Vés enrere

Luz Rello obrirà el curs acadèmic 2021-2022 de la Universitat Pompeu Fabra

Luz Rello obrirà el curs acadèmic 2021-2022 de la Universitat Pompeu Fabra

La doctora del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la Universitat i experta en l’aplicació de la intel·ligència artificial per a la dislèxia pronunciarà la lliçó “El valor de los errores, en investigación y en la vida”. L’acte tindrà lloc el 18 d’octubre, al migdia, a l’auditori del campus del Poblenou, i inclourà parlaments d'Oriol Amat, rector de la UPF; Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats, i Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social de la UPF.

14.10.2021

Imatge inicial

Luz Rello, doctora en Ciència Computacional del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) de la UPF i experta en l’aplicació de la intel·ligència artificial per a la dislèxia, pronunciarà la lliçó “El valor de los errores, en investigación y en la vida”, que obrirà el curs acadèmic 2021-2022 de la Universitat Pompeu Fabra.

L’acte inaugural tindrà lloc el 18 d'octubre, a les 12.00 hores, a l’auditori del campus del Poblenou, presidit per Oriol Amat, rector de la Universitat. Estarà acompanyat a la taula presidencial per Gemma Geis, consellera de Recerca i Universitats; Montserrat Vendrell, presidenta del Consell Social de la UPF, i Pere Torra, secretari general de la Universitat.

La projecció de la videomemòria del curs acadèmic 2020-2021 de la UPF obrirà el programa, que tindrà continuïtat amb la lliçó inaugural de Luz Rello, i els parlaments de Montserrat Vendrell, Gemma Geis i Oriol Amat. La interpretació de la peça popular universitària Gaudeamus igitur a càrrec del Cor de la UPF tancarà l'acte, que serà retransmès en directe per la web de la UPF i a través de les xarxes socials (#InauguracióUPF).

Utilitzar la recerca en intel·ligència artificial per millorar la dislèxia

Luz Rello Sánchez (Madrid, 1984) és llicenciada en Lingüística per la Universitat Complutense de Madrid (2008), màster en Processament del Llenguatge Natural i Tecnologia del Llenguatge Humà per la UAB i la Universitat de Wolverhampton (2010) i doctora en Ciència Computacional pel Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, amb la tesi "DysWebxia: a text accessibility model for people with dyslexia" (2014), dirigida pels professors Ricardo Baeza Yates i Horacio Saggion.

L’any 2015 va fundar l'empresa social Change Dyslexia, en la qual va integrar els resultats de la seva recerca a la plataforma informàtica Dytective, que s'ha convertit en la plataforma per a la dislèxia més usada en espanyol

La seva recerca, centrada a aplicar la intel·ligència artificial (IA) per a la dislèxia, ha rebut diversos premis, com l'European Young Researchers 'Award (2013), atorgat per l'associació Euroscience; el Premi Fundació Princesa de Girona (2016), o el premi Innovadors menors de 35 anys convocat per la MIT Technology Review (2020).

L’any 2015 va fundar l'empresa social Change Dyslexia, en la qual va integrar els resultats de la seva recerca a la plataforma informàtica Dytective, que s'ha convertit en la plataforma per a la dislèxia més usada en espanyol: 300.000 persones, i implantada en centenars de col·legis públics d'Espanya. El 2020, aquesta aplicació va rebre el premi UNESCO Rei Hamad Bin Isa Al-Khalifa per l'ús d'IA en educació, i va ser la primera institució espanyola que va rebre aquest reconeixement.

Actualment Luz Rello és professora del Departament de Sistemes d'Informació i Tecnologia de la IE Business School i ha publicat dos llibres, un d'ells amb Planeta, Superar la Dislexia, que compta ja amb quatre edicions.

El cartell inaugural del curs 2021-2022, obra de l’artista índia Nalini Malani

El cartell inaugural del curs 2021-2022 és obra de l’artista Nalini Malani, actualment resident a Mumbai (Índia), que ha dedicat la seva carrera artística a la defensa de la justicia social, feminista i ecològica. La seva obra es construeix com una narrativa que entrellaça referències literàries, mitologies i formes estètiques asiàtiques i occidentals per crear un llenguatge inconfusible de gran complexitat.

L’artista índia incorpora al cartell inaugural un haiku (un tipus de poesia japonesa caracteritzat pe la seva brevetat) obra del poeta Matsuo Bashō:

From time to time

From time to time

The clouds give rest

To the moon beholders.

Cartell inaugural del curs 2021-2022, obra de Nalini MalaniNalini Malani Va néixer a Karachi (a l'actual Pakistan) el 1946, un any abans de la separació de l’Índia i el Pakistan. La seva família es va exiliar a Calcuta el 1947, i posteriorment es va traslladar a Bombai el 1954. El trauma personal i col·lectiu de la partició de l'Índia, l'experiència primerenca del desplaçament i la condició de refugiada han marcat la seva biografia i la seva producció artística, que s'ha desenvolupat, en paraules seves, com un intent de "donar sentit als sentiments de pèrdua, exili i nostàlgia" que van tenyir la seva infància.

Entre 1964 i 1969 va estudiar Belles Arts a la Sir Jamsetjee Jeejeebhoy School of Art de Bombai, on va establir el seu estudi al Bhulabhai Memorial Institute de Bombai. Just després de graduar-se, Malani va treballar en cinema i fotografia. Durant el període entre el 1970 i el 1972, va rebre una beca del govern francès per estudiar arts a París, on va entrar en contacte amb les teories de Louis Althusser, Roland Barthes i Noam Chomsky.

L’obra de Nalini Malani ha estat presentada en diversos museus internacionals, com ara el Museu Stedelijk i el MoMA Museum of Modern Art i la Fundació Joan Miró

El 1973, Malani va tornar a l'Índia decidida a contribuir a la modernització i l'emancipació intel·lectual del seu país a través de l'art. Progressivament, l'artista va emergir com a figura pionera del cinema experimental indi. En la seva faceta com a comissària, Malani va organitzar la primera exposició col·lectiva d'artistes índies l'any 1985 a Delhi. 

L’obra de Nalini Malani ha estat presentada en diversos museus internacionals, com ara el Museu Stedelijk i el MoMA Museum of Modern Art i la Fundació Joan Miró. El treball va ser mereixedor, l'any 2019, del Premi Joan Miró, atorgat conjuntament per la Fundació Joan Miró i la Fundació ”la Caixa”. Anteriorment, va rebre el premi Arts & Culture Fukuoka, el St. Moritz Art Masters Lifetime Achievement Award o l'Asia Art Game Changers Award, entre d'altres.

La defensa de les persones vulnerades, una constant a la seva obra

El treball de Malani aborda la història recent del subcontinent indi i aprofundeix en temes urgents i universals com la violència, la guerra, el fonamentalisme, l'opressió de les dones, els efectes de la globalització i la destrucció del medi ambient. Al llarg de tota la seva producció artística, Nalini Malani fa una defensa de les persones vulnerades, sobretot de les dones, donant-los veu incansablement. Les seves obres evoquen aquesta vulnerabilitat de l'existència humana a partir de mites grecs i hindús que formen part de la seva iconografia personal.

Les peces de Malani també han estat influenciades per la literatura i per les seves lectures de filòsofes, poetes, psicòlogues, escriptores i artistes. Les citacions literàries són una constant en la seva creació. Les seves obres es caracteritzen per l'ampliació de la superfície pictòrica a l'espai circumdant i culminen en una narració visual en capes que prenen la forma de dibuixos efímers a les parets, jocs d'ombres, instal·lacions, obres projectades i arts escèniques.

Viquiprojecte Nalini Malani 

El viquiprojecte Nalini Malani té com a propòsit expandir el pensament de l'artista índia a partir de la creació o millora d’articles relacionats amb la seva exposició No em sents, que la Fundació Joan Miró va acollir durant els mesos de juny a novembre del 2020, una selecció d'obres de tota la seva trajectòria artística, marcada pel pensament feminista i la denúncia i condemna de la violència.

Aquest viquiprojecte, fet amb la col·laboració d’Amical WikimediaViquidones UPF i Wikimujeres, repassa els noms de les autores que l'han acompanyat al llarg de la seva trajectòria i també els mites universals que l'han marcat, amb l'objectiu de completar-los a la Viquipèdia. La iniciativa vol donar veu a totes aquestes dones de la mateixa manera que Nalini Malani, amb el títol de la seva exposició a la Fundació Joan Miró, visibilitza les silenciades i interpel·la directament el patriarcat dient-li No em sents.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit