Com empènyer les idees més creatives i innovadores i el talent jove? Com facilitar que més projectes i treballs acadèmics traspassin les parets de la Universitat? Aquestes són qüestions centrals de l’estratègia de la UPF per transferir el coneixement generat a la Universitat cap a la societat. Al Departament de Comunicació de la Universitat, aquesta reflexió ha desembocat en la creació de l’ecosistema ARSENAL, que va arrencar el curs 2022-2023 per acompanyar els estudiants o els alumni de la UPF que emprenguin el camí de convertir el seu projecte acadèmic en una obra, producte o servei amb impacte econòmic, social o cultural.

El punt de partida d’aquest camí pot ser un treball de fi de grau, de màster o una tesi doctoral, o projectes no estricament dissenyats dins d’aquests paràmetres acadèmics. El director del Departament de Comunicació de la UPF i promotor del nou ecosistema, Jordi Balló, insisteix en la seva voluntat d’obertura: “ARSENAL és un territori porós obert a qualsevol projecte innovador amb potencial de transferència”. De fet, vol incorporar recerques i projectes de qualsevol departament de la Universitat i col·laborar amb col·lectius de recerca i creació externs al món acadèmic. Jordi Balló codirigeix l’ecosistema ARSENAL juntament amb el degà de la Facultat de Comunicació de la UPF, Carles Pont.

Jordi Balló, director del Departament de Comunicació de la UPF: “ARSENAL és un territori porós obert a qualsevol projecte innovador amb potencial de transferència”

Si es defineix com a ecosistema, és precisament perquè vol facilitar les interrelacions entre les diferents persones i col·lectius que promouen la innovació i la transferència en diferents sectors i àmbits de coneixement. L’espai amb què compta ARSENAL, a l’edifici La Nau del campus del Poblenou, també contribueix a materialitzar aquesta “geografia humana” de relacions personals, exposa Balló.

El nom de l’ecosistema vol expressar precisament la seva pluralitat. “Buscàvem un nom polièdric, que signifiqués moltes coses alhora”, explica Balló. ARSENAL fa referència a molts conceptes vinculats a la cultura visual. És la denominació de la seu de la Filmoteca de Berlín; el títol d'una pel·lícula soviètica de 1929; o el lloc de celebració de la part més experimental de la Biennal d'Art de Venècia. També és el nom d'una llegendària sèrie televisiva sobre les últimes tendències artístiques i culturals que va dirigir Manuel Huerga durant els primers anys de vida de TV3.

La idea de posar en marxa ARSENAL no va sorgir del no-res. El germen d’ARSENAL van ser els laboratoris creats uns anys abans per promoure les relacions de la Universitat amb el món de la recerca i la transferència, i promoure els projectes llavor dels estudiants de Comunicació amb un ampli component aplicat.

ARSENAL també dona la continuïtat al treball en matèria de transferència impulsat pels tutors i tutores de TFG, TFM i Tesis Doctorals Aplicades. 

Andrea Olmedo, project manager d’ARSENAL: “No només s’entén la innovació en termes tecnològics, sinó també pel que fa a la creativitat, la narrativa, l’estètica...”

A partir d’aquells laboratoris, va anar madurant la idea de construir un projecte més sòlid per acompanyar els projectes innovadors dels estudiants i dels alumni amb potencial per traspassar les portes de la Universitat. Però com determinar si un projecte és innovador o no? Aquesta és una de les preguntes que va haver de resoldre l’equip d’ARSENAL, que finalment va apostar per concebre la innovació en un sentit ampli. “No només s’entén la innovació en termes tecnològics, sinó també pel que fa a la creativitat, la narrativa, l’estètica...”, explica Andrea Olmedo, project manager d’ARSENAL. Un altre valor essencial de l’ecosistema és acompanyar els “projectes amb una orientació cap a la transformació social, per defensar el medi ambient, els drets de les dones, el benestar planetari..., amb una perspectiva translocal, en col·laboració amb ONG, associacions, empreses...”, afegeix Olmedo.

ARSENAL ofereix ajuda personalitzada a les necessitats de cada projecte

Definits els criteris i els valors essencials d’ARSENAL, calia concretar de quina manera acompanyaria els treballs acadèmics i projectes en el seu procés de transferència, i es va optar per fer-ho d’una manera més “flexible” i “personalitzada” que la de les incubadores de projectes tradicionals, en paraules d’Olmedo. Primer es fa un diagnòstic de cada projecte per determinar quines accions estratègiques cal emprendre per garantir que tingui continuïtat de manera autònoma en l’àmbit professional. Després, s’estableix un calendari de treball flexible que s’ajusti als ritmes de cada equip de treball.

A través d’ARSENAL, els equips de treball poden optar a un ampli ventall d’ajuts segons les seves necessitats: espais físics i equipaments, recursos econòmics i materials, suport en temes legals, de caire tecnològic..., o assessorament i mentoria de professionals i experts de temes diversos. Per exemple, en el cas d’un projecte audiovisual, es podria cercar un mentor o mentora que contribuís a promocionar-lo en festivals de cinema. En aquest mateix camp, un altre tipus d’ajut és facilitar l’accés dels equips de treball a laboratoris de creació audiovisual.

Es presta suport tècnic, econòmic o per promoure la cohesió dels grups

ARSENAL també està buscant diferents vies per facilitar finançament als projectes, combinant els fons que pot aportar la mateixa Universitat amb la col·laboració d’altres agents públics i privats. Precisament a principis d’aquest curs va signar un conveni amb DAMA –l’entitat autoritzada pel Ministeri de Cultura per gestionar els drets de propietat intel·lectual dels autors i autores d’obres audiovisuals– per col·laborar en el desenvolupament i el finançament de pel·lícules, curtmetratges, documentals o formats digitals multimèdia desenvolupats per estudiants i alumni de la Universitat. A més, l’equip d’ARSENAL assessora els equips de treball sobre les diferents convocatòries de subvenció a què poden optar i els dona suport per fer els diferents tràmits que són necessaris.

Jordi Balló adverteix que gran part d’aquestes convocatòries exclouen alguns col·lectius amb molt de potencial creatiu, normalment corresponents a grups socials minoritaris. Molts d’aquests col·lectius, que sovint són objecte de discriminació per motiu de gènere, raça, origen ètnic o classe social, no poden complir alguns dels requisits de les convocatòries perquè no disposen dels documents necessaris per fer-ho, per manca de capacitats tècniques o econòmiques per plantejar el projecte requerit a les bases, etc. Per això, Balló apunta la idea de “finançar els col·lectius i no els projectes per acompanyar el talent de les minories”, i complementar així l’actual model de convocatòries de subvenció.

Més enllà del suport econòmic i material, l’equip d’ARSENAL posa el focus en la necessitat de facilitar mètodes i recursos de treball col·lectiu per potenciar que els grups de treball es mantinguin junts, davant de la tendència a la dispersió i a l’individualisme que continua predominant al món professional.

ARSENAL consta actualment de quatre plataformes vinculades a diferents àmbits de coneixement

Si bé els criteris i les línies d’actuació anteriors són transversals a tot l’ecosistema, les especificitats dels diferents àmbits de coneixement han fet necessari articular fins ara quatre plataformes diferents, a les quals es podrien sumar més en el futur. A hores d’ara, l’ecosistema compta amb les plataformes ENTER (en el camp de la comunicació audiovisual), LEAD (periodisme), REACT (publicitat i relacions públiques) i ADVANCED (tesis doctorals i treballs de fi de màster de recerca aplicada de qualsevol dels àmbits de coneixement anteriors). En el cas d’ENTER, LEAD i REACT, fins ara s’han acompanyat majoritàriament treballs de fi de grau (TFG).

ENTER, la plataforma de comunicació audiovisual i de creació digital

Precisament, la plataforma ENTER és la que va subscriure el conveni amb DAMA el passat mes de setembre. Fins ara, aquesta plataforma ja ha donat suport a nou projectes audiovisuals des de principis del curs 2022-2023. Es tracta de cinc llargmetratges de ficció o documentals, tres curts i una performance artística multiformat i multimèdia.

Entre aquests projectes, hi ha una gran diversitat de propostes i formats; però si hi ha alguna tendència comuna en molts d’ells és que tenen “una dimensió personal molt forta i visualitzen els feminismes, els nous models familiars, la diversitat de gènere...”, explica Albert Elduque, cap d’estudis de Comunicació Audiovisual que coordina aquesta plataforma juntament amb la directora d’aquest grau, Mercè Oliva. Elduque ho atribueix a un doble motiu: “L’alumnat té molta més sensibilitat envers el tema que fa deu anys, i el grau també ha anat incorporant la perspectiva de gènere”. Alguns d’aquests projectes audiovisuals tracten temàtiques relacionades amb la cultura drag, els nous models familiars, el desig sexual, etc. Precisament el curtmetratge dedicat a la comunitat drag de Barcelona, Nocturnas (de Pau Canivell, Rubén García i Maria Sánchez) es troba en la seva fase final i és a punt de distribuir-se per festivals de cinema.

Potenciar el talent jove perquè pugui desplegar la seva creativitat en el camp audiovisual ha estat un objectiu de la Facultat de Comunicació des de fa molts anys, especialment des del punt d’inflexió que va representar el 2015 el llargmetratge Les amigues de l’Àgata, sorgit del treball de fi de grau de les alumni Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius i Marta Verheyen i guardonat en diversos festivals. Des d’aleshores, són molts els projectes audiovisuals nascuts a les aules de la UPF que han arribat a la gran pantalla. El que canviarà a partir d’ara és que la plataforma ENTER permetrà comptar amb més múscul organitzatiu i recursos per poder “reforçar, estructurar i sistematitzar” el suport a aquests projectes audiovisuals, conclou Elduque.

L’aventura de fer arribar una lluita personal i familiar a la gran pantalla

Gerard Gil, que va estudiar Comunicació Audiovisual a la UPF entre el 2016 i el 2020, va tenir temps de reflexionar sobre la idea que inspiraria el seu llargmetratge Madre B, durant el període de confinament que va comportar la pandèmia de la covid. “El projecte neix de la necessitat personal d’explicar una vivència familiar: com vam lluitar amb les meves mares per aconseguir que el nostre model familiar el reconegués la justícia espanyola”. Una de les dues mares d’en Gerard (la no gestant) no estava reconeguda legalment com a tal, i la lluita de la família per aconseguir-ho ha estat el desencadenant del projecte.

Si bé ja compta amb experiència prèvia en el camp de l’audiovisual, en Gerard, que actualment té 24 anys, considera que Madre B és el seu projecte més personal fins ara. En aquests moments, està “immers de ple en l’escriptura del guió” i en la “recerca de productores” que l’ajudin a portar-lo a terme. La plataforma ENTER-ARSENAL ja l’ha assessorat sobre les convocatòries de finançament a què pot optar en aquesta fase inicial del projecte. “Més endavant començaré a rebre tutories i mentories per part de diversos professionals de l’audiovisual”. Explica que, per desenvolupar el projecte, és fonamental l’orientació de professionals experts tant en el camp del guió com de l’advocacia i el dret comparat”.

Més endavant, en Gerard espera sumar més persones al projecte, ja que entén el cinema “com un gran acte col·lectiu”. “El cinema és un gran acte compartit per poder trobar-se, per poder generar debat, crítica i per emocionar”, diu Gil, que considera que el seu pas per la UPF “va ser clau per descobrir la vocació per l’audiovisual” i obrir la seva mirada a “oportunitats que no preveia”, especialment sobre les constants innovacions tecnològiques d’aquest sector. 

LEAD, la plataforma de periodisme

En el camp del periodisme, la Facultat de Comunicació de la UPF també porta temps propulsant la transferència de coneixement cap a la societat. Un dels exemples més tangibles és el Diari de Barcelona (DdB), la capçalera històrica que la UPF va recuperar fa gairebé quatre anys i que des d’aleshores informa diàriament per canals digitals de l’actualitat de la ciutat i de la resta del país, gràcies a una redacció conformada majoritàriament per estudiants de Periodisme, sota la coordinació d’un equip editorial format per periodistes professionals.

Després de la posada en marxa d’ARSENAL, “la integració del Diari de Barcelona a la plataforma ARSENAL-LEAD és total”, explica Xavier Ramon, cap d’estudis del grau en Periodisme i responsable d’aquesta plataforma, juntament amb Roser Cassany (cocoordinador del DdB) i Marcel Mauri (director del grau en Periodisme). Ramon concreta que LEAD col·labora especialment amb el Diari de Barcelona per assolir un dels seus objectius fonamentals: “Imaginar nous territoris de producció i difusió de continguts que reforcin la proposta informativa del mitjà”.

La plataforma LEAD contribuirà a reforçar algunes de les línies de treball ja iniciades pel DdB, com ara la gravació d’esdeveniments a través de càmeres 360. “Això permet que l’espectador decideixi des de quin angle vol observar l’entorn dels fets, i és molt útil quan la visualització de l’entorn físic des de diferents perspectives aporta un valor informatiu”, explica Andrés González-Nandín, un dels coordinadors del Diari de Barcelona. Fins ara, el DdB ha experimentat amb aquesta tecnologia especialment durant la retransmissió en directe de manifestacions, com la del Dia de la Dona (8 de març) del 2023. En d’altres manifestacions, es va posar a prova una altra solució tècnica, la retransmissió en directe multicàmera de format ultralleuger, facilitada i testejada per la plataforma LEAD. Gràcies a aquest nou sistema, diferents redactors del DdB van poder emetre en directe les imatges que gravaven des del seu mòbil des de diferents punts de la manifestació.

Per facilitar que els estudiants experimentin amb aquestes noves tècniques, el Diari de Barcelona té previst, en coordinació amb la plataforma LEAD, impulsar projectes adreçats als estudiants interessats a experimentar amb la càmera 360.  

Més enllà de col·laborar amb el Diari de Barcelona, Xavier Ramon explica que la plataforma LEAD ha endegat dues línies d’actuació més: acompanyar els treballs de fi de grau sobre projectes innovadors en el camp del periodisme per contribuir a la seva “projecció en els àmbits social i professional” i “articular un punt d’intercanvi i de connexió entre les empreses informatives i la universitat”.

REACT, la plataforma de publicitat i relacions públiques

L’ecosistema ARSENAL també vol ajudar a projectar la innovació en el camp de la publicitat i les relacions públiques, a través de la plataforma REACT. Aquesta plataforma està coordinada per Lluís Mas, cap d’estudis del grau en Publicitat i Relacions Públiques, amb el suport de Mònika Jiménez, directora d’aquesta titulació. Jiménez explica que es vol aprofitar l’empenta de la plataforma “per apropar els alumnes al món de la recerca aplicada”.

Recentment, s’han endegat dues noves línies de recerca d’aquests disciplines a la Universitat, una per investigar sobre l’impacte dels missatges difosos pels influencers a través de les xarxes socials en la salut mental dels adolescents, en col·laboració amb la UOC. L’altra línia de recerca, més vinculada a les relacions públiques, analitzarà com millorar les estratègies de comunicació entre professionals mèdics i els seus pacients.

En ambdós casos, s’ha plantejat que les recerques, finançades pel Ministeri de Ciència i Innovació, puguin derivar en materials didàctics o guies amb recomanacions per al món educatiu o sanitari. Així doncs, els estudiants involucrats en aquests projectes de recerca també podran participar de la transferència dels seus resultats entre professionals d’aquests sectors.

ADVANCED, la plataforma per acompanyar tesis doctorals i treballs de fi de màster de recerca aplicada

Que les recerques incorporin des de la seva gènesi la voluntat de transferir el seu coneixement a la societat és també “el canvi d’interpretació del que vol dir un treball en l’entorn acadèmic” que vol impulsar la plataforma ADVANCED, exposa Frederic Guerrero Solé, catedràtic del Departament de Comunicació i coordinador de la plataforma ARSENAL-ADVANCED, juntament amb el professor del Departament de Comunicació Carles Sanabre. El catedràtic es mostra convençut de la necessitat d’aquest canvi de paradigma, i explica com algunes de les tesis d’aquest àmbit de coneixement ja han començat a incorporar aquesta perspectiva.

Una de les primeres tesis acompanyades per la plataforma ADVANCED és la de Carla Molins Pitarch, que s’ha plasmat en la creació d’una instal·lació interactiva que presenta una experiència del genoma humà tridimensional des d’una perspectiva phygital (que combina elements del món físic i del digital). A més de la tesi ja defensada per Molins Pitarch, Guerrero explica que n’hi ha una altra en curs, “amb un alt component de transferència no només social, sinó també industrial”. Es tracta de la tesi de Jorge Caballero, que està desenvolupant instruments d’edició amb intel·ligència artificial.

Una instal·lació interactiva per representar i interactuar amb el genoma humà, fruit d’una tesi doctoral

Investigar com aplicar diferents metodologies de disseny per representar i mostrar de manera interactiva i experiencial diferents temes de biologia cel·lular i molecular. Aquest era l’objectiu de la tesi doctoral aplicada de Carla Molins Pitarch, que ha codirigit el Departament de Comunicació de la UPF i ELISAVA, i que ha comptat amb una beca europea Marie Curie dins del projecte europeu ChromDesign (ELISAVA Research). 

La investigació s’ha plasmat amb la creació d’una instal·lació interactiva que representa la tridimensionalitat, la modularitat i la materialitat del genoma humà, acompanyada d’una exposició que contextualitza la recerca i acosta la biologia de ChromDesign a la societat. L’exposició amb la instal·lació interactiva es van presentar a ELISAVA (2022) i al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB) (2023), abans d’arribar a finals de l’any passat al campus del Poblenou de la UPF.

Part de l’exposició, incloent-hi la instal·lació interactiva, es van poder veure entre novembre i desembre del 2023 a la Biblioteca/CRAI d’aquest campus de la UPF. L’ecosistema ARSENAL ha ajudat a muntar aquest espai expositiu, sota la supervisió de Matilde Obradors, responsable de cultura del Departament de Comunicació.  

“Hi ha encara un gran marge per fer recerca sobre noves formes de representació de l’ADN”, exposa Molins Pitarch, en relació amb la seva línia de recerca, emmarcada en el projecte europeu ChromDesign. La mateixa defensa de la seva tesi doctoral ja va ser innovadora, perquè es va iniciar a l’espai expositiu de la Biblioteca, coincidint amb la inauguració de la mostra. La seva experiència representa un punt d’inflexió pel que fa a la concepció i la presentació dels resultats d’una tesi doctoral i enceta una nota línia de treball al Departament de Comunicació de la UPF. 

ARSENAL consta de programes transversals per impulsar les tendències més innovadores des de la Universitat

Les plataformes d’ARSENAL conviuen, dins d’aquest ecosistema, amb programes transversals. Si les plataformes donen suport a creadors i a investigadors perquè puguin transferir els resultats dels seus projectes i recerques a la societat, els programes volen acompanyar els processos innovadors més amplis, transdisciplinaris i connectats amb agents externs, partint de la base que la Universitat ha de ser un motor de canvi social i cultural.

El primer programa desemboca en la creació del primer festival europeu de cinema amb IA: el +RAIN Film Festival

Fins al moment, s’han iniciat dos programes dins de l’ecosistema ARSENAL. Un ha desembocat en la creació del primer festival europeu de cinema amb intel·ligència artificial, el +RAIN Film Festival, i l’altre en la posada en marxa d’un programa d’incubació de videojocs alternatius o indie (GAMEPLAY). Ambdues iniciatives compten amb la col·laboració del programa En Residència, destinat a la incubació de projectes innovadors d’alumnes i d’alumni de la UPF, que tenen reservats espais a l’àrea Tallers del campus del Poblenou, dedicada a la gestió del coneixement i a la producció cultural.

El +RAIN Film Festival, que es va celebrar per primera vegada el 14 de juny del 2023 en aquest mateix campus, està impulsat per la Universitat Pompeu Fabra i ARSENAL, i coorganitzat amb UPF Ventures (empresa de gestió de la innovació) i el centre adscrit UPF-Barcelona School of Management, en el marc del programa del Sónar+D.

A la UPF, l’equip de direcció del +RAIN Film Festival està format per Jordi Balló, Frederic Guerrero-Soler, Anna Giralt i Coloma Ballester. 

El +RAIN Film Festival, del qual ja s’està preparant la segona edició, vol ser sobretot un espai de reflexió i d’experimentació sobre les possibilitats i les implicacions ètiques, estètiques i polítiques de l’ús de la IA en el camp de la creació audiovisual. De fet, el festival del 2023 va combinar la secció destinada a la projecció dels deu films finalistes (FEST) amb d’altres destinades a la reflexió i al debat (RESEARCH) i propostes de música i audiovisual en directe generades amb IA (LIVE), a més de comptar amb un espai per a l’intercanvi professional (FAIR).

Anna Giralt Gris, actual codirectora del +RAIN i directora de la secció FEST de la seva primera edició -secció codirigida amb el professor del Departament de Comunicació Alan Salvadó-, posa en valor que l’esdeveniment hagi obert el debat sobre els riscos i les oportunitats de la IA en el camp de la creació audiovisual, un fenomen encara incipient en aquests moments. Les noves tendències en el camp de la comunicació i les arts visuals evidencien la necessitat “d’hibridar diferents àmbits de coneixement”, assegura Giralt, cofundadora de la productora de cinema GusanoFilms i del centre d’investigació, creació i producció sobre cinema i tecnologia Artefacto. De fet, “durant la primera edició del +RAIN, es va crear un escenari de col·laboració entre el Departament de Comunicació i el DTIC –dels estudis d’enginyeria– com no s’havia produït mai fins ara amb tanta intensitat”, constata Jordi Balló.

El segon programa està dedicat als videojocs alternatius o indie

Bona mostra de la creixent hibridació entre el camp de la comunicació i de la tecnologia és el segon programa transversal d’ARSENAL, en aquest cas dedicat al món dels videojocs. Es tracta de GAMEPLAY, “un programa d'incubació de videojocs amb vocació d'explorar vies no-convencionals, ja sigui des del punt de vista temàtic, narratiu, formal, artístic...”, explica el coordinador del projecte, Oliver Pérez. La seu d’aquesta incubadora de videojocs indie, alternatius als mainstream, es troba al campus del Poblenou de la UPF i també compta amb el suport del programa En Residència, coordinat per Teresa Roig.

El projecte considera essencial incorporar la mirada més alternativa i innovadora dels joves al món dels videojocs; i, alhora, enriquir els seus coneixements apropant-los a les recerques acadèmiques del camp dels game studies. GAMEPLAY dona suport a estudiants que dediquen el seu treball de fi de grau (TFG) al món del videojoc, i a alumnis recents que volen donar continuïtat a projectes d'aquest tipus.

A través d’aquests treballs, s’han creat o estan en procés de desenvolupament videojocs indie amb narratives alternatives al discurs dominant, o d’altres més orientats al game art, on es treballa especialment la dimensió artística de la seva proposta audiovisual. També s’està supervisant una tesi doctoral aplicada sobre les relacions entre el món del cinema i el videojoc, que inclou la creació d’un videojoc assagístic –per explicar de manera didàctica, lúdica i interactiva els continguts de la recerca–, i s’està acompanyant un altre projecte fruit d'una convocatòria oberta a dones creadores de videojocs crítics.

Per a Oliver Pérez, professor expert en game studies de la Facultat de Comunicació de la UPF, el projecte parteix d’un enfocament crític amb la indústria global dels videojocs, sovint reticent a allò que "soni comercialment arriscat", i del repte d'aprofundir i millorar en qüestions relatives a “la desigualtat de gènere, el masclisme gamer, aspectes espinosos del ludo-capitalisme...”. Però això no vol dir que el projecte “reflexioni des d’una torre de vori”, sinó que vol empènyer el canvi de la mà de professionals i experts del sector.

La voluntat de dialogar amb els diferents agents socials, econòmics o culturals que impulsen la innovació fora de les parets de la UPF forma part de l’essència de l’ecosistema ARSENAL. De cara al futur, continuarà teixint vincles per fer circular el talent i la innovació de dins a fora de la Universitat.

Quins objectius tenen les quatre plataformes actuals d’ARSENAL?

Albert Elduque, representant de la plataforma ENTER (Comunicació Audiovisual i creació digital)

“Un dels nostres objectius fonamentals és que els equips se sentin acompanyats i que continuïn junts, davant de la tendència a la dispersió del món professional, ja que creiem en la importància de la creació col·lectiva al món audiovisual”.

Xavier Ramon, representant de la plataforma LEAD (Periodisme)

“ARSENAL-LEAD és concebut com un espai d’innovació periodística i d’experimentació amb tecnologies, formats i narratives emergents [...]. Alguns exemples dels projectes a què es pot acompanyar són reportatges, programes televisius i radiofònics, interactius, documentals, podcasts o aplicacions multimèdia”.

Mònika Jiménez, representant de la plataforma REACT (Publicitat i Relacions Públiques)

“Volem apropar als alumnes el valor de la recerca i de la transferència des de la seva entrada a la Universitat perquè puguin vincular-se a projectes d’investigació ja des dels seus estudis de grau, i puguin acabar aportant idees, productes i serveis innovadors al món de la publicitat i les relacions públiques”.

Frederic Guerrero Solé, representant de la plataforma ADVANCED (tesis doctorals i treballs de fi de màster de recerca aplicada)

“ARSENAL-ADVANCED està pensat per donar suport als doctorands i als estudiants de màster i de doctorat que no només presenten treballs escrits, sinó que hi incorporen el que anomenem una obra amb formats molt diversos, com prototips, desenvolupaments informàtics, entorns virtuals, materials expositius o creacions audiovisuals”.

Els projectes d’ARSENAL per impulsar les tendències més innovadores

Anna Giralt, codirectora del +RAIN Film Festival

“Vivim en un moment disruptiu. En la primera edició del RAIN, es va obrir un espai de reflexió i debat sobre què s’ha començat a fer al món del cinema amb intel·ligència artificial, sobre les seves oportunitats i riscos. Però cal continuar fomentant aquest debat i obrir-lo a un ventall més ampli d’agents i de professionals”.

Oliver Pérez, responsable del programa GAMEPLAY

“GAMEPLAY és un programa d'incubació de videojocs que aposta per la connexió entre la creació jove i els game studies per promoure projectes de videojoc innovadors, de caràcter alternatiu, crític, experimental... Creiem que la intersecció entre creativitat jove i reflexió acadèmica és un espai idoni des d'on promoure noves idees i fer créixer projectes amb vocació transformadora”.

Més informació a