El Jardí de les Aigües del campus de la Ciutadella va acollir, el 28 d’abril del 2023, l’acte d’inauguració de l’obra Refugis del pensar, que l’artista gallec Isaac Cordal va crear expressament per a la seva instal·lació en un dels passadissos de l’entrada de la biblioteca del Dipòsit de les Aigües de la UPF, integrada en la resta de prestatgeries de l’espai.

L’obra, que passa a formar part del fons patrimonial de la Universitat i que amplia l’itinerari artístic d'UPF Art Track, pretén significar un lloc d’aïllament i de refugi destinat a la reflexió, una invitació a la introspecció. Amb la seva inauguració, consolida un eix que forma part de l’ADN de la Universitat Pompeu Fabra: la construcció d’un patrimoni artístic permanent als espais del campus.

Isaac Cordal: “La instal·lació vol ser una reflexió crítica de la idea de progrés, una obra de to gris per reflexionar sobre el present continu”

Isaac Cordal defineix la instal·lació, que va començar a projectar fa prop de quatre anys, com una “reflexió crítica de la idea de progrés, una obra de to gris per reflexionar sobre el present continu, sobre la nostra situació actual”. Segons l’artista, “vol simbolitzar pàgines de llibres en blanc, on s’acumulen les idees... És com un zoom sobre la situació al món, que, de fet, és més complexa que la mateixa obra”.

Una prestatgeria transformada en una obra d’art

Refugis del pensar és una instal·lació feta amb fusta, resina, metacrilat i llums led, en la qual Isaac Cordal fa una intervenció en el mobiliari de la Biblioteca de la UPF: transforma una prestatgeria en un edifici dins el qual “cada prestatge es converteix en una estança, un refugi, una cabanya del pensar. Un lloc per aïllar-se, en el qual poder reflexionar sobre la humanitat. Un búnquer davant de l’assetjament del món”. A través de les diverses finestres, es pot veure a l’interior d’aquestes estances uns petits personatges, en diferents posicions.

En total, la instal·lació consta de set cubicles, amb dues finestretes cadascun (catorze finestres en total), i s’hi poden veure quinze figures humanes (dues per cubicle, excepte en un, en què n’hi ha tres).

Acompanyant aquests cubicles trobem diversos llibres (reals) pintats de gris, que no es poden treure, ja que formen part de la mateixa estructura. Cada habitacle té llum pròpia i en aquest sentit, segons l’autor, “la penombra de la biblioteca es converteix en un valor afegit per tal que la peça tingui més autonomia en l’espai”.

La placa que acompanya l’obra d’Isaac Cordal inclou la inscripció següent:

 “La biblioteca és una trinxera silenciosa davant del món. Un refugi per retrobar-nos amb nosaltres mateixos a través dels seus llibres. Tot allò que veig des de la meva finestra són edificis, els fonaments dels quals són paraules. No hi ha millor espai per reflexionar sobre la intempèrie de la modernitat que una biblioteca on aixoplugar-se. Un refugi davant del setge del present continu. Habitar en els llibres.”

Una relació amb la Universitat que ja ve de lluny

Josep Maria Antó, catedràtic emèrit de Medicina de la UPF i investigador d’ISGlobal, explica que el 2017, en un congrés, va veure una imatge d’una instal·lació que l’artista havia fet a Nantes (França), i que feia reflexionar sobre el canvi climàtic, i es va interessar per la seva obra, "una font d’interrogació i interpretació constant sobre els reptes existencials de la humanitat".

A finals del 2017, amb l’inici del projecte Benestar Planetari a la UPF, impulsat per l’aleshores rector Jaume Casals, i coordinat per Josep Maria Antó i Josep Lluís Martí, va començar el vincle entre la Universitat i l’artista, que va donar com a resultat Refugis del pensar: “Aquesta obra transforma el paisatge del Dipòsit de les Aigües, que restarà obert a múltiples lectures”, afirma Antó.

Jaume Casals recorda que arran d’aquesta connexió amb Josep M. Antó i Isaac Cordal, va demanar a Cultura UPF que es posessin en contacte amb l’artista, per "fer alguna cosa plegats", que finalment s’ha fet realitat: “Les obres d’Isaac Cordal contenen pensaments, sentiments; alguna cosa inefable, difícil d’explicar. Amb les seves figures, crea un cert entorn, un paisatge”.