Moltes de les obres en català que vam veure a les parades de carrer durant la Diada de Sant Jordi o que es venen a les llibreries durant tot l’any no estan escrites originàriament en aquesta llengua. Són fruit de la tasca dels traductors i traductores, que apropen l’obra original a la llengua i cultura catalanes. Una d’aquestes obres és Solito. Una història real, traduïda al català per Marta Marfany partint de l’original en anglès de l’autor de l’obra, Javier Zamora. Marfany és professora de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la UPF.

L’obra, d’Edicions del Periscopi, es va publicar el gener d’enguany i aquest ha estat el primer Sant Jordi en què s’ha pogut trobar a les parades de llibres. Solito. Una història real és la narració de l’experiència migratòria des de la mirada d’un nen de 9 anys, que emprèn sol una ruta des de la seva petita vila d’El Salvador fins a la frontera dels Estats Units, on l’espera la seva mare a qui fa anys que nou veu. Durant el periple migratori, que el farà creuar per Guatemala i Mèxic, s’enfrontarà a múltiples dificultats, que podrà superar amb l’ajuda de les persones que van apareixent pel camí. Solito és una novel·la sobre la humanitat necessària, la família inesperada.

Marta Marfany, amb 20 anys d’experiència al sector editorial (en la correcció, edició i traducció), remarca que traduir aquesta obra ha suposat un “repte molt interessant”, especialment pel que fet que l’original en anglès combini aquesta llengua amb diversos termes en castellà sobretot d’El Salvador i Mèxic. El mateix títol de l’obra n’és una bona mostra, ja que el terme “Solito” també forma part del de de la seva versió original en anglès.

Sobre el procés de traducció, Marta Marfany assegura: “Ha estat molt divertit enfrontar-se a una situació estranya que no es produeix habitualment, la d’haver de traduir al català un text en anglès amb moltes paraules en castellà. I a més en una varietat del castellà, el salvadoreny, que els catalanoparlants no coneixem gaire”. Afegeix que ha tractat de mantenir-se el màxim fidel possible a la versió original, “però sense generar rebuig al lector català”, mantenint tots els mots en castellà salvadoreny però adaptant-ne alguns de generals seguint uns criteris de traducció.

Tot i que considera que el català “permet reproduir millor la situació del lector original” que d’altres llengües a què s’ha traduït l’obra (com el castellà, el francès o l’italià), exposa que el seu treball ha requerit prendre diverses decisions per mantenir l’esperit del text original. A tall d’exemple, algunes d’aquestes decisions han estat no mantenir algunes vegades expressions corrents també en el castellà peninsular que tenen un equivalent en català (com bueno, vale, pues o ojalá), que no són específiques del castellà salvadoreny. Tot i així, hi ha algunes excepcions per motius de diversa índole, per exemple el protagonista té tendència a repetir la falca “también”, per la qual cosa aquest mot s’ha mantingut en castellà. S’ha optat per mantenir totes les expressions en castellà salvadoreny, tret d’alguna que no tenia el mateix significat que en castellà peninsular i podia generar equívocs als lectors catalans. Per compensar la supressió d’aquests termes, se n’han afegit d’altres de salvadorenys en d’altres fragments del text, perquè la versió catalana mantingués globalment el contrast de llengües de l’original.

La trajectòria de Marta Marfany

Marta Marfany és professora agregada a la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge de la Universitat Pompeu Fabra. Imparteix docència en els àmbits de la traducció humanística i literària, de la literatura francesa, de la literatura catalana i de la traducció i la comparació entre les llengües catalana i espanyola. Les seves línies de recerca són la traducció de poesia, les traduccions medievals i del Renaixement i la traducció i la recepció en l’àmbit literari català del segle XX. Ha traduït autors clàssics de la literatura francesa, com Émile Zola, Honoré de Balzac, Paul Valéry, Samuel Beckett, Théophile Gautier i Guy de Maupassant, i també autors contemporanis, entre els quals Philippe Delerm, Jérôme Ferrari, Ivan Jablonka i Marie NDiaye. També ha traduït alguns dels noms més destacats de la novel·la gràfica actual, com Riad Sattouf, Catel & Bocquet i Pénélope Bagieu.

Llicenciada en Filologia Francesa i Romànica (1996) i en Filologia Catalana (1997) per la Universitat Autònoma de Barcelona, es va doctorar el 2008 amb una tesi de la traducció catalana medieval d’un text poètic francès del segle XV.