Lliçó de graduació a càrrec de Gosta-Esping Andersen, degà dels Estudis de Ciències del Treball de la Universitat Pompeu Fabra.

Acabeu de finalitzar els vostres estudis, i està plenament justificat, per tant, que sospireu alleujats. El diploma que avui se us lliura mostra a tot el món que ja sou uns professionals, uns treballadors intel·lectuals.

En el nostre temps hi ha molta gent que posa en dubte que els nostres intel·lectuals professionals puguin veure's compensats per tants anys de forta dedicació a l'estudi. Sovint també els acadèmics han d'acceptar treballs precaris i no gaire lucratius. Heu invertit malament en les vostres opcions vitals?
La meva resposta comença retrocedint uns dos mil anys en el temps.Els grans pensadors de l'antiga Atenes consideraven el treball intel·lectual una dedicació desinteressada de l'aristocràcia, que no havia de remunerar-se en cap cas. Certament, el funcionari intel·lectual assalariat va emergir fa tan sols uns tres-cents anys.

L'historiador francès Jacques LeGeoff sosté que això va provocar una ràpida erosió de la qualitat i del saber en l'ensenyament intel·lectual. La dedicació al saber va disminuir a mesura que el saber es va anar convertint en un interès instrumental per al benefici individual.Però saltem ara fins a la Catalunya de l'any 2003. Heu invertit bé en els vostres estudis? Totes les evidències indiquen contundentment que sí, i que el més probable és que això us permetrà obtenir-ne beneficis individuals. És possible que calgui distingir entre tres efectes distints de la inversió.
En primer lloc, milloren els molts anys d'estudi la vostra carrera professional? Sí, ja que de mitjana els estudis superiors a Espanya multipliquen per 2,6 les expectatives d'ingressos, xifra superior a la de la majoria dels països de la Unió Europea. A més, els estudis superiors també redueixen substancialment el risc d'estar en atur. No obstant això, el que és més important és que els estudis superiors us garanteixen una mobilitat professional molt més gran a llarg termini. Ens dirigim cap a una economia del saber, la qual cosa significa que el capital intel·lectual és una condició sine qua non per a les vostres oportunitats vitals. D'altra banda, les generacions futures són també molt reduïdes numèricament, la qual cosa us proporcionarà una oportunitat afegida de guanyar-vos la vida.
En segon lloc, vau fer bé de triar la Pompeu Fabra? Sí, crec que vau fer bé. Als graduats per la UPF els van bé les coses gràcies a la seva fama de rigorosos. La primera promoció que ara es gradua en Ciències del Treball n'és un bon exemple: més del 80 per cent de les empreses que han acollit els nostres estudiants en pràctiques ens informen que els agradaria molt poder contractar-los formalment. I això és certament impressionant.
I, en tercer lloc, viureu una vida millor com a conseqüència d'això? Sí (especialment els nois). Ja sabem que el matrimoni i la relació de parella són molt selectius.

Els graduats universitaris tendeixen a casar-se amb graduats universitaris, la qual cosa implica dues bones carreres professionals i dos bons ingressos per a la majoria de vosaltres per a la resta de la vostra vida.

Atès que el poder dels ingressos masculins està actualment en un declivi relatiu, els homes tenen un avantatge enorme, en el sentit que avui dia hi ha més dones que homes que cursen estudis universitaris. Amb tot, no hem d'oblidar mai que sou, també, uns treballadors intel·lectuals. És possible que no vulgueu emular Aristòtil i dedicar la vostra vida a interessos intel·lectuals no remunerats. Tanmateix, jo us animo a definir el vostre treball intel·lectual també com una dedicació per a tota la vida. La societat del coneixement implica que hem d'ampliar les nostres habilitats i el nostre coneixement de manera constant i incessant.
Ens dirigim cap a una vida d'aprenentatge ininterromput. En altres paraules, malgrat que ara se us lliuri un diploma que diu que heu finalitzat els vostres estudis superiors, en realitat els vostres estudis acaben de començar. 

Com a graduats i com a joves aristotèlics dedicats a una vida d'aprenentatge, us desitjo, doncs, tota la sort del món.