4. Calidoscopi

Lullabyte: l’enginyeria del son i dels somnis

min
Sergi Jordà

Sergi Jordà (a la foto), Perfecto Herrera 1 i Tinke van Buijtene2 del Grup de Recerca de Tecnologia Musical (MTG) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF

Dormir és una activitat essencial, i no tan sols per als humans. La majoria d’éssers experimentem son, una necessitat biològica vital que compartim fins i tot amb insectes i d’altres invertebrats. Aquest procés universal, en el qual participa la diversitat biològica d’éssers vius, estableix un lligam profund entre tots ells i destaca la intrínseca connexió entre el son i la vida mateixa. Tots els animals dormen i alguns, fins i tot, sembla que somien. 

Resulta sorprenent que, malgrat que ens passem gairebé una tercera part de la nostra vida dormint, sabem encara molt poc sobre aquesta activitat. Sorprèn que siguem tan desconeixedors de com el son influeix en la nostra vida quotidiana, o d’allò que podem fer per millorar la nostra relació amb aquest aspecte fonamental de la nostra existència. La ciència del son, o somniologia, no va començar a desenvolupar-se fins a la segona meitat del segle XX, i s'ocupa de l'estudi del son en tots els seus aspectes: els mecanismes biològics, els factors ambientals i els aspectes psicològics que hi estan relacionats. 

Aquesta àmplia perspectiva implica també múltiples tècniques i objectes d’estudi, des de la fisiologia del son fins als processos mentals que ocorren durant les diferents etapes del seu cicle. D’una banda, cal tenir en compte que es distingeixen clarament dos tipus d’estats mentre dormim (REM, de Rapid Eye Movements, i no-REM), i que la funció i la manifestació d’ambdós semblen clarament diferents. Els somnis apareixen en la fase REM, durant la qual el nostre cos roman pràcticament immòbil. En canvi, la reparació fisiològica i la restauració homeostàtica, així com la consolidació d’aprenentatges fets en estat de vigília, són pròpies del son no-REM. Tot i tenir algunes certeses sobre cada fase, encara queden molts misteris per resoldre. 

Aquest desconeixement pot explicar per què preferim sacrificar el son davant de la diversió, l’activitat social o la feina. No som encara prou conscients de la importància que té el bon dormir i el bon somiar. Les aplicacions pràctiques de la somniologia, com millorar la qualitat del son o de les funcions cognitives com la memòria; reduir l’estrès; facilitar la regeneració fisiològica i l’homeòstasi; millorar la qualitat de vida de les persones, i desenvolupar dispositius de regulació del son són objecte de l’enginyeria del son i dels somnis.

Les connexions entre el son i la música són diverses. Potser la més evident és la possibilitat d’induir-lo gràcies a les cançons de bressol, comunes en moltes cultures. En els adults aquesta mena d’inducció també s’utilitza àmpliament, amb una varietat de tècniques, tecnologies i estímuls sonors (molts cops “personalitzats”). Però encara cal aclarir d’altres possibles connexions entre música i son, i la xarxa doctoral europea Lullabyte, integrada per deu universitats europees, s’adreça a aquest objectiu. Lullabyte reuneix per primera vegada especialistes de disciplines tan diverses com la musicologia, la psicologia, la neurociència, la tecnologia musical, la ciència de dades o la intel·ligència artificial, per formalitzar els efectes i les possibilitats de la música i el so, i aprofundir-hi, no només per adormir-nos més ràpidament sinó també per dormir millor, perquè d’aquest dormir millor se’n deriven avantatges per a la nostra cognició, el sistema immune, el metabolisme o l’estat d’ànim. 

La recerca que engeguem a la UPF se centra en l'anàlisi en temps real de les ones cerebrals que es detecten mitjançant uns lleugers cascos (mínimament intrusius), per tal d’intervenir en la fase de son profund (no-REM) amb senyals sonors sincronitzats que puguin afavorir l’extensió d’aquesta fase, o la qualitat del son durant el seu transcurs. Dit d’una altra manera, investiguem les possibilitats d'un sistema en bucle tancat entre ones cerebrals i ones sonores, per tal d’induir o mantenir la fase de son profund, o per aconseguir més durada o més qualitat. I analitzem també com això pot beneficiar la memòria, l'aprenentatge o l’estat anímic.

Sabem que en fase de son profund resulta molt difícil que el cervell respongui a molts estímuls externs, però hi ha evidències que encara es produeix cert processat de la informació sonora, ja que diferents tipus de sons generen diferents pautes d’activitat elèctrica en el cervell que dorm. Amb quina “profunditat” s’arriba a detectar o comprendre un fragment de música? Com podem aconseguir presentar estímuls musicals sense que els subjectes es despertin? Tenen el mateix efecte un sons senzills que uns sorolls? Hi ha moments millors que d’altres, dins d’una fase de son no-REM, per fer estimulació sonora? I, un cop coneguem maneres més eficients de fer servir aquesta estimulació, com podem incrementar la seva efectivitat, en cas que es puguin fer intervencions positives amb sons i música? Aquestes són algunes de les preguntes que ens fem des de l’equip de Lullabyte a la UPF. I no descartem la possibilitat que aquest nou coneixement possibiliti la creació de senzills dispositius “sonors” que ens ajudin, no només a conciliar millor el son, sinó també a tenir somnis més profunds i més reparadors.

L’estudi del son i les maneres d’intervenir-hi no estan exemptes de perills i de consideracions morals inexcusables, més enllà de les bones intencions que tinguem en la recerca, tal com remarca Jonathan Crary, autor del llibre 24/7: late capitalism and the ends of sleep, en aquest fragment: “Actualment, hi ha molt poques interrupcions significatives de l'existència humana (amb la colossal excepció del son) en què no hagi penetrat o hagi pres el control el temps de treball, el temps de consum o el temps de màrqueting [...] El son és una interrupció que no ha transigit al robatori del nostre temps per part del capitalisme”.

Volem pensar i treballar perquè, gràcies al nou coneixement generat per la recerca, el son pugui protegir-se millor contra aquests embats que Crary indica. Només quan ens apoderem intel·lectualment sobre el que implica el bon dormir tindrem la força física i moral per protegir aferrissadament aquesta parcel·la que sempre, al llarg de la història de la humanitat, havia estat tan i tan “sagrada”.

1 MTG i Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

2 Estudiant de doctorat.