El darrer treball d’Alois M. Haas, professor emèrit de la Universitat de Zurich, al voltant de “L’ombra de Déu” dona títol a la vuitena edició de les Lliçons Haas, Ombres i miralls, que se celebraran a la Universitat Pompeu Fabra, i que prendran com a punt de partida el simbolisme de la visió i la foscor.

Les Lliçons Haas, unes jornades biennals que proposen un diàleg entre l’estètica i la religió, l’art, la literatura i la música, tindran lloc els dies 4 i 5 de juny al campus de la Ciutadella, organitzades per l’Associació d’Amics de la Biblioteca Haas i el Grup de Recerca de la Biblioteca Mystica en Philosophica Alois M. Haas del Departament d’Humanitats.

El programa s’obrirà el 4 de juny, a les 19.00 hores, amb la presentació de les Lliçons, a càrrec de Jaume Casals, rector de la UPF, i d’Amador Vega, catedràtic d’Estètica de la UPF i president de l’Associació d’Amics de la Biblioteca Haas. Seguidament (19.15 hores), Rafael Argullol, catedràtic d’Estètica i Teoria de les Arts de la UPF, pronunciarà la lliçó inaugural, “La memoria como espejo del tiempo. Dos ejemplos personales”.

Una exposició, ponències i taules rodones

La intervenció del professor Argullol donarà pas a la inauguració de l’exposició “He aquí las espaldas del que me ve, 2000-2019”, de l’artista Fernando Prats (20.00 hores), que es podrà veure a la Sala de Reflexió de la UPF, amb comentaris d’Amador Vega.

Es tracta d’una instal·lació artística a l’interior de la Sala Tàpies, acompanyada d’una fotografia antiga, que voldrà establir un diàleg amb l’obra de Tàpies. Aquesta exposició s’emmarca en la tradició de les Lliçons, que en cada nova edició busquen una manifestació artística que interactuï amb un aspecte més acadèmic.

Les jornades, ja en el seu segon dia (5 de juny), comptaran amb les ponències dels dos investigadors postdoctorals (fellow 2018), que actualment gaudeixen de les dues beques dotades cada any per l’Associació d’Amics de la Biblioteca Haas: es tracta de Sylvain Camilleri (Universitat Catòlica de Lovaina) i Sebastián Moro (Royal Holloway College de Londres), que exposaran la seva recerca, en sessions que tindran lloc a les 10.30 i a les 16.00 hores, respectivament. 

Entre les intervencions d’aquests dos investigadors, hi haurà una taula rodona (12.00 hores) al voltant de l’obra Visión en rojo, de Victòria Cirlot, catedràtica de Filologia Romànica de la UPF. Hi participaran la mateixa Victoria Cirlot, acompanyada d’Andrea Soto Calderón (Universitat de París VIII), Luis Jorge Aguilera (UPF) i Pablo Acosta (UPF).

Just abans de la cloenda de les Lliçons, es projectarà la videoentrevista “Ombres i miralls” (17.30 hores), que el professor Amador Vega va fer a Aloïs M. Haas, i que contribuirà a augmentar la seva presència i la seva veu.

Una trobada al voltant de la Biblioteca Haas

Alois M. Haas (Zurich, 1934), un acadèmic de reconegut prestigi internacional en l'estudi de la teologia, la història de les religions i la mística, no ha pogut viatjar a Barcelona a pronunciar la lliçó inaugural, com era habitual, degut a la seva malaltia.

Però igualment l’esdeveniment es convertirà en un punt de trobada entre investigadors actuals i antics que fan recerca al voltant d’aquest àmbit, socis i simpatitzants de l’Associació d’Amics i del Grup de Recerca de la Biblioteca Haas.

“Les Lliçons volen ser una mostra d’interdisciplinarietat, de relació entre diferents disciplines humanístiques i artístiques, tradició i modernitat, món medieval i món contemporani, art i espiritualitat”, afirma Raquel Bouso, professora agregada del Departament d’Humanitats i membre del comitè científic i organitzador de les VIII Lliçons.

Alois M. Haas, que va ser investit doctor honoris causa per la UPF el desembre de l’any 2009, l’any 2001 va fer donació a la UPF de part de la seva biblioteca personal, de més de 40.000 volums, que es va convertir en la Biblioteca Mystica et Philosophica Alois M.Haas , inaugurada dos anys més tard a l'edifici del Dipòsit de les Aigües.

Es tracta d’una col·lecció que inclou edicions acurades d'obres clàssiques i de referència en la seva matèria, de gran qualitat i interès científic. Constitueix un àmbit altament especialitzat per a l'estudi de les tradicions espirituals de la humanitat i, de forma molt especial, de les tradicions occidentals.