El passat dijous 11 d’abril es va celebrar la Taula de Nova Recerca del Departament de Comunicació. En aquesta ocasió va ser una sessió monogràfica sobre el projecte “Herois de la crisi. Narrativa i discurs social en la cultura popular contemporània”, dirigit per Mercè Oliva i Óliver Pérez.

El projecte “HEDECRI” té per objectiu definir el paper de la cultura popular en la construcció de l’imaginari social durant la crisi econòmica, a través de narratives mediàtiques i models d’heroi populars entre el 2008 i el 2014. Al llarg de la sessió, es va desenvolupar una explicació sobre les tres fases fonamentals d’aquest projecte: anàlisi de textos, disseny de focus groups basats en els resultats de la fase prèvia, i anàlisi i resultats dels grups de discussió.

Així doncs, en la primera part, titulada “Relats mediàtics de la crisi: Anàlisi textual”, a càrrec de la professora Lorena Gómez, es van definir la mostra de textos mediàtics analitzats, comprenent sèries televisives, videojocs, espots publicitaris i celebritats i realities televisius, i els seus discursos de superació, reconquesta, apoderament i optimisme davant l’adversitat, a través de models heroics d’austeritat i coratge.

La segona part, titulada “Del text a la recepció: disseny dels grups de discussió”, a càrrec del professor Reinald Besalú, va posar en valor la triangulació metodològica de la investigació, que ha permès captar discursos complexos sobre l’imaginari social. Besalú va fer especial èmfasi en la combinació de l’anàlisi textual i l’anàlisi de recepció, tenint en compte el gènere i la classe social. Concretament, per aquesta segona metodologia qualitativa, es van realitzar grups de discussió vehiculats per històries de ficció creades ad hoc, més fragments de realities i titulars de premsa referents a famosos arruïnats.

En la última part, titulada “Les respostes dels ciutadans a les narracions de la crisi”, a càrrec del professor (i co-director del projecte) Óliver Pérez, es van exposar alguns dels resultats més rellevants dels grups de discussió, al voltant de tres eixos principals: el discurs neoliberal de la resiliència, les connexions (explícites) dels discursos dels participants amb la crisi econòmica, i les connexions dels seus debats amb l’entorn laboral contemporani. La investigació ha pogut detectar una internalització i suport generalitzat al discurs neoliberal, que tendeix a responsabilitzar els ciutadans dels seus propis problemes, en els arguments i debats dels participants sobre contextos d’escassetat i afrontament de conflictes o precarietat. No obstant, també van sorgir en els focus groups, puntualment, algunes crítiques i ‘escletxes’ discursives respecte aquest discurs dominant de tònica neoliberal.