Vés enrere

El nou número de "IUSLabor" reflexiona sobre relacions laborals i tecnologia en temps de pandèmia

El nou número de "IUSLabor" reflexiona sobre relacions laborals i tecnologia en temps de pandèmia

El número 3/2020 de la revista digital inclou, entre d'altres continguts, una editorial de Manuel Luque, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF i coeditor de la publicació, titulada "Humanismo tecnológico, carta de derechos digitales y relación laboral”, així com diversos articles que reflecteixen un canvi de paradigma en l'àmbit del treball.

13.01.2021

Imatge inicial

IUSLabor, la revista digital d’accés obert de l’àmbit del Dret del Treball i de la Seguretat Social de la UPF, va publicar a finals de l’any passat el número 3/2020 , que dedica diferents continguts a reflexionar sobre els canvis en les relacions entre la tecnologia i el treball en l’actual crisi provocada per la covid-19, així com sobre el nou paradigma laboral que aquesta situació comporta. L’edició de la revista inclou un total d’onze peces signades per experts juristes, la majoria professors universitaris de diversos centres d'Espanya.

Manuel Luque Parra, catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social del Departament de Dret de la UPF, i codirector de la revista (juntament amb Anna Ginès i Fabrellas, professora titular de Dret del Treball de la Universitat Ramon Llull – ESADE, i Josep Moreno Gené, professor titular de Dret del Treball de  la Universitat de Lleida) és l’autor de l’editorial, titulat “Humanismo tecnológico, carta de derechos digitales y relación laboral”.

Manuel Luque, en l'editorial, parla del binomi "control invisible" v. "control opac" entre els treballadors i les empreses.

En aquesta peça, el professor Luque parla d’aspectes com ara el paper de la tecnologia i la relació de dependència que crea, la bretxa digital (tant dels que estan fora de la tecnologia com dels que estan a dintre) i el perill de la governança basada en algoritmes. En aquest sentit, esmenta el binomi “control invisible” de les empreses cap als seus treballadors i el “control opac” dels treballadors respecte a l’empresa, que comporta que “els treballadors cada cop tenen menor capacitat cognitiva per entendre totes les dimensions que poden derivar-se dels processos de decisió automatitzada”.

L’editorial fa un repàs de la Carta de Drets Digitals, en el marc dels compromisos adquirits en el pla Espanya Digital 2025, actualment en fase de borrador (sotmès a consulta pública). Esmenta els drets a la dignitat, la intimitat, la desconnexió digital i la formació i (com a novetat) de les condicions de treball digne en els entorns digitals. Així mateix, proposa incorporar d’una manera més clara la protecció del treballador enfront el potencial increment de les malalties mentals causades en escenaris digitals, principalment en entorns de teletreball.

Una altra de les peces que inclou el nou número de IUSLabor és l’article "La transformación de las relaciones de trabajo en la emergencia sanitaria del COVID-19" de Gratiela Lorentina Moraru, professora de la Universitat de Castilla-La Mancha, en què afirma que el treball, com a element central de la societat, ha reforçat la seva consideració i importància en relació a la posició de la ciutadania. La jurista es fa ressò que l’emergència sanitària ha determinat la instal·lació d’un nou paradigma laboral: “La necessitat d’hibernar l’activitat econòmica amb la finalitat de poder frenar els contagis ha determinat l’adopció d’una important panòplia normativa, encaminada fonamentalment a l’evitació de la destrucció massiva de treball i la previsió de la convergència de mecanismes de substitució de renda”, afirma.

Secció “Dret i Tecnologia” centrada en les plataformes digitals

En aquesta secció destaquen dos articles sobre el treball en plataformes digitals: "El carácter laboral de la prestación de servicios de reparto a través de la plataforma digital Glovo: el Tribunal Supremo zanja el debate" de Josep Moreno Gené (Universitat de Lleida) i "Los riesgos psicosociales en el trabajo realizado mediante plataformas digitales" de Silvia Fernández Martínez (Universitat d’Alcalá). Aquest darrer article es concentra en una àrea específica del treball realitzat mitjançant plataformes digitals, que no s’ha estudiat en profunditat: les seves implicacions des del punt de vista de la seguretat i la salut del treball.

Altres peces que inclou aquesta edició són els articles de Francisco Andrés Valle Muñoz, professor titular (acreditat a catedràtic) del Departament de Dret de la UPF, titulat "El control empresarial del uso de dispositivos digitales con fines sindicales"; i el d'Iris Y. Rosario, doctoranda de Dret de la UPF, en matèria de Dret laboral comparat, que signa “Esquema de antecedentes penales en el Reino Unido: ¿un caso de discriminación sin justificación?”.

Finalment, el darrer número de IUSLabor publica diversos articles doctrinals i comentaris de sentències, relacionades amb matèries de màxima actualitat (com ara el descans setmanal, els permisos retribuïts i la llibertat religiosa, a càrrec, respectivament, de Raquel Poquet Catalá (Universitat de València), Carolina Blasco Jover (Universitat d’Alacant) i Alberto Toledo Oms (advocat laboralista a Roca Junyent i professor associat adjunt a ESADE Law School); un flash judicial escrit per Ana M. Romero Burillo (Universitat de Lleida), centrat en empreses de treball temporal i plans d’igualtat, i la secció “Treball en la història”, en què Francisco Vigo Serralvo (Universitat de Màlaga) parla d’un aforisme socialista.

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit