La regió de l'est d'Àfrica es el punt de sortida de les migracions del primers humans des del continent africà cap a la resta del món. Per això la diversitat genètica present a les poblacions humanes no africanes només representa una petita part de la diversitat existent en els humans, i en canvi, les poblacions africanes són molt més diverses genèticament que les europees o asiàtiques.

Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt CSIC-UPF, han estudiat la diversitat genètica humana que hi ha a les poblacions de l'est d'Àfrica, concretament als països del Sudan, Sudan del Sud i Etiòpia. L'estudi, publicat el 28 de maig a la revista Scientific Reports, ha estat dirigit per Jaume Bertranpetit , investigador principal del grup Evolutionary Systems Biology de l'IBE.

Una regió rica en ètnies, llengües i dialectes

Al Sudan hi conviuen més de 500 tribus que parlen més de 300 llengües i variants dialectals. La gran diversitat d'ètnies i grups lingüístics fa que aquesta sigui una regió especialment interessant per estudiar la diversitat genètica en poblacions humanes. Per això els científics han analitzat mostres de DNA de 500 individus provinents de diferents grups ètnics del Sudan i dels països veïns (Sudan del Sud i Etiòpia), i també dels Fulani, un grup de pastors nòmades que viu a aquesta regió.

Els científics han observat que la majoria de les poblacions que parlen una llengua de la família nilo-sahariana comparteixen un component genètic que no es troba a altres poblacions africanes, la qual cosa assenyala cap a un origen comú i separat del tronc comú de gran part del continent Africà. Com ha comentat Bertranpetit, "es descriu tot un component genètic nou".

Sorprenentment, poblacions de les muntanyes Nuba, a l'est del Sudan, també presenten el mateix component ancestral nilo-saharià; alguna d'aquestes poblacions parla llengües kordofanianes, ben diferenciades de la família nilo-sahariana, tot i que genèticament no presenten diferències.

El treball descriu també el que podria ser un romanent genètic de les poblacions nord-africanes abans de l'entrada dels àrabs, actualment reduïdes als coptes.

Mecanismes de defensa contra les infeccions bacterianes i la malària

Els autors de l'article remarquen la importància de considerar vies funcionals a l'hora d'entendre la història evolutiva i adaptativa de les poblacions. Per exemple, han mesurat la distància gènica entre poblacions pel que fa als gens associats amb la defensa de l'hoste contra la malària i infeccions bacterianes. Bertranpetit comenta, "les poblacions estudiades presenten una gran semblança gènica la qual cosa indica que totes aquestes poblacions han estat sotmeses a les mateixes pressions selectives causades per malalties infeccioses".

Treball de referència:

Dobon B, Hassan HY, Laayouni H, Luisi P, Ricaño-Ponce I, Zhernakova A, Wijmenga C, Tahir H, Comas D, Netea MG, and Bertranpetit J (2015). "T he genetics of East African populations: a Nilo-Saharan component in the African genetic landscape", Scientific Reports,  28;5:9996. doi: 10.1038/srep09996.

Altres e-notícies de recerca relacionades:

La diversitat genètica dels europeus del sud s'explica per les migracions des del nord d'Àfrica