Àgora Barcelona pel Benestar de la Societat

Durant el curs 2025-2026 la UPF ha continuat avançant en la definició del projecte de l’edifici Àgora Barcelona pel Benestar de la Societat (BASW). Es tracta d’un nou pol de recerca d’alt nivell per construir i implementar solucions col·lectives als grans reptes socials actuals, focalitzats en la joventut, la justícia i la resiliència, que es preveu que s’inauguri durant els primers mesos del 2028, en el marc de la Ciutadella del Coneixement

La iniciativa, que connecta coneixement, institucions i ciutadania; ocuparà 8.000 metres quadrats en els terrenys de l’antic Mercat del Peix de Barcelona. El nou edifici UPF, que està dins del nou complex de recerca i innovació -centrat en la biomedicina, la biodiversitat i el benestar social- acollirà més de 100 investigadors i suposarà una inversió de 20 milions d’euros. El disseny de l’edifici va de la mà dels despatxos d’arquitectes ZGF Architects, Mirag i Double Twist.

L’Àgora Barcelona de la UPF es configura com un espai singular i únic a Europa, dissenyat per ser un Do Tank ("pensar per fer") que trenca amb els models tradicionals, fusionant recerca, tecnologia i acció social. Cada projecte neix de la connexió entre un repte social i una via d’acció. Elaborar un model de política de renda bàsica per a joves en situació de precarietat o la creació d’un laboratori d’igualtat d’accés a l’habitatge en són alguns exemples. 

L'edifici allotjarà espais d’innovació dedicats a l'aplicació d'eines tecnològiques, com la intel·ligència artificial (IA) i l'anàlisi de dades. En uns temps en què la desinformació i la polarització guanyen terreny, es vol posar l’accent en la ciència i el coneixement per modelar escenaris d'impacte de polítiques públiques, simular l'efectivitat de programes socials (com ara la renda bàsica per a joves) i generar les evidències científiques que fonamentaran les decisions de les administracions.

Una de les grans singularitats de l'Àgora rau en la seva obertura a la població. L'edifici disposarà de zones flexibles i accessibles dissenyades exclusivament per a la cocreació. En aquests espais, els ciutadans i els col·lectius directament interpel·lats seran convidats a participar en tallers, sessions de recollida de dades qualitatives i proves pilot, per assegurar que les solucions neixin de les necessitats reals de la societat.

Programes i connectors, els motors de l’Àgora

Els programes defineixen els reptes socials que s’abordaran, allò que es vol canviar, i es classifiquen en tres grans blocs: 

  1. Joventut: identifica problemàtiques i necessitats emergents dels joves (20-40 anys) en temes com habitatge, treball, esperança de futur.
  2. Justícia: reimagina el sistema de drets, deures i recursos per reduir desigualtats econòmiques, socials i d’accés.
  3. Resiliència: busca mecanismes per fer que la societat sigui més capaç de resistir i adaptar-se a crisis múltiples (climàtiques, econòmiques, sanitàries...).

Els connectors són els mecanismes pràctics i metodològics que donen forma al canvi, a partir de: 

  1. Tecnologia: molt centrada en la IA i l’anàlisi de dades per entendre millor els fenòmens socials i dibuixar escenaris.
  2. Comunitat: articula la participació directa dels ciutadans —a través d’enquestes, tallers, cohorts de dades obertes— per legitimar i enriquir les accions.
  3. Coneixement: facilita aliances i complicitats amb institucions del territori, centres de recerca i entitats socials per implementar respostes i solucions al territori i amb actors diversos

Centre d’Estudis en Benestar Planetari

Durant el cus 2025-2026, la Universitat Pompeu Fabra, a través del Centre d’Estudis en Benestar Planetari (CEBP), ha dut a terme diverses iniciatives vinculades amb el Benestar Planetari, en els àmbits de la docència, la recerca, la difusió i la sensibilització.

En docència, destaquen la quarta edició de MOOC Introducció al Benestar Planetari, que es va desenvolupar del 27 d'octubre al 15 de desembre; la continuació de l'oferta formativa del mínor en Benestar Planetari; una nova edició del màster interuniversitari en Salut Planetària (UOC-ISGlobal-UPF) i el suport a l’assignatura de Salut Planetària del màster en Salut Pública. Així mateix, el Centre ha continuat reforçant el seu compromís amb la formació pràctica dels estudiants en Benestar Planetari mitjançant pràctiques interdisciplinàries, desenvolupades en col·laboració amb diferents departaments de la Universitat.

En l’àmbit de la recerca, es va obrir l’edició 2025 dels premis als millors treballs de fi de grau (TFG) i treballs de fi de màster (TFM). Els guardons es van lliurar durant l’acte de lliurament dels premis acadèmics de grau, màster i doctorat del curs 2024-2025, celebrat el 18 de desembre a l’auditori del campus del Poblenou. D’altra banda, juntament amb el Grup de Recerca Social and Political Theory Group i el Johns Hopkins University – UPF Public Policy Centre del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, el Centre d’Estudis en Benestar Planetari va coorganitzar el workshop “Between mainstreaming and inaction: the centre-right politics of environament”, celebrat el 4 de febrer al campus de la Ciutadella. Aixi mateix, han continuat avançant els diferents projectes de recerca competitius relacionats amb el Benestar Planetari, que compten amb diferents membres del personal docent i investigador de diversos departaments de la UPF com a investigadors principals.

En l’àmbit de la sensibilització, algunes de les activitats més desacades van ser la sessió “Reflecting on the role of Women and indigenous people in nature conservation & Screening of de documentary Nuranga Bhumi”, coorganitzada pel Centre d'Estudis en Benestar Planetari, conjuntament amb la fundació Trees&Circles. L’acte, que va tenir lloc el 23 d’octubre al campus de la Ciutadella,  comptar amb la intervenció de Carla Lancelotti, directora del Cente d’Estudis en Benestar Planetari, i va incloure una la projecció del documental Nuraga Bhumi, amb l’objectiu de reflexionar sobre el paper de les dones i els pobles indígenes en la conservació de la natura. 

D’altra banda, el 6 de juliol, al campus de la Ciutadella, el Centre va col·laborar en l’organització de la sessió “Confronting Climate Colonialy: a Conversation with Fartana Sultana”. Va comptar amb la presència de Farhana Sultana, professora de la Universitat de Syracuse (Nova York, EUA), una de les expertes mundials més destacades en l’àmbit de la governança de l'aigua, la justícia climàtica, l'ecologia política i els estudis crítics del desenvolupament. L’activitat es va emmarcar en el projecte de recerca DIVERSE, finançat pel Consell Europeu de Recerca, i que compta amb Beatriz Rodríguez Labajos com a investigadora principal.