Un cop al BabyLab, us rebrà l'investigador/a i passareu amb el vostre bebè a una saleta on, us explicarem amb detall en què consisteix l'estudi. En el moment de fer l'estudi, el bebè seurà a les cames d'un dels seus cuidadors, i depenen del que estiguem investigant veurà uns vídeos o escoltarà sons o paraules mentre observem la seva reacció natural. A vegades la persona que entri amb el bebè a la sala haurà de posar-se uns auriculars amb música o unes ulleres fosques (proporcionades pel centre) per evitar una possible influència sobre el bebè.

La resta d'acompanyants, romandran fora de la sala, al costat de l'investigador/a, i podran veure la reacció del bebè mentre fa l'estudi, els germans/es també disposaran de llibres o joguines per distreure's.

 

Depenen de l'estudi, fem servir diferents tècniques per obtenir les dades, us expliquem les més habituals.

 

Seguiment d’ulls Eye-tracker

El seguiment d’ulls s’utilitza per determinar amb precisió on mira el nadó a cada moment de l’estudi. Una càmera (eye tracker) segueix a distància el moviment ocular i traça un "mapa" a través del qual es pot saber si el nadó mira l’estímul d’interès i la manera com explora les imatges que apareixen a la pantalla d’ordinador.

Com en tots els nostres estudis, el petit està amb la mare o el pare en tot moment. S’asseu a la falda i plegats observen un breu vídeo. Després, l’investigador analitza el “mapa” dibuixat per l’eye-tracker per determinar els punts d’interès del nadó.

   

 

Electroencefalograma  (EEG)

La tècnica de l'Electroencefalograma (EEG) ens permet conèixer l'activitat natural del cervell. Amb aquesta tècnica registrem, de forma no invasiva, l'activitat elèctrica del cervell, quan se li presenten determinats estímuls. El registre es fa a partir d'uns elèctrodes que es col·loquen al cap. Amb bebès utilitzem un "gorret" especial que incorpora uns petits sensors que permeten registrar les ones cerebrals.

 

Igual que en tots els nostres estudis, el pare o la mare acompanya al bebè durant tot el temps i una vegada que l'investigador/a posa el "gorret" al bebè, aquest seu a la falda del seu cuidador/a i veuen junts una breu pel·lícula infantil o bé escolten frases. Els estudis que es realitzen amb aquest procediment tenen una durada aproximada de 10 minuts.

   

Codificació manual:

L'investigador es troba fora de la sala i a través d'una càmera observa la reacció del bebè i controla la presentació dels estímuls i registra el temps de les respostes del nadó.

 

Alguns dels procediments que fem servir per mesurar l'atenció dels nadons són:

Preferència de gir del cap - Head-Turn Preference Procedure (HPP):

El procediment de la preferència de gir del cap s'utilitza per estudiar la capacitat que tenen els nadons per discriminar entre contrastos d'estímuls auditius. El procediment consta de dues fases: una fase de familiarització i una fase de test.
A la fase de familiarització presentarem només un dels sons i a la fase de test presentarem dos sons de forma aleatòria.
Fase de familiarització: en primer lloc, apareixerà una llum verda a la pantalla central per atraure l'atenció del nadó. Un cop el nadó hagi prestat atenció a aquesta llum, en una de les pantalles laterals apareixerà una llum vermella. El nadó es girarà cap a la pantalla en què hagi aparegut aquesta llum vermella. En aquest moment, es presentarà el so des d'un altaveu situat darrere de la pantalla. El so se sentirà fins que el nadó s'avorreixi i deixi de mirar, és en aquest moment que considerarem que s'hi ha habituat.

Tot seguit, començarà la fase de test. En aquesta fase es presentaran aleatòriament  dos sons per darrere les pantalles de cada banda. S'espera que el nadó miri de forma més prolongada els estímuls que li resultin més familiars (en aquest cas, el so presentat durant la fase de familiarització).

 

Habituació - Looking time:

Els procediments d'habituació s'utilitzen per veure la discriminació que fan els nadons de dos estímuls diferenciats.

Es presenta de forma continuada un estímul (so, paraula, frase) associat a una imatge de la pantalla. Un cop el nadó s'ha avorrit de l'estímul, deixa de prestar-hi atenció (deixa de mirar a la pantalla). En aquest moment, s'inicia la fase de test. Es presenta un estímul completament diferent de l'inicial -procediment de canvi switch- i s'espera que els nadons tornin a mirar la pantalla sorpresos pel canvi.