Vés enrere

Un estudi arqueològic revela nous aspectes relacionats amb el processament de plantes en un assentament neolític a Turquia

Un estudi arqueològic revela nous aspectes relacionats amb el processament de plantes en un assentament neolític a Turquia

Investigadors de les universitats Pompeu Fabra i Leicester han descobert en el jaciment de Çatalhöyük (Anatòlia, Turquia) una àmplia varietat de recursos silvestres fins ara desconeguts. L'estudi, publicat a la revista PLOS ONE, ha utilitzat un enfocament innovador, a partir de l'anàlisi de restes microscòpiques de plantes extretes d'artefactes de mòlta procedents de diferents contextos domèstics.

30.06.2021

Imatge inicial

Un estudi realitzat per investigadors de Grup de Recerca Culture and Soci-Ecological Dynamics (CaSEs) de la UPF i de la Universitat de Leicester (Regne Unit) ha proporcionat una imatge molt dinàmica al voltant de la utilització i la importància de recursos vegetals silvestres desconeguts fins ara al jaciment neolític de Çatalhöyük (Anatòlia, Turquia). Els investigadors han dut a terme la seva tasca combinat l'anàlisi de restes micro-botàniques i empremtes d'ús en diversos artefactes lítics recuperats en aquest jaciment, que en el passat va acollir una de les primeres societats agrícoles de la humanitat.

Els investigadors han dut a terme la seva tasca combinat l'anàlisi de restes micro-botàniques i empremtes d'ús en diversos artefactes lítics recuperats en aquest jaciment

Çatalhöyük és un lloc arqueològic patrimoni de la humanitat ubicat a Anatòlia (Turquia), que va ser habitat durant el període neolític, entre el 7.100 i 6.000 a.C. Aquest lloc ha rebut atenció mundial gràcies a la seva grandària i al fet de ser un dels primers centres urbans amb una gran densitat d'habitatges aglomerats, als quals s'entrava pel sostre i que contenien pintures murals elaborades al seu interior. L'assentament va ser estudiat contínuament durant gairebé tres dècades, i va aportar una gran riquesa de restes arqueo-botàniques (restes carbonitzades de plantes) i un ampli conjunt d'artefactes o eines lítiques utilitzades per al processament de recursos vegetals.

Un enfocament innovador, que analitza els residus atrapats en la superfície dels artefactes de mòlta

Malgrat aquest ampli bagatge de recerca a la zona, gran part del que se sap sobre pràctiques agràries i explotació dels recursos vegetals, tant a Çatalhöyük com en molts altres assentaments arqueològics, es basa en l'estudi de restes carbonitzades. No obstant això, aquestes restes es produeixen de manera causal, ja sigui durant la cocció d'aliments o per algun foc accidental, fet que dóna una imatge restrictiva sobre la utilització de recursos vegetals en el passat.

"Hem recuperat residus atrapats en la superfície porosa d'aquests artefactes lítics que es remunten al moment de ser utilitzats, per després dur a terme estudis de restes micro-botàniques i d'aquesta manera, revelar quin tipus de plantes havien estat processades amb aquests artefactes en el passat",

L'estudi, encapçalat per Carlos G. Santiago-Marrero, investigador predoctoral del Grup de Recerca Culture and Soci-Ecological Dynamics (CaSEs) del Departament d'Humanitats de la UPF, juntament amb Carla Lancelotti i Marco Madella, professors d'investigació ICREA- UPF i membres de CaSEs, i Christina Tsoraki, de la School of Archeology and Ancient History de la Universitat de Leicester (Regne Unit), ha utilitzat un enfocament innovador, basat en l'anàlisi de restes microscòpiques extretes d'artefactes de mòlta provinents de tres contextos domèstics, corresponents al període mitjà (6.700-6.500 a.C.) i tardà (6.500-6.300 a.C.) d'ocupació.

"Hem recuperat residus atrapats en la superfície porosa d'aquests artefactes lítics que es remunten al moment de ser utilitzats, per després dur a terme estudis de restes micro-botàniques i d'aquesta manera, revelar quin tipus de plantes havien estat processades amb aquests artefactes en el passat", expliquen els investigadors.

Entre les restes microscòpiques estudiades pels investigadors es troben els fitòlits, que són uns cossos compostos de sílice formats entre l'estructura cel·lular de les plantes i que donen pistes de la presència de parts anatòmiques, com ara tiges i closques de plantes, entre les quals el blat o l'ordi. Un altre residu estudiat han estat els midons, compostos de glucosa, creats per les plantes per a l'emmagatzematge d'energia, els quals es troben en grans quantitats en moltes de les parts comestibles de les plantes, com ara les llavors i els tubercles.

Fruit de la combinació d'aquestes dues línies, els investigadors han demostrat que, tot i que la comunitat de Çatalhöyük es basava en una economia agrícola per definició, constituïda pel cultiu de cereals i llegums (blat, civada, pèsols), continuqvq havent-hi una gran explotació de recursos silvestres, fora de l'espectre dels recursos domèstics, que no s'havien trobat encara en aquest lloc.

Utilització de recursos vegetals silvestres per diversificar la dieta, a partir d'un processament complex

"L'evidència micro-botànica ha contribuït al nostre coneixement sobre les plantes utilitzades en el passat, i a l'identificar la presència de plantes silvestres i diferents aspectes relacionats amb possibles estratègies de maneig d'aquests recursos, tant per diversificar la dieta, així com per suplir qualsevol dèficit calòric que pogués emergir en èpoques d'escassetat", asseguren els investigadors. Aquests recursos vegetals silvestres van ser tan importants com els domèstics, i el més probable és que haguessin estat utilitzats regularment com a complement de la dieta principal.

 Aquests recursos vegetals silvestres van ser tan importants com els domèstics, i el més probable és que haguessin estat utilitzats regularment com a complement de la dieta principal.

"Entre les nostres troballes hem demostrat que la comunitat feia ús d'un ampli rang de plantes tuberoses, moltes d'elles pertanyents a famílies taxonòmiques potencialment tòxiques, les quals requerien un processament o utilització complex. Això demostra el gran coneixement fitocultural que tenia aquesta comunitat", asseguren els autors. I afegeixen: "Moltes d'aquestes plantes tuberoses tenien cicles de vida estacionals molt restrictius, fet que ens ha ajudat a inferir els possibles modes d'organització o explotació de l'entorn vegetal durant diferents estacions de l'any".

D'altra banda, un altre aspecte important revelat per l'estudi ha estat el processament de llavors de mills silvestres, els quals mai s'havien trobat entre les restes carbonitzades de plantes en el lloc.

Empremtes a les superfícies dels artefactes de processament que denoten diferents usos

L'anàlisi d'empremtes microscòpiques d'usos en les superfícies dels artefactes de processament vegetal, produïdes mitjançant la seva utilització en diferents activitats, ha permès als investigadors inferir diferents tasques en les quals els artefactes van ser utilitzats.

Gràcies a aquestes anàlisis han pogut descobrir una imatge molt diversa pel que fa a la vida útil d'aquests artefactes i l'estreta relació amb diferents aspectes relacionats amb el processament de recursos vegetals i altres activitats domèstiques. "Al combinar l'evidència micro-botànica amb les empremtes d'ús, hem pogut detectar processos com l'espellofat de cereals, la mòlta de llegums, tubercles i cereals, i fins i tot la utilització d'aquests artefactes en altres activitats no relacionades amb el processament de plantes".

Article de referència: Santiago-Marrero, C., Tsoraki, C., Lancelotti, C., i Madella, M. (juny 2021). "A microbotanical and microwear perspective to plant processing activities and foodways at Neolithic Çatalhöyük". PLOS ONE

https://doi.org/10.1371/journal.pone.0252312

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

Per a més informació

Para más información

For more information

Notícia publicada per:

Noticia publicada por:

News published by:

Unitat de Comunicació i Projecció Institucionals

Unidad de Comunicación y Proyección Institucionales

Institutional Communication and Promotion Unit