Dante Alighieri. La Comedia. Andreu Febrer (trad.) Barcelona : Libr. de Alvaro Verdaguer, 1878.

Aquesta és la primera edició de la traducció medieval d’Andreu Febrer (acabada l’any 1429), la primera traducció en vers i en una llengua romànica de la Divina comèdia.

Dante Alighieri. La Divina comedia. N. Verdaguer i Callís (trad.). Barcelona: Altés, 1921-.

Traducció en vers blanc de Narcís Verdaguer i Callís, cosí del poeta Jacint Verdaguer. El traductor va morir abans d’acabar la traducció, i només va arribar a traduir l’Infern i el Purgatori.

Dante Alighieri. La Divina Comèdia. J.M. de Sagarra (trad.). Barcelona: La Veu de Catalunya, 1935-1936.

Abans de publicar-se en forma de llibre, el diari La Veu de Catalunya va publicar la traducció de Josep Maria de Sagarra durant 1935-1936. La Guerra Civil va impedir que es publiqués més enllà del cant XXVIII de l’Infern. Aquest document pertany a Ramon d’Alòs-Moner, que es va dedicar a col·leccionar els fascicles de la traducció.

Dante Alighieri. La Divina Comèdia. J.M. de Sagarra (trad.). Barcelona: s.n., 1947-1951.

Josep Maria de Sagarra va traduir la Divina comèdia a l’exili, i entre 1947-1951 es va publicar en format de bibliòfil, una edició molt luxosa i de gran format que pocs es podien permetre. Després dels intents no reeixits —per ser incomplets— de la traducció de Verdaguer i Callís i la primera versió sagarriana de La Veu de Catalunya, la intel·lectualitat de l’època va considerar que aquesta era la traducció que esperaven des de la commemoració dantesca de 1921.

Dante Alighieri. Vita nuova. Manel de Montoliu (trad.). Barcelona: Avenç, 1903.

Aquesta és la primera traducció completa a una llengua de la península Ibèrica que respecta la forma del prosimetrum dantesc.

Galeria de traduccions al català