Davinia Hernández-Leo,
directora del Grup de Recerca de Tecnologies Interactives i Distribuïdes per a l’Educació (TIDE) del DTIC de la UPF

És indiscutible la relació intrínseca entre educació i benestar planetari. La docència de qualitat constitueix un dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) fixats per l'Assemblea General de les Nacions Unides dins de l'Agenda 2030. De la mateixa manera, l'educació exerceix un rol essencial en la creació de professionals i ciutadans capacitats per construir un món més equitatiu i sostenible. En aquest article, hi explico de manera concisa com les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) poden millorar l'aprenentatge i la tasca docent i alhora cuidar el benestar de docents i estudiants. Així mateix, descriuré un projecte específic impulsat per la nostra universitat, en què les TIC ofereixen suport als docents en el disseny de mètodes d'aprenentatge de competències per a la sostenibilitat i l'assoliment dels ODS.

Les TIC poden millorar l'aprenentatge. Utilitzarem un exemple de gran actualitat: la intel·ligència artificial (IA) generativa aplicada a l’aprenentatge. Certament, el seu ús no resulta adequat per a tot tipus d'activitats d'aprenentatge, atesos els riscos de dependència o de substitució dels processos d'aprenentatge, així com per les implicacions ètiques que comporta. Tot i així, un disseny informat i responsable en el plantejament del seu ús pot comportar beneficis per a l'aprenentatge, que minven i compensen en certa mesura els seus riscos inherents. Aquests dissenys poden aconseguir activitats més efectives, eficients, autèntiques i engrescadores. També permeten treballar l'alfabetització sobre IA, un element de la competència digital cada vegada més rellevant en totes les disciplines. A més, aquesta alfabetització és aplicable a l'ús de les eines digitals personals, especialment en competències d'autoprotecció i benestar digital, essencials, per exemple, en la interacció amb les xarxes socials. Seguidament, n’exposaré uns exemples específics:

• Una IA de generació de text produeix redaccions no fiables i esbiaixades, que, en ocasions, inclouen termes que no són coneguts per la persona que interactua amb l'eina de la IA. L'anàlisi de la fiabilitat, dels biaixos i dels termes resultants en la generació de text situa un estudiant en un repte d'aprenentatge d'alt nivell, exigent i potencialment efectiu.

• Les IA de generació de text són especialment bones en la correcció de textos. La revisió per una eina d'IA de l'ortografia, la gramàtica i la coherència d'un text escrit originalment per un alumne ofereix eficiència en els temps d'aprenentatge, ja que la retroalimentació és immediata i complementària a aquella que pot oferir un docent.

• Múltiples professions estan incorporant l'ús de la IA com a eina de treball, ja que permet augmentar la productivitat o la qualitat dels resultats. Aquesta realitat s'ha vist especialment clara en l'àmbit de la traducció o del desenvolupament de programari. Cada disciplina ha de veure en quins casos cal treballar activitats d'aprenentatge autèntic o activitats que ofereixen connexions i preparen els estudiants per resoldre problemes de la vida real, on es té accés a eines d'IA.

• La IA permet oportunitats de personalització d'aprenentatge, d'interactivitat en aprenentatge actiu (per exemple, un diàleg amb un agent conversacional que simula un personatge històric) o de capacitat (anteriorment més limitada) d'aconseguir un procés prototipat en la realització de projectes. Si són ben aprofitades, aquestes oportunitats poden ser engrescadores. És a dir, poden incrementar la motivació intrínseca als nostres estudiants, en relació amb la seva curiositat, interès i entusiasme en les matèries.

D’altra banda, les TIC poden facilitar les tasques docents. Això comprèn des del suport en la millora del disseny de les activitats d'aprenentatge, la seva gestió i adaptació durant la seva execució fins a l'avaluació i el foment de la compartició i col·laboració entre docents. Un exemple destacat de la nostra universitat és la plataforma ABPxODS, que facilita la creació guiada de dissenys d'aprenentatge basats en projectes, els quals integren el treball en competències per a la sostenibilitat i l'assoliment dels ODS. Aquesta tecnologia està pensada per promoure el benestar dels docents i per donar suport a la seva autonomia, competència i relacions amb altres col·legues. La plataforma ofereix diverses funcionalitats, inclosa la possibilitat de compartir dissenys entre docents de diferents nivells educatius. Actualment, ofereix més de 25 dissenys creats per professorat de diverses disciplines de la Universitat Pompeu Fabra.

El nostre grup de recerca, TIDE, situat al DTIC de la UPF, porta temps treballant en la proposta i l'estudi de com l'ús de les TIC i la IA pot enriquir la qualitat de l'educació i fomentar una formació orientada al benestar planetari. Això inclou tenir en compte el benestar tant dels estudiants com dels docents.