L’any 2018 el catedràtic José María Micó, professor del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, va cedir tres facsímils de tres manuscrits medievals de la Divina comèdia importants per les miniatures que contenen, tres peces singulars i de gran qualitat que amplien el fons Dante i n’enriqueixen el valor. Són edicions numerades, fetes segons les dimensions originals, amb material de gran qualitat i una enquadernació excel·lent, ja que reprodueixen fidelment la forma del manuscrit original, tant externa (per exemple, amb les cobertes, el tacte del paper, etc.) com les il·luminacions internes (les figures, les miniatures, les caplletres, els detalls daurats, les dobles tintes, etc.).

 

 

Dante Alighieri. Divina commedia di Dante Alighieri. Firenze : Società Dante; Imago, [2014?]
(Facsímil del Manoscritto Palatino 313 conservat a Biblioteca Nazionale Centrale de Florència (ca. 1350))

El primer volum és la reproducció facsímil del còdex Palatino 313, un manuscrit del segle XIV conservat a la Biblioteca Nazionale Centrale de Florència. És considerat el manuscrit amb miniatures més antic que es conserva de la Divina comèdia: conté trenta-set miniatures que segurament van ser encarregades al taller de Pacino di Buonaguida. Aquest còdex conté una gran part del comentari de Jacopo Alighieri, fill de Dante.

Dante Alighieri. Divina commedia. Castel Guelfo di Bologna : Imago, 2016
(Facsímil del manuscrit de la Divina Commedia ms. 1102 conservat a la Biblioteca Angelica de Roma (ca. 1350))

El segon exemplar que exposem és la reproducció facsímil del manuscrit 1102, un còdex datat entre 1351 i 1400, conservat a la Biblioteca Angelica de Roma. Aquest manuscrit conté miniatures i comentaris de Jacopo Alighieri i Boscone da Gubbio, i inclou un fragment del poema Alexandreis, de Gautier de Châtillon, del segle XII, que tracta sobre Alexandre el Gran. El projecte inicial preveia que el manuscrit contingués cent miniatures —situades a l’inici, n’hi havia d’haver una per a cada cant—, però es pot veure que entre el Purgatori i el Paradís la il·lustració s’interromp i els espais destinats a les miniatures estan en blanc. És molt probable que qui va encarregar el manuscrit pagués una gran comissió, per l’or de fons que contenen les miniatures que sí que es van acabar.

Dante Alighieri. La Divina commedia dei Malatesta : secolo XIV (ultimo quarto). Castel Guelfo di Bologna : Imago, 2015. 
(Facsímil del manuscrit de la Divina Commedia Gradenighiana SC-MS 1162 (D II 41) conservat a la Biblioteca Civita Gambalunga de Rímini (ca. 1375))

El tercer volum d’aquest apartat és la reproducció facsímil del manuscrit 1162, un còdex datat a l’última dècada del segle XIV i conservat a la Biblioteca Civica Gambalunga de Rímini. Va encarregar-lo Jacopo Gradenigo, un aristòcrata venecià que copiava la Divina comèdia en les seves estones de lleure per a la família i que va donar indicacions molt precises al miniaturista venecià Cristoforo Cortese. El primer foli és l’únic que està completament il·luminat amb colors blau i vermell, i el segueixen vint-i-tres miniatures més sintètiques (vegeu que, per exemple, tenen el fons blanc). El còdex conté una transcripció parcial del poema dantesc, va acompanyat dels comentaris de Jacopo della Lana i cada cant va precedit d’un capítol que en resumeix el contingut.

Galeria de facsímils Galeria de facsímils