Manuel Portela,
investigador del Grup de Recerca en Ciència Web i Computació Social del DTIC i cocoordinador del projecte DATALOG a la UPF 

Al segle XIX, el còlera era un problema greu al Regne Unit. Per algun motiu, grans grups de població van patir aquesta pesta i ningú no en sabia l’origen. Alguns van pensar que la seva causa era la pudor; altres, les condicions de pobresa. L'any 1854, John Snow, un anestesiòleg, es va adonar que les persones que havien patit còlera vivien només en certs llocs de Londres, en punts molt específics. Per això, va cartografiar-los i va començar a fer preguntes, de manera que va arribar a la conclusió que tothom havia pres aigua de la mateixa font. Aquest és el començament i el principi de l'ús de les dades com a manera d'entendre els problemes de la ciutat. No només cal tenir dades, sinó que també és important fer les preguntes adequades a les persones adequades.

Ara, l’any 2023, comptem amb moltíssimes dades i també amb moltíssims problemes. És veritat que han crescut exponencialment els portals de dades obertes, el coneixement en ciència de dades o els projectes de ciència ciutadana. Però, malgrat que el volum de dades sigui cada vegada major, no totes les dades són accessibles i, per tant, no totes les preguntes es poden respondre. En certa manera, patim els mateixos problemes que fa trenta anys.

Una raó per la qual les dades no són accessibles són les limitacions dels processos per recollir-les. Hi ha dades que no són fàcils d’obtenir, perquè no hi ha eines per fer-ho, o bé perquè això requereix molts esforços. Una altra limitació és la relacionada amb la privacitat de les persones. S'ha de tenir cura de no vulnerar el dret a la privacitat quan se’n recullin, se’n comparteixin o se’n faci ús. En aquest sentit, hi ha mecanismes legals i tècnics per evitar posar en risc les dades personals i privades.

A Europa, comptem amb regulacions que estableixen un marc normatiu per treballar amb dades, com la Regulació General de Protecció de Dades (GDPR), que protegeix el dret a la privacitat alhora que dona accés a les dades amb finalitats de recerca o d'interès públic. Tanmateix, la regulació per a la Governança de les Dades (DGA), en vigor des de setembre del 2023, defineix mecanismes i organismes que permeten compartir dades amb finalitats altruistes.

Amb aquest panorama, neix a Barcelona l'associació Dades pel Benestar Planetari (DATALOG), una organització altruista de dades que busca recollir-ne per millorar les polítiques urbanes. L'associació s'apropa als ciutadans per treballar amb dades de consum energètic i d'aigua, de mobilitat i d'altres que puguin respondre millor les preguntes que tenim sobre la ciutat.

Aquesta iniciativa va començar al Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, conjuntament amb Ideas For Change, i va rebre la subvenció "La ciutat proactiva 2022", de la Fundació Bithabitat de l'Ajuntament de Barcelona. Juntament amb Vladimir Estivill-Castro, vam emprendre aquesta iniciativa partint de la base que les ciutats estan contribuint al canvi climàtic. 

Se sap que més del 70% dels gasos d'efecte hivernacle són produïts a les ciutats, però no coneixem exactament en quina mesura aquest percentatge es deu als consums energètics de la ciutadania. Amb un escenari de sequeres i de crisi energètica, és important tenir més coneixements per tal de mesurar i de valorar els canvis que podem fer. El 2024, DATALOG començarà amb la recollida de dades de consum. Tothom que hi vulgui participar pot visitar la pàgina web donar.datalog.es. Us animem a sumar-vos a aquesta iniciativa!