Jordi Mill,
investigador del grup de recerca PhySense i coinvestigador del projecte VIDAA al DTIC de la UPF

Cada vegada amb més freqüència, en el nostre entorn, se sent la forma "bessó virtual" en el context de la medicina personalitzada, ja sigui a través de documentals, de xarxes socials o de notícies. S'ensenyen vídeos que ho monitoritzen tot, i una rèplica digital completa del nostre cos, capaç de predir com un fàrmac o una operació afectaria el nostre cos real. Tot això, és ciència-ficció? Queda lluny, però és plausible? O ja és una realitat que tenim a tocar? Tot i que encara hi ha molta feina per fer, permeteu-me mostrar-vos un petit exemple actual: la plataforma VIDAA.

VIDAA és una plataforma que permet als professionals de la salut fer simulacions computacionals precises per planificar intervencions cardíaques. La capacitat de poder  visualitzar i simular procediments complexos ha transformat la manera com els cardiòlegs aborden operacions delicades, amb un marge de maniobra reduït i, òbviament, sempre buscant la menor probabilitat d'error.

La pedra angular de VIDAA rau en la creació i la utilització del que es coneix com a "bessó virtual", una representació digital precisa del cor d'un pacient. En aquesta simulació, no només s’hi replica l'anatomia de manera detallada, sinó que també s’hi pot incorporar el dispositiu que es vol implantar i simular com es comportarà pel que fa a la dinàmica dels fluxos mentre el cor batega.

El 10 de novembre del 2023, VIDAA es va utilitzar per planificar un cas en directe al congrés internacional CSI LAA FOCUS. Aquesta fita no només va ser un èxit per a l'equip de VIDAA, un projecte encara en desenvolupament dins de la Universitat; sinó també pel fet de demostrar com els bessons virtuals poden jugar un paper crucial en la planificació i l’execució d'intervencions cardíaques. La intervenció a Frankfurt va ser un èxit: el dispositiu va quedar exactament com s'havia planificat en el cor virtual del pacient, que va poder tornar a casa l’endemà amb una petita incisió a la cama, amb molt menys risc d'ictus, però sense saber com el seu cor virtual havia contribuït a aquest resultat positiu.

Amb l'èxit d’aquest cas, moltes persones podrien preguntar-se si això podria anar més enllà i si es podrà veure de manera recurrent a la pràctica clínica. La resposta no és senzilla. Reptes com adaptar la tecnologia als procediments hospitalaris, on la rapidesa, l’agilitat i l’eficàcia són crucials; disposar dels recursos computacionals necessaris i, el més important, controlar la regulació de la tecnologia i la privacitat de les dades, són les grans barreres que s’han de superar. 

No obstant això, aquest exemple de VIDAA no només representa un avenç tecnològic, sinó que també destaca per la importància de la col·laboració interdisciplinària entre professionals de la medicina, enginyers biomèdics i desenvolupadors de programari. La fusió de simulacions computacionals, bessons virtuals i intel·ligència artificial està destinada a redefinir la manera com els professionals de la salut aborden les intervencions cardíaques, i ofereix una perspectiva esperançadora i prometedora per als reptes que planteja el tractament de les malalties i l'atenció assistencial al segle XXI. 

No serà fàcil, però depèn només de nosaltres treballar-hi per fer que arribi a bon port i que la societat se'n pugui beneficiar.