liçó de graduació a càrrec d’Oriol Amat i Salas, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat i Director del Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra

Benvolgudes autoritats, graduats, familiars i companys de la Universitat.

En primer lloc, vull manifestar a la rectora i a l'equip de govern el meu agraïment per l'oportunitat que em brinden de participar en aquest acte.

Avui, amb la graduació, estem celebrant el final d'una etapa, però també l'inici d'una fase nova. Em refereixo a la vida professional dels estudiants -o, millor dit, dels antics alumnes- de la UPF que avui es graduen. Aquesta vida professional possiblement durarà una mica més de quaranta anys, si una fallida del sistema de pensions no allarga més aquest període. Molts ja esteu treballant i els altres ho fareu ben aviat, però la graduació és un bon moment per pensar en el futur.

El tema de què us parlaré està relacionat amb una àrea en la qual faig recerca -l'anàlisi dels factors d'èxit de les empreses-, i també està relacionat amb un acte en el qual vaig participar fa uns mesos. Aquest acte va consistir en la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la meva promoció d'estudis d'Administració d'Empreses. Durant la celebració, els companys de promoció vam fer un exercici que us proposo que feu en el futur. En concret, cada assistent va exposar en uns minuts què havia fet en els primers vint-i-cinc anys de la seva vida posteriors a la graduació i de què estava més satisfet. Alguns companys també van explicar allò que repetirien i els errors que haurien d'haver evitat. De tot el que es va dir, n'he destil·lat deu factors clau.

Us proposaré una sèrie de característiques, algunes de les quals coincideixen amb les propostes de Dianna Booher, que acostumen a estar presents en les persones que estan satisfetes amb el seu desenvolupament personal i professional. No us ho prengueu com consells a seguir cegament, sinó més aviat com apunts per a la reflexió. Tot seguit exposo amb més detall aquests factors clau.

1. Tenir un pla amb objectius personals i professionals a llarg termini i a curt termini. Cal tenir un somni, una missió, i pensar en els objectius que cal assolir per complir el somni. Aquest somni ha de tenir dimensions professionals (per exemple, voler crear una empresa en un determinat sector, ser un bon director financer o un bon comercial), però també dimensions personals i familiars. Els objectius primer els hem de pensar a llarg termini (quinze o més anys, per exemple), i després els hem de concretar per als propers dotze mesos. Com diu Alvin Toffler, has de pensar en grans projectes mentre fas petites tasques, així t'assegures que tot el que fas va en la direcció adequada.

2. Ser ètic. Quasi sempre el que sembla millor i més fàcil no és legal, no és ètic, engreixa o provoca càncer. El millor negoci és ser honrat, i no solament per conviccions morals. Al llarg dels darrers anys he conegut uns quants estudiants i algun company que han acabat tenint problemes amb la justícia. En la majoria dels casos aquestes persones no eren com els dolents de les pel·lícules, que d'una hora lluny ja es veu que són autèntics dimonis. Es tractava de persones normals i corrents que van començar amb un petit frau amb la idea de tapar-ho ràpidament però després no van poder-ho solucionar. Com diu la dita: "Qui roba un ou, roba un bou". És a dir que es comença amb un petit frau i s'acaba fent molts fraus cada cop més grans. Tard o d'hora tot s'acaba descobrint, i aleshores apareix l'escàndol i els problemes judicials. Costa tota una vida guanyar-se una imatge d'honradesa i professionalitat, i tot se'n pot anar en orris per uns minuts de feblesa. O sigui que, a més de tenir una actuació ètica per conviccions morals, és fins i tot saludable i rendible fer de l'honradesa una manera d'actuar permanent.

3. Tenir cura de la pròpia salut. La gent que és feliç amb la seva feina acostuma a ser optimista. Per això cal cuidar-se, i això vol dir seguir una dieta equilibrada, fer exercici i sotmetre's als controls mèdics pertinents. Després em referiré a la necessitat de treballar de valent, però cal buscar un equilibri entre el treball i el lleure.

4. Buscar una feina que agradi, que sigui com un hobby. Si el dia té vint-i-quatre hores i en dormim vuit, en queden setze. Si en dediquem vuit a la feina, tres als àpats, una a la higiene personal i una a desplaçar-nos, en queden tres per dedicar-nos a la família, a nosaltres mateixos, a llegir... Aquestes darreres tres hores són menys de la meitat del que dediquem a la feina, o sigui que val la pena que la nostra professió ens agradi. Amb el temps anirem descobrint què és el que ens fa feliços i què és el que ens desagrada o ens avorreix. En qualsevol cas, val la pena buscar el tipus de feina que ens faci més feliços. No solament perquè hi dedicarem molt de temps, sinó també perquè farem la feina més a gust i, per tant, la farem millor.

5. Estar informat i format sobre els temes que afecten la professió. Avui, que estem celebrant la graduació, és un moment oportú per recordar que l'etapa de formació no s'acaba mai. Contínuament s'estan produint novetats en qüestions que ens afecten a tots els nivells. Per tant, hem d'estar informats i vetllar per la nostra formació permanent. Tenir informació ens permetrà prendre a temps mesures que ens permetin aprofitar les oportunitats que sorgeixin i minimitzar les amenaces. La informació ens permetrà tenir un diagnòstic permanent sobre el món, sobre la nostra empresa i sobre nosaltres mateixos. En definitiva, la informació ens permetrà conèixer els punts forts que hem d'aprofitar i les febleses que hem de solucionar.

6. Treballar, treballar i treballar. Quedaria molt millor dir que la gent que aconsegueix el que es proposa és que té sort, però no crec pas que sigui així, ja que per obtenir uns bons resultats cal posar-hi hores. Un conegut esportista deia que en l'esport la sort era fonamental, i que ell havia observat que quan més entrenava més sort tenia en els campionats.

Abans us parlava de dedicar vuit hores diàries a la feina. Em temo que amb aquest nombre d'hores, sobretot en els primers anys, no n'hi haurà prou. Potser algú de vosaltres espera poder jugar a golf entre setmana ara que ja heu acabat els estudis. Em temo, però, que si algú pot jugar a golf en les fases inicials de la seva vida professional és perquè el seu avi, el que va crear l'empresa, va treballar molt intensament durant dècades. En qualsevol cas, és possible que el nét, si s'aficiona al golf en comptes de treballar intensament, vegi com l'empresa se li queda a les mans. També és cert que les hores de treball s'han de gestionar amb eficiència i que cal, per tant, saber gestionar el temps. Aquesta filosofia basada en el treball és la que pot permetre que hi hagi constància, o sigui tenacitat, sobretot quan es produeixen fracassos i hi ha la temptació d'engegar-ho tot a rodar.

7. Innovar. Per assolir les fites que es persegueixin potser caldrà fer alguna cosa de manera diferent de com s'ha fet sempre fins ara. Per tant, cal conèixer bé tot allò que tingui a veure amb els temes en què un s'especialitzi i identificar les possibles millores a realitzar, que sovint hauran de ser creatives i innovadores. Canviar les coses, però, no és fàcil. Quan a l'empresa vulgueu canviar simplement una cadira de lloc us sortiran ànimes caritatives disposades a complicar-vos la vida. Sentireu que allò no s'ha de canviar perquè ningú no ho ha fet abans o perquè ho ha d'estudiar abans una comissió. Quan vegeu clar que cal introduir una innovació lluiteu per aconseguir-ho, però amb mà esquerra.

8. Buscar l'excel·lència, és a dir, la feina ben feta. Per assolir els objectius a llarg termini cal que els clients estiguin satisfets, i això implica empatia i buscar la qualitat total en totes les actuacions. La feina mal feta genera queixes, costos de mala qualitat i altres inconvenients que cal evitar. La qualitat és rendible, ja que resulta molt més barat fer les coses bé a la primera. Us trobareu amb moltes situacions complicades, i sovint les fórmules matemàtiques que heu après en aquests anys possiblement no us seran d'utilitat. Caldrà que utilitzeu el sentit comú. Abans m'he referit a la necessitat d'innovar, però com que a la vida hi ha poques coses que siguin totalment blanques o totalment negres, també us diria que cal anar amb precaució. Quan comenceu a treballar en una empresa voldreu canviar-ne moltes coses, però abans de fer-ho reflexioneu sobre per què les coses es fan d'una determinada manera i no d'una altra. Sobretot, cal evitar caure en la temptació de canviar allò que funciona bé, que curiosament és el primer que s'acostuma a canviar.

9. Cuidar les relacions personals. Contínuament s'està interactuant amb companys de feina, amb els caps, amb subordinats, amb clients, amb proveïdors... No costa gens amargar la vida a tothom, però això no porta enlloc i és un exponent de la feina mal feta. Cal cercar complicitats. Carlo Cipolla, en el seu tractat sobre l'estupidesa humana, defineix quatre perfils de persona: la dolenta, que perjudica els altres per beneficiar-se ella; la beneita, que es perjudica a si mateixa per beneficiar els altres; l'estúpida, que és aquella persona que amarga la vida als altres i a més es perjudica a si mateixa; en canvi, descriu la persona intel·ligent com aquella que aconsegueix que els altres hi guanyin i ella també. Aquest és el repte de la intel·ligència: aconseguir relacions del tipus "tu hi guanyes, jo hi guanyo i tots hi guanyem". D'altra banda, no puc deixar de dir que cal cuidar les relacions amb els companys de promoció. En aquest sentit, pot ser de gran utilitat mantenir les connexions amb la Universitat per exemple a través de l'Associació d'Antics Alumnes.

10. Estar preparat per al canvi. Al principi us he parlat de fer previsions, però les previsions no es fan per encertar-les sinó per prendre decisions coherents amb la informació de què es disposa. Com deia Paul Valéry, el principal problema del nostre temps és que el futur ja no és el que era. Per tant, fer previsions que es puguin encertar és cada cop més difícil. Us imagineu com seria la vida sense mòbil, sense ordinador personal o sense Internet? Doncs quan els vostres pares tenien la vostra edat tot això no existia. Això vol dir que cal estar preparats per al canvi. És evident que si hi ha alguna cosa constant avui dia és l'existència del canvi permanent. Això vol dir que hem d'estar disposats a canviar els nostres objectius i els nostres plans sobre la base del que va passant. No som pedres, sinó animals vius, i hem de tenir la flexibilitat suficient per adaptar-nos als canvis que ens afecten.

Segurament és difícil tenir totes les característiques exposades, però si detectem que ens en falla alguna potser caldrà pensar a introduir algun canvi. En definitiva, no és la sort la clau de l'èxit, tot i que també cal tenir sort. Com es diu sovint, de sort en tenen els qui la busquen, i per buscar-la cal esforçar-s'hi. Les claus perquè els nostres somnis esdevinguin realitat són tenir uns objectius clars, ser constant, treballar bé i a fons, i cuidar molt les relacions personals. Si escollim un ofici que ens agradi podrem aconseguir gaudir del procés; i, sens dubte, és més important anar assaborint els paisatges i les diferents estacions del viatge que no pas obsessionar-se amb arribar al final del viatge de la vida. Hi ha qui creu que èxit és sinònim de diners, d'arribar al capdamunt de l'empresa on es treballa, de tenir una casa molt gran o el millor cotxe..., però això depèn de cadascú. L'èxit també pot ser, i de fet hauria de ser, tenir temps per estar amb la família, per dedicar-lo al propi hobby i un mateix, per ajudar la comunitat i per contribuir a fer que aquest món sigui una mica millor.

Per acabar, deixeu-me felicitar-vos i desitjar-vos salut, amor i temps per gaudir d'aquests tresors tan preuats.

Moltes gràcies.