Vés enrere

Mini-workshop organitzat pel Grup d'Estudis del Discurs (GED), Universitat Pompeu Fabra.

Mini-workshop organitzat pel Grup d'Estudis del Discurs (GED), Universitat Pompeu Fabra.

Projecte de recerca ModevigTrad (FFI2014-57313-P)  A càrrec de: Josep Besa, Neus Nogué, Lluís Payrató, Oliver Strunk. Universitat de Barcelona, Grup de Recerca en Pragmàtica i Anàlisi del Discurs (GREPAD)

28.10.2016

 

Josep Besa

‘Material (no) parentètic i cohesió

 

En el cas més comú i prototípic, és el material verbal no parentètic (entenent per tal els segments no tancats entre parèntesis o entre guions) el que serveix de base per interpretar el material verbal parentètic (tancat entre parèntesis o entre guions). Tanmateix, en textos de registre informal (encara que no només en textos d’aquesta mena) es constata sovint que per interpretar el material no parentètic cal recórrer a material parentètic, invertint d’aquesta manera la jerarquia textual canònica, en la qual el material parentètic expressa un contingut no nuclear o en segon pla (respecte del contingut, nuclear o en primer pla, que expressa el material no parentètic). El marc teòric de la presentació el conformen (1) la distinció pragmàtica entre primer discurs i segon discurs (C. Figueras, 2001), (2) la distinció semàntica entre primer pla i segon pla (B. Combettes, 1992) i (3) la idea que el material parentètic no pot servir d'antecedent d'anàfores externes i elements anàlegs (G. Nunberg, 1990).
 

Neus Nogué i Lluís Payrató

‘L’evolució de la dixi de persona i la cortesia en el debat parlamentari en català (1932-2013)’


En aquest estudi, encara en curs, analitzem l’evolució de la referència als participants en el debat parlamentari (Parlament de Catalunya) des de la Segona República fins al moment actual (2013). Per fer-ho, partim del marc teòric establert per Levinson (1983), pel que fa a la dixi de persona; Brown i Levinson (1987), pel que fa a la cortesia; i Goffman (1981), pel que fa als marcs participatius. I tenim en compte la recerca que s’ha fet fins ara sobre el català: Payrató (2002), Cuenca (2004 i 2014), i Nogué (2005, 2008, 2011 i 2015). Com a conclusió general, les dades suggereixen una evolució des de formes més indirectes i formals cap a formes més directes i informals, cosa que és coherent amb processos més amplis, en la mateixa línia, que afecten molts registres formals.
 

Oliver Strunk

‘Recollida i preparació de dades al projecte Incrit’


Presentació dels aspectes tècnics aplicats durant la gravació de les entrevistes realitzades per al projecte Incrit i previstos per a la gravació de reunions de grup: equipament tècnic, optimització i normalització de formats de vídeo, sincronització de pistes d’audio i transcripció automàtica amb YouTube

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: