La UPF llança el projecte NEWS: Predicció d'Innovació Tecnològica en Xarxes de Culturómica, que es proposa comprendre l’origen de la innovació mitjançant el desenvolupament d'una teoria de l’evolució tecnològica.

Les innovacions són fets quotidians en les nostres vides, qualsevol tret nou que introdueix alguna millora en comparació amb l’anterior. La fotosíntesi, l'aparició de la multicel·lularitat o el llenguatge són clars exemples d'innovacions evolutives. No obstant això, no tenim una comprensió sistemàtica dels principis fonamentals que faciliten la innovació dels organismes i de la tecnologia.

Tant en biologia com en tecnologia, la contínua acumulació de canvis pot resultar en innovacions. El prolífic inventor Thomas Alva Edison i el seu equip van experimentar amb milers de filaments diferents abans d'obtenir un llum elèctrica pràctica. Edison no va inventar la bombeta, però en proposar una millora sobre els dissenys existents va obrir el camí per a l’establiment del sistema d'energia elèctrica.

“Ens sedueix la idea que les grans innovacions es donen en moments únics i irrepetibles”, comenta Sergi Valverde, investigador del Laboratori de Sistemes Complexos de la Universitat Pompeu Fabra i l'Institut de Biologia Evolutiva (centre mixt UPF-CSIC) i cap del projecte. “Però els prejudicis sobre la l'origen de la novetat limiten la nostra capacitat d'innovació. La innovació no apareix màgicament, sinó que és el resultat d'un procés d'acumulació d'informació no molt diferent de l'evolució”.

Paral·lelismes entre cultura i evolució

Al llarg dels anys, s’ha comparat l’evolució tecnològica i cultural des de diferents punts de vista, incloent l'evolució sociocultural, la memètica i altres variants de la teoria de la selecció cultural. Aquests enfocaments difereixen no només en el seu desenvolupament històric sinó també en la manera de conceptualitzar el procés d'evolució cultural. Partint d'aquests antecedents, el projecte NEWS combinarà per primera vegada la perspectiva evolutiva amb els avenços recents en la teoria de xarxes complexes, una àrea que en els últims anys ha crescut en popularitat i està en procés d’expansió. Aquesta simbiosi permet capturar i analitzar l'estructura i l'evolució dels sistemes complexos (biològics, socials i tecnològics).

L'estudi de les xarxes complexes és l'especialitat de Valverde: “Aquests mètodes ens permeten reconstruir mapes d'evolució cultural molt similars als arbres filogenètics que s'utilitzen en biologia evolutiva”. Aquestes estructures mostren regularitats estadístiques que poden ser interpretades “per desenvolupar una teoria que unifiqui l'emergència de les innovacions en diferents àmbits”. Un avantatge d'aquest tipus d'estudi és la disponibilitat de grans bases de dades amb informació molt detallada sobre el procés d'innovació tecnològica.

Els investigadors esperen utilitzar els resultats del projecte per optimitzar els algoritmes de recerca de bases documentals. “Entre els nostres objectius es troba el de millorar els cercadors de bases de dades d'invents i desenvolupar mètodes sistemàtics per a la predicció d'innovacions”.

El projecte NEWS tindrà una durada de 4 anys i compta amb el finançament de l'Agència Estatal d'Investigació (AIE) de l'MINEICO / FEDER i la Unió Europea.

Imatge 1: L'anàlisi de xarxes mostra com els grups d'invents similars poden ser reclutats en el futur per crear innovacions, com ara nous llenguatges de programació.

Imatge 2: Sergi Valverde (UPF)