Calidoscopi, articles d'opinió d'experts i expertes de la UPF Calidoscopi, articles d'opinió d'experts i expertes de la UPF

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

La pandèmia del coronavirus representa una amenaça per als autòcrates populistes. Santiago Zabala

La pandèmia del coronavirus representa una amenaça per als autòcrates populistes. Santiago Zabala

Santiago Zabala, professor d'investigació ICREA del Departament d'Humanitats.

06.05.2020

 

La pandèmia ha posat de manifest incompetència i manca de lideratge en les elits governants arreu del planeta. Cada cop és més clar que molts líders polítics van subestimar l’amenaça que suposava el brot a la Xina i van optar per calmar els mercats en comptes de preparar les seves nacions per a una emergència.

Article publicat a Al Jazeera el 21 d'abril de 2020

A mesura que el contagi del coronavirus s’estén per tot el món, exposa cada cop més les profundes fractures socioeconòmiques que els governs han ignorat durant molt de temps. Els sistemes de salut infrafinançats s’estan col·lapsant a causa de la sobrecàrrega de pacients, les escasses xarxes de seguretat social no poden donar assistència als qui ho necessiten i la manca de proteccions laborals adequades han deixat centenars de milions de persones sense feina i sense diners.

Alhora, la pandèmia ha posat de manifest incompetència i manca de lideratge en les elits governants arreu del planeta. Cada cop és més clar que molts líders polítics van subestimar l’amenaça que suposava el brot a la Xina i van optar per calmar els mercats en comptes de preparar les seves nacions per a una emergència. D’altres, com ara a Corea del Sud, Taiwan i Alemanya, van prendre les mesures adequades, van informar de manera transparent a la ciutadania i van aconseguir d’evitar un desastre nacional.

Aquest aspecte revelador de la pandèmia és el que la fa especialment perillosa per als autòcrates populistes d’arreu del món. Ara corren un risc cada vegada més gran de ser mostrats com són: líders incompetents que fan poca cosa més que satisfer els interessos d’estrets cercles empresarials del seu entorn, mentre abandonen les seves nacions a la precarietat econòmica i la inseguretat social.

Els líders populistes han estat promovent agendes nacionalistes proteccionistes i basades en l’odi per manipular la ciutadania, tot plegat mentre negaven les situacions d’emergència de la nostra època. Això queda palès en la indiferència que han mostrat davant el canvi climàtic i les crisis dels refugiats, així com en la manera de respondre a l’actual pandèmia del coronavirus. Aquesta crisi sanitària mundial requereix col·laboració, responsabilitat i solidaritat en l’àmbit mundial, cosa que va en contra de tot allò que representen, i avança massa ràpid perquè les seves estratègies retòriques populistes funcionin.

Els autòcrates han doblat la seva aposta pel racisme en la seva retòrica i han mirat de soscavar els vectors tradicionals d’autoritat i legitimació necessaris per comprendre els fets.

Com a resposta, els autòcrates han doblat la seva aposta pel racisme en la seva retòrica i han mirat de soscavar els vectors tradicionals d’autoritat i legitimació necessaris per comprendre els fets. Els organismes governamentals, els mitjans de comunicació i els acadèmics acreditats són necessaris per convèncer la ciutadania de la importància i les implicacions dels fets concrets de la pandèmia. Tots han estat atacats implacablement i qüestionats pels polítics populistes, els quals intenten desesperadament distreure l’atenció pública de les catastròfiques conseqüències de la seva inacció.

Alhora, els líders populistes han fet esforços titànics per intentar utilitzar la pandèmia per consolidar el seu poder i/o assegurar la seva reelecció.

El primer ministre d’Hongria, Victor Orban, va declarar l’estat d’emergència l’11 de març. Al cap d’escassament tres setmanes, el Parlament va aprovar una llei que li permet de promulgar lleis per mitjà de decrets per un temps indefinit en nom de la lluita contra el coronavirus. Aquests poders, però, van molt més enllà del que és necessari per combatre el brot, ja que inclouen la introducció de penes de presó per a aquells que obstaculitzin les mesures antipandèmia o difonguin informació falsa.

Orban clarament està intentant d’impedir que el possible descontentament popular per la mala gestió de la crisi el faci perdre control del poder. Ja abans de la pandèmia el sistema de salut hongarès estava deteriorat; les controvertides mesures preses per alliberar llits per a pacients amb COVID-19 i un subministrament inadequat d’equips de protecció i equipaments per a hospitals han posat en dubte l’estratègia del Govern d’Hongria a l’hora de gestionar la crisi. Així mateix, la despesa del Govern en sectors no essencials, com ara els esports, ha estat motiu de crítiques.

Al Brasil, el president Jair Bolsonaro s’ha oposat activament a qualsevol mesura contra la pandèmia. Ha afirmat que el virus és només una «fantasia», un «simple refredat», i que ell «no notaria res» si estigués infectat. Fins i tot ha arribat a assistir a mítings en contra dels confinaments imposats per les autoritats locals. No solament ha atacat els mitjans de comunicació diverses vegades i ha qüestionat els consells dels científics i l’OMS, sinó que s’ha vist activament implicat en la desinformació.

Quan 25 dels 27 governadors del Brasil van signar una carta conjunta en què exigien a Bolsonaro que donés suport a mesures estrictes per contenir el brot, els va acusar de ser «exterminadors de llocs de treball» que volen sabotejar la seva reelecció d’aquí a dos anys i mig. Així, doncs, en comptes d’assumir el lideratge en la resposta a la pandèmia, l’estratègia de l’autòcrata brasiler és incitar la ciutadania contra les autoritats locals i culpar-les de la imminent crisi econòmica, a fi d’encobrir la seva pròpia mala gestió de la situació i el fracàs de les seves polítiques conservadores per portar la prosperitat al Brasil.

De manera similar, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha centrat els esforços a manipular l’opinió pública en comptes de treballar amb les autoritats estatals per resoldre la crisi. Però, a diferència de Bolsonaro, ha hagut de retractar-se de la seva opinió que el coronavirus no suposa una amenaça per als Estats Units.

Després d’aquest canvi radical, va dirigir els esforços a encobrir que s’havia demorat a respondre a la pandèmia i ha gestionat malament diversos aspectes de la crisi. Quan els demòcrates el van acusar d’haver-se equivocat, va culpar la Xina del brot, l’Administració d’Obama de manca de tests viables i diversos governadors de l’escassetat de respiradors. En comptes de centrar-se a resoldre aquests problemes, va anunciar la suspensió de tota immigració als Estats Units per protegir els llocs de treball mentre el virus es propaga.

Amb vista a la reelecció el novembre, Trump s’ha fet càrrec de les sessions informatives diàries sobre la pandèmia del vicepresident Mike Pence i les ha aprofitades per fer campanya electoral, venent el que ell considera «èxits» de la seva Administració, en lloc d’informar la ciutadania de l’estat de la nació. Ell i el Partit Republicà han impulsat diverses mesures i paquets per rescatar les grans empreses que han fet donacions per a la seva campanya i el suport de les quals resultaria essencial per a la seva reelecció.

Els líders populistes no poden proporcionar cap tipus de solució social o econòmica als problemes mundials i nacionals i la pandèmia ho fa encara més evident. 

Orban, Bolsonaro i Trump són només tres exemples d’una tendència general d’autòcrates que gestionen malament la resposta nacional a la pandèmia. Al cap i a la fi, no es tracta només d’una crisi sanitària, sinó també de govern d’abast nacional i mundial. Està esdevenint ràpidament una altra prova del fracàs absolut del populisme a l’hora de proporcionar alguna cosa més que retòrica buida però plena d’odi.

Els líders populistes no poden proporcionar cap tipus de solució social o econòmica als problemes mundials i nacionals i la pandèmia ho fa encara més evident. Potser aquesta tragèdia serà la gota que farà vessar el vas i portarà a la desaparició del populisme arreu del món.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories: