Cada minut es generen al món 1.700 bilions d'octets de dades, equivalents a 360.000 DVD. Com pot manejar el nostre cervell aquests conjunts de dades cada vegada més complexos i voluminoseo? Investigadors de la Unió Europea, amb participació del grup d'investigació en Synthetic, Perceptive, Emotive and Cognitive Systems (SPECS) del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF, estan desenvolupant un sistema interactiu que no només presenta les dades al nostre gust, sinó que també modifica la presentació constantment amb l'objectiu d'evitar la sobrecàrrega del cervell. Aquest projecte podria permetre als estudiants estudiar amb més eficàcia o als periodistes cotejar les fonts més ràpidament, per exemple.

Les dades estan a tot arreu: creades per les persones o generades per màquines, com els sensors que recopilen informació sobre el clima, les imatges per satèl·lit, les imatges i vídeos digitals, els registres de les transaccions comercials, els senyals de GPS. Aquesta informació constitueix una autèntica mina d'or. Però també planteja un repte: els conjunts de dades actuals són tan bastos i complexos de processar que exigeixen noves idees, eines i infraestructures.

Els investigadors del projecte CEEDs, amb Paul Verschure, investigador ICREA de la UPF com a coordinador científic, transposen les macrodades en un entorn interactiu perquè la ment humana pugui generar idees amb més eficiència. Han construït el que denominen com a màquina d'inducció d'experiències (XIM) que utilitza la realitat virtual per permetre l'usuari entrar dins els grans conjunts de dades. Aquest entorn multimodal immersiu ubicat a la UPF conté també una panòplia de sensors que permet al sistema presentar adequadament la informació a l'usuari, adaptant-la constantment segons les seves reaccions en examinar les dades. El sistema detecta aquestes reaccions, com els gestos, els moviments oculars o el ritme cardíac, i les utilitza per a reajustar la presentació de dades.

Els neurocientífics van ser el primer grup amb qui els investigadors de CEEDs van provar la seva màquina, denominada BrainX3. Van agafar els enormes conjunts de dades habitualment generats en aquesta disciplina científica i els van animar amb presentacions visuals i sonores. Mitjançant indicis subliminals, com fletxes intermitents, la màquina va orientar els científics cap a les zones de les dades que eren potencialment més interessants per a cada persona. Les primeres proves pilot han demostrat la potencia d'aquest mètode per adquirir nous coneixements sobre l'organització del cervell.

Dels museus a les botigues

El sistema CEEDs pot recollir i tenir en compte les reaccions dels usuaris en llocs com botigues, museus, biblioteques i concerts. En les aules físiques i virtuals, els professors poden ensenyar els estudiants més eficaçment, adaptant les seves presentacions al seu nivell d'atenció. La tecnologia CEEDs s'utilitza des de fa dos anys en el memorial de Bergen-Belsen (Alemanya) i hi ha contactes amb museus dels Països Baixos, el Regne Unit i els Estats Units en previsió de les commemoracions del final de la II Guerra Mundial el 2015. L'equip del projecte manté converses amb diverses organitzacions publiques, filantròpiques i comercials per ajustar a les seves necessitats diversos sistemes CEEDs. Les aplicacions que es discuteixen tenen relació amb un entorn de botiga virtual en un aeroport internacional i amb la visualització de la qualitat del sòl i el clima a l'Àfrica, per ajudar els agricultors locals a optimitzar les seves collites.

Explotar al màxim les macrodades

CEEDs és un gran projecte: 16 socis de nou països (Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Hongria, Itàlia, Espanya, Països Baixos i Regne Unit) uneixen els seus esforços per optimitzar la comprensió de les macrodades per a les persones. La Unió Europea ha finançat amb 6,5 milions d'euros aquesta innovadora iniciativa, dins el pla sobre tecnologies futures i emergents.