Nous avenços en la comprensió de l’activitat cerebral mentre es miren pel·lícules com a resultat d’una recerca liderada per la Universitat d’Oxford i la UPF
Nous avenços en la comprensió de l’activitat cerebral mentre es miren pel·lícules com a resultat d’una recerca liderada per la Universitat d’Oxford i la UPF
Nous avenços en la comprensió de l’activitat cerebral mentre es miren pel·lícules com a resultat d’una recerca liderada per la Universitat d’Oxford i la UPF
Un article, publicat per la prestigiosa revista Science Advances, demostra que, quan mirem pel·lícules, ens transforma la manera com sentim i pensem respecte a d’altres situacions de la vida quotidiana. Aquesta investigació l’han elaborada investigadors de la UPF i la Universitat d’Oxford juntament amb les universitats Aarhus (Dinamarca) i Buenos Aires (Argentina).
En un nou article, publicat a la prestigiosa revista internacional Science Advances, investigadors de les universitats d'Oxford (Regne Unit), Aarhus (Dinamarca) i Buenos Aires (Argentina), juntament amb la UPF, han demostrat com el visionat de pel·lícules, un dels entreteniments favorits per a milers de milions de persones arreu del món, transforma sovint la nostra manera de sentir i pensar en comparació a com ho fem en d’altres experiències de la nostra vida quotidiana.
L’article es titula “Toward naturalistic neuroscience: Mechanisms underlying the flattening of brain hierarchy in moviewatching compared to rest and task” i es basa en una investigació de gran complexitat tècnica. Els seus autors han utilitzat dades de neuroimatge d’alta resolució a gran escala, corresponents a una mostra de 176 persones. Aquestes dades s’han recollit mentre aquestes persones miraven fragments de pel·lícules com Inception, The Social Network, Ocean’s Eleven, Home Alone, Erin Brockovich i The Empire Strikes Back, per investigar directament com es reorganitzava jeràrquicament el seu cervell durant el visionat dels films.
Es necessita menys capacitat de càlcul cerebral quan es miren pel·lícules que en estat de respòs o fent d’altres tasques
A través d’aquest estudi, s’han construït models complets de l'activitat cerebral provocats per l'observació de pel·lícules, per l’estat de repòs o per la realització d’altres tasques. D’aquesta manera, s’ha demostrat que la jerarquia cerebral és més plana quan es miren pel·lícules que quan es descansa o es fan d’altres tasques. Això suggereix que es necessita menys capacitat de càlcul cerebral quan es miren pel·lícules que en estat de respòs o fent d’altres activitats.
Per tant, paradoxalment, el cervell es veu menys impulsat per la seva dinàmica interna durant el visionat de pel·lícules que quan es realitzen d’altres tasques o quan es descansa. L’estudi ha provat que, mentre mirem pel·lícules, ens alliberem momentàniament de l'experiència que suposa l’estrès de la feina o la resolució de problemes. A diferència d’aquestes experiències més estressants, el visionat de pel·lícules permet al cervell centrar-se simplement a absorbir la narrativa del film, la qual cosa promou l’activació dels circuits cerebrals necessaris per generar el gran plaer que suposa veure pel·lícules, en termes de motivació i tranquil·litat.
Gustavo Deco (UPF): “L'ús d'estímuls més naturalistes, com els de les pel·lícules, proporciona una manera ràpida i convenient de mesurar canvis importants en la connectivitat anatòmica, que es produeixen per exemple en els trastorns neuropsiquiàtrics”
El professor Gustavo Deco, director del Center for Brain and Cognition de la UPF i un dels autors principals de l'article, assegura: “L'estudi proporciona informació nova i important sobre els mecanismes causals subjacents als canvis complexos en la jerarquia del cervell. L'ús d'estímuls més naturalistes, com els de les pel·lícules, proporciona una manera ràpida i convenient de mesurar canvis importants en la connectivitat anatòmica, que es produeixen per exemple en els trastorns neuropsiquiàtrics, i que pot conduir a nous coneixements relacionats amb poblacions vulnerables, inclosos els infants".
Morten L. Kringelbach (Universitat d’Oxford): “El cervell abstrau narratives coherents d'imatges fixes i so -de les pel·lícules-, cosa que ens atorga llibertat per transcendir la cursa d’obstacles de la supervivència, encara que sigui per un breu moment”
L'altre autor principal de l'article, el professor Morten L. Kringelbach (Universitat d’Oxford), afegeix: “Aquest estudi proporciona proves noves i que obren nous interrogants sobre com les pel·lícules poden canviar l'organització jeràrquica de tot el cervell, necessària per orquestrar el càlcul cerebral. El cervell abstrau narratives coherents d'imatges fixes i so, cosa que ens dona llibertat per transcendir la cursa d’obstacles de la supervivència, encara que sigui per un breu moment. L'estudi mostra com de certes són les paraules del gran director de cinema francès, Jean-Luc Godard, que ens va deixar recentment: “El cinema és el frau més bell del món”.
Més informació a l’article complet:
“Toward naturalistic neuroscience: Mechanisms underlying the flattening of brain hierarchical organisation in movie watching compared to rest and task”, article elaborat per Morten L. Kringelbach, Yonathan Sanz Perl, Enzo Tagliazucchi i Gustavo Deco, publicat per la revista Science Advances el 13 de gener de 2023.