L’Ivet, l’Enrique i en Miguel són estudiants de primer de batxillerat, però no s’han conegut a l’institut, sinó a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on han pres part de Projecta’t, un programa per fomentar que els joves puguin apropar-se i accedir a l’àmbit artístic i de la creació sigui quina sigui la seva condició socioeconòmica.  

L’Ivet Estelle és estudiant de l’Institut Milà i Fontanals, al districte de Ciutat Vella de Barcelona, voldria ser actriu i també està molt interessada pel món audiovisual. De fet, està dedicant el seu treball de recerca de batxillerat a elaborar el guió d’un curtmetratge. L’Enrique Rodríguez Gadella prové de l’Institut Barri Besòs, del districte del Poblenou, i té clar que vol dedicar-se a un vessant específic del món cinematogràfic: la producció d’efectes especials o d’imatges generades per ordinador. Però les seves inquietuds artístiques s’estenen a molts altres àmbits, com el teatre i sobretot la música, ja que toca quatre instruments: el piano, l’harmònica, la guitarra i el baix. En Miguel Goyder, de l’Institut Joan Salvat i Papasseit de Ciutat Vella, també és un apassionat de la música. Ha tocat la bateria i el baix, també ha fet cant i moltes altres activitats extraescolars relacionades tant amb la música com amb el teatre.

Miguel Goyder, estudiant de l’Institut Joan Salvat i Papasseit: 

 

“M’agrada fer música. Abans a l’institut feia una extraescolar de música, tocava el baix, la bateria… També he cantat i he fet teatre”

Les inquietuds artístiques d’aquests i altres estudiants els han portat a participar en la segona edició del programa Projecta’t de la UPF entre novembre de 2025 i gener de 2026, on han participat un total de 16 estudiants de secundària i batxillerat de quatre instituts d’alta complexitat de Barcelona, situats en entorns socioeconòmics desfavorits. A més dels instituts mencionats anteriorment, també hi ha pres part l’Institut Consell de Cent (Sants-Montjuïc).

Els joves participants de Projecta’t s’han pogut aproximar a diferents facetes del món artístic i de la creació, a través de quatre mòduls de coaprenentatge (vegeu el programa d’activitats) realitzats al campus del Poblenou on es troba la Facultat de Comunicació, impulsora d’aquest programa, finançat pel Programa de Cultura de la UPF. La Facultat impulsa aquest programa a través de l’ecosistema ARSENAL, que agrupa diverses iniciatives per facilitar la innovació i la transferència de coneixement, donar suport als projectes d’estudiants i alumni de la UPF i fomentar les connexions entre el que passa dins i fora de la Universitat. També hi col·labora el Programa En Residència de la Direcció del campus del Poblenou, incubadora de projectes sorgits des de la UPF.  

Projecta’t vol trencar les barreres socials i simbòliques que allunyen alguns joves de la universitat i del món de la creació 

La secretària de la Facultat de Comunicació, Ruth Rodríguez, explica així per què van decidir emprendre aquest programa: “Ens sembla fonamental, com a facultat, centrar-nos en aquestes etapes preuniversitàries. Aquest programa ens permet aproximar la formació i el context universitari a estudiants amb molt de talent que, per diverses raons, potser no tenen en el seu horitzó educatiu arribar a la universitat”.  En la mateixa línia, un dels dos coordinadors de Projecta’t, Víctor Alonso-Berbel, explica que una de les principals branques d’aquest programa “mira cap a les adolescents de tots els contextos de la ciutat, per assegurar-nos que ens coneixen i que trenquem les barreres simbòliques” amb relació als estudis universitaris i el món de la creació. 

A propòsit d’aquest tema, Pau Bou, professor d’arts escèniques de l’Institut Barri Besòs, assegura: “En districtes on viuen moltes famílies desfavorides costa molt convèncer d’entrada els alumnes per fer estudis en aquest camp. No hi veuen un projecte amb retorn econòmic. Els has d’incentivar una mica perquè puguin projectar un futur en aquest àmbit”.

Els instituts implicats i el nombre de participants, a l’alça

El darrer trimestre del curs 2023-2024, aquest institut ja va ser l’escollit per desenvolupar la prova pilot del programa, en què van prendre part sis dels seus alumnes. Després dels bons resultats d’aquella experiència, s’ha emprès aquesta segona edició, a la qual s’han incorporat tres instituts més. De cara al futur, l’objectiu és anar estenent aquest programa a un nombre cada vegada més gran d’instituts i alumnes, en la mesura que sigui possible. Víctor Alonso-Berbel explica: “La nostra intenció és que cap adolescent interessat o interessada a explorar la seva creativitat se’n quedi fora”. 

Com en la primera edició, la participació a Projecta’t ha estat gratuïta i s’han facilitat ajuts als estudiants per abonar despeses de material. A més, tots els participants del programa rebran un certificat de superació o d’assistència, que, no només acreditarà el seu aprofitament dels mòduls formatius, sinó que també pot constituir un al·licient per retrobar-se amb la universitat més endavant, en sintonia amb els objectius del programa.

Un programa cada vegada més transversal, que ja incorpora quatre facultats de la UPF

Una altra de les principals novetats d’aquesta segona edició és la incorporació de tres facultats més a l’equip organitzador de Projecta’t, cosa que ha permès dissenyar un programa més transversal i interdisciplinari. A la Facultat de Comunicació, s’hi han afegit la de Traducció i Ciències del Llenguatge, la d’Enginyeria i la d’Humanitats. Per a Sofia Esteve, l’altra coordinadora de Projecta’t, la incorporació de més facultats a aquesta segona edició “ha permès abordar la creació des de perspectives molt diferents, cosa que creiem que ha estat molt inspiradora per a les participants”.

En aquest sentit, Raquel Bouso, vicerectora de Cultura i Comunicació de la UPF, remarca: “Un dels objectius del Programa de Cultura de la UPF és impulsar la creació cultural en sentit ampli, és a dir, generar espais i oportunitats perquè tothom que ho desitgi pugui desplegar el seu potencial creatiu i innovador, i així contribuir al canvi cultural que una realitat sempre en transformació ens demana. Com més diversitat d'estudis s'integrin en una experiència intergeneracional com Projecta't, més possibilitats oferim als joves que participen en el programa per orientar les seves vocacions i també a les facultats de beneficiar-se del seu talent creatiu”.

Quatre mòduls de coaprenentatge: creació cinematogràfica, escriptura creativa, llengua de signes catalana al món audiovisual i bandes sonores 

Aquesta diversitat d’aproximacions al món artístic i de la creació ha quedat reflectida en el programa d’aquesta segona edició de Projecta’t, amb quatre mòduls de coaprenentatge, cadascun dels quals ha estat organitzat per una facultat diferent. El primer s’ha dedicat a la creació cinematogràfica (a càrrec de la Facultat de Comunicació); el segon, a l’escriptura creativa (Facultat d’Humanitats); el tercer, a la llengua de signes catalana i la creació cinematogràfica (Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge), i el quart, a la creació sonora amb Freesound, la plataforma de sons amb llicències CC creada des de la UPF (Escola d’Enginyeria) (vegeu el programa d’activitats).

 

Enrique Rodríguez Gadella, estudiant de l’institut Barri Besòs: 

 

“Faig una valoració molt positiva de totes les sessions (...). El que hem fet aquests dies a la universitat s’apropa molt als meus gustos i a allò que vull fer”

A punt d’acabar l’últim d’aquests mòduls, l’Ivet, l’Enrique i en Miguel compartien el seu balanç general del programa. “Faig una valoració molt positiva de totes les sessions. Estava molt acostumat a l’ESO a estudiar coses que no s’acostaven molt als meus interessos, ara al batxillerat d’arts escèniques estic més content i el que hem fet aquests dies a la universitat s’apropa molt als meus gustos i a allò que vull fer”, expressa l’Enrique.  “Totes m’han agradat molt, però crec que la més m’interessarà serà l’última, pel tema de fer bandes sonores, que podré integrar als curts que faci”, explica l’Ivet. Al Miguel, els mòduls que més li han interessat són la sessió sobre llengua de signes a l’audiovisual, un tema amb què estava familiaritzat perquè la seva àvia és sorda, i el de creació de bandes sonores, per la seva afició a la música. 

Professorat, estudiants i alumni de la UPF també estan involucrats a Projecta’t, juntament amb professionals de la creació i l’audiovisual 

Projecta’t concep les seves sessions com a espais de coaprenentatge, on totes les parts involucrades poden alhora ensenyar i formar-se. Per exemple, també hi estan implicats alumni o estudiants de la UPF, com Pilar Borés, que cursa el grau en Comunicació Audiovisual de la UPF, i es mostra satisfeta amb la seva participació en el programa: “vaig poder ajudar un grup de noies que estaven força indecises; els va anar bé escoltar la història d’algú que no era gaire més gran que elles i comprovar que, amb esforç, podien aconseguir tot el que es proposessin. La Pilar també s’ha contagiat de la il·lusió de la resta de participants: “He après a ser més resilient i a mantenir les ganes de tirar endavant somnis i idees creatives que pensava que no tindrien cabuda enlloc”. 

La Ivet, de l’Institut Milà i Fontanals, també agraeix haver pogut conversar amb estudiants de grau a la UPF: “Ens han parlat bastant bé de la universitat, dels estudis, dels professors, de la que gent que hi ha… M’han tret la idea que la universitat és una cosa molt seriosa i he vist que puc venir a la universitat i compaginar-ho amb més coses”.

“La combinació d'alumnes d'institut i de grau va ser molt profitosa”, corrobora Manel Ollé, professor de la Facultat d’Humanitats que va dinamitzar el mòdul d’escriptura creativa, una experiència que li va resultar “intensa” i divertida. “Vam riure i vam reflexionar a partir de relats breus que llegíem i ens duien a escriure”, recorda. En aquest taller, es van plantejar diferents ficcions -més o menys basades en l'experiència, l'observació o la imaginació- i s’hi van compartir amb veu pròpia històries punyents i insospitades. Ollé també remarca que alguns estudiants es van superar a ells mateixos:”Fins i tot a aquells a qui els semblava impossible fer-ho en català, s'hi van atrevir!”.

Per a Raquel Lucena (Departament d’Enginyeria), encarregada de la sessió sobre creació sonora, el resultat de les sessions ha estat “molt estimulant i divertit”. Tot i fer servir les mateixes eines de producció audiovisual i sonora -les prèviament explicades a l’aula-, “han sorgit propostes molt diverses i amb enfocaments diferents” fruit de la creativitat dels estudiants, destaca.

Per a Lucía G. Romero, cineasta que va dinamitzar la sessió sobre creació audiovisual, l'experiència també ha resultat molt "valuosa". "Vaig intentar obrir-los eines i mètodes que a mi em funcionen, però sempre deixant un espai obert perquè ells poguessin apropiar-se d'aquests processos i adaptar-los a la seva pròpia manera de crear. Afegeix que el contacte amb els estudiants li va aportar "frescor, debats i preguntes molt estimulants" tant sobre la seva feina com sobre l'acte de crear en general. "La llibertat que em van donar com a professora per plantejar la classe va fer que em preguntés què és realment important transmetre a adolescents i joves que estan començant a formar-se en aquest àmbit; en definitiva, què és essencial per a mi a l'hora d'enfrontar aquesta professió i com compartir-ho des d'un lloc sincer i útil", expressa.

Més enllà dels aprenentatges dels mateixos docents, el cocoordinador de Projecta’t, Víctor Alonso-Berbel, corrobora la utilitat del programa per revisar i millorar els mateixos estudis universitaris: “una de les branques del programa és precisament mirar cap endins, ja que és responsabilitat nostra, com professorat d’una universitat pública, revisar les nostres pràctiques docents i la nostra forma d’organitzar-nos per assegurar-nos que som un centre obert, divers i accessible”. 

Els participants de Projecta’t entren en contacte amb la cultura i la identitat sorda i reflexionen sobre la seva representació al cinema 

Precisament, una de les novetats d’aquesta segona edició de Projecta’t ha estat una sessió sobre l’accessibilitat i inclusió de les persones sordes i signants al món cinematogràfic, dinamitzada per les professores de llengua de signes catalana de la Facultat de Traducció i Ciències del Llenguatge Delfina Aliaga i Mireia Isal. “Durant la sessió, es va destacar la importància que els papers protagonistes siguin interpretats per actors sords, és a dir, per persones sordes que utilitzen la llengua de signes com a mitjà d’expressió natural, i no per actors oients que en facin la representació”, destaca Delfina Aliaga. Precisament, aquest taller va comptar amb la participació de Carlos Soroa, reconegut actor amb sordesa, amb qui van poder interactuar els estudiants.

“Lluny d’abordar la diversitat com a calaix de sastre, aquesta sessió va possibilitar que les alumnes entressin en contacte amb la cultura i la identitat sorda, que reflexionessin sobre les formes amb què l’audiovisual ha representat la seva realitat, i que adquirissin eines per fer els espais culturals i creatius més accessibles”, remarca Sofia Esteve, coordinadora de Projecta’t. 

Aquesta sessió ha complementat, a partir de la mirada de les persones sordes de i la comunitat signant, tots els aprenentatges adquirits pels participants en les sessions prèvies de creació audiovisual, sonora o literària. Al llarg de tots els mòduls, els joves han après i posat en pràctica nous coneixements, “que són complementaris i van una mica més enllà” del que aprenen a l’institut”, considera Pau Bou. El professor de l’Institut Barri Besòs afegeix que Projecta’t permet als estudiants “veure i conèixer” estudis superiors universitaris en aquest camp, més enllà d’altres ofertes formatives. 

Ivet Estelle, estudiant de l’institut Milà i Fontanals:

“Vull ser actriu, però m’agradaria venir aquí a estudiar Comunicació Audiovisual, per tenir una base d’estudis més sòlida”

Els tres estudiants entrevistats es plantegen continuar formant-se en l’àmbit de la creació i l’audiovisual de cara al futur. L’Ivet i l’Enrique aposten precisament per estudiar Comunicació Audiovisual a la UPF; i, en el cas del Miguel, de moment es planteja fer algun cicle formatiu vinculat a la música o a les arts plàstiques.

Sigui com sigui, Sofia Esteve remarca que és fonamental que joves d’entorns socials escassament representants al món de la creació i l’audiovisual, vulguin dedicar-s’hi: “La diversitat de perfils a la creació audiovisual és, abans que res, una qüestió d’igualtat i de drets culturals. A més, creiem que la incorporació de creadores de col·lectius infrarepresentats, i en concret, de classe treballadora, és quelcom que enriqueix la cultura i la societat; ja que pot desbordar els règims de representació establerts, i aportar noves mirades sobre el món i noves perspectives artístiques, conclou. 

Susana Pérez, alumni de la UPF i creadora audiovisual: “la idea d'incloure en el meu procés creatiu joves amb inquietuds artístiques em va donar un aire nou”

Els joves participants de Projecta’t han tingut l’ocasió de conèixer alumni de la UPF que actualment es dediquen a la creació audiovisual. Una d’elles és Susana Pérez, de 31 anys, que actualment desenvolupa el projecte de curtmetratge Cómo se hace un vestido amb el suport d’ARSENAL-UPF.

Inspirada per la seva pròpia mare, dona migrada que s’ha dedicat sempre al treball domèstic i de les cures, la Susana pretén fer reflexionar els espectadors sobre els desafiaments emocionals i laborals que implica aquesta feina. En el seu curt, la rutina d’una llar es transforma en un taller improvisat per acabar un vestit per a una jove de 15 anys.

En un moment d’estancament creatiu, la Susana explica així per què es va involucrar a Projecta’t: “la idea d'incloure en el meu procés creatiu joves amb inquietuds artístiques em va donar un nou aire. Poder compartir amb ells el meu procés, el guió, la crisi i obrir-me a escoltar les seves opinions i reflexions sobre el projecte, va ser com un regal, van ser molt generoses i generoses amb la seva participació”. Durant les seves sessions amb els joves, els va fer reflexionar sobre què implica la construcció de personatges i la definició del rol dels protagonistes i dels antagonistes amb qui tenen interessos o emocions contraposades, a partir de parts del guió del mateix curt i algunes pautes prèvies. 

La Susana valora especialment les aportacions “genuïnes” que va rebre per part dels estudiants: "els meus personatges tenen 30, 40 i 50 anys i sentir parlar-ne estudiants de 15-16 anys va ser inspirador, et dona perspectiva. També vaig poder veure quins punts de la trama els cridaven més l'atenció. I finalment em va confirmar que és un tema amb què poden arribar a empatitzar", conclou.