Article publicat a El Nacional el 30 d'abril de 2024

Debat interessant i fet amb relativa cortesia i agilitat. Els intervinents són coherents amb el discurs dels seus líders. Tots es van mostrar d’acord sobre la necessitat de millorar el finançament de Catalunya.

Joan Carles Gallego (Comuns-Sumar), posant més diners en el sistema. Cap administració ha de sacrificar res, ja que els ingressos fiscals mostren un diferencial de tres punts/PIB respecte de diferents mitjanes europees. L’argument és feble. La pressió fiscal necessita ser jutjada des de mesures més fines; per exemple, amb la pressió fiscal ajustada per la renda per càpita de cada país, o a través de la càrrega tributària per grups de renda i composició familiar. Fer créixer la fiscalitat versus variar la composició de l’actual, aquest és el repte. El primer és fàcil, però més de dir que de fer, amb la globalització actual. El segon requereix més coneixements per conjugar eficiència i equitat.

Laure Vega (CUP): més finançament per a “publificar-ho” tot. Des del naixement, fins a la tomba. Una posició ideològica que pot marginar bona part de la societat catalana que creu més en una certa llibertat d’elecció. Buscar l’extrem, com fa la CUP, confina. Correcte per fer-se amb una cua de la distribució del vot. Però si es tradueix, després, en una línia vermella, s’exclouen de qualsevol govern de coalició que vulgui governar servint la majoria democràtica del país. D'acord per la tendència, però no per a fer de les propostes condicions sine qua non.

De manera similar per a Josep Rull (Junts). No es pot fer condició necessària d’una reforma tributària impossible. Tan infactible com corregir en un tancar i obrir d'ulls el dèficit fiscal, encara que en aquest cas ja se sap que el seu partit pot maniobrar a conveniència. Però no dona imatge de lideratge de govern un programa que simplement recull la bústia dels descontents, que el que pretenen és no pagar tants impostos.
Natàlia Mas (ERC) articula bé propostes que coneix directament; es nota. Però sempre hi ha quelcom de l’obra del govern recent que dona arguments per contradir-la. Les xifres pressupostàries que esmenta estan marcades per la sospita que existent entre pressupost i execució, sense que sigui clar de qui n’és la culpa. 

Seguir llegint