Calidoscopi, opinió d'experts i expertes de la UPF Calidoscopi, opinió d'experts i expertes de la UPF

Torna a la pàgina principal
Vés enrere

La ideologia dels mitjans a Espanya. Frederic Guerrero-Solé

La ideologia dels mitjans a Espanya. Frederic Guerrero-Solé

Frederic Guerrero-Solé, professor del Departament de Comunicació de la UPF.

27.01.2022

Imatge inicial

La inclinació ideològica dels mitjans de comunicació és un debat recurrent en les societats democràtiques. Més enllà dels mites sobre la seva neutralitat, com era el cas, segons Schiller, dels mitjans nord-americans durant la segona meitat del segle vint, és una evidència que les empreses que es dediquen a la difusió d’informació, des de la premsa escrita (digital) a les ràdios i les televisions, tenen, en general, un marcat perfil polític i ideològic (Gaebler, 2017). 

Aquest fet sovint contrasta amb els criteris d’objectivitat i rigor que formen part de l’argumentari de legitimació de la funció social del sector. Les diferències entre països són notables, i han seguit, almenys fins fa poc, el clàssic esquema presentat per Hallin i Mancini. Segons aquests autors, l’Estat espanyol estaria inclòs en el model mediterrani o pluralista polaritzat, caracteritzat per la inclinació política dels mitjans, la poca professionalitat dels periodistes i la seva instrumentalització amb finalitats polítiques.

Més enllà dels dubtes que ens pugui generar aquesta classificació, el sistema mediàtic espanyol continua estant marcat per un profund partidisme que pot condicionar la percepció que té un ciutadà de la realitat. Aquest partidisme s’ha analitzat des de diferents punts de vista: des de l’anàlisi de l’estructura de la propietat i les relacions econòmiques i polítiques de les empreses, fins a l’anàlisi (crítica) del contingut i de la recepció. En aquest sentit, val la pena assenyalar el treball de Schena, Almiron i Pineda (2018) que clarifica el concepte d’ideologia i fa una anàlisi de contingut per a classificar els mitjans ideològicament. 

El sistema mediàtic espanyol continua estant marcat per un profund partidisme que pot condicionar la percepció que té un ciutadà de la realitat. Aquest partidisme s’ha analitzat des de diferents punts de vista

Les xarxes socials han esdevingut un valuós instrument per a la recerca de les interaccions entre mitjans, política i ciutadania. La recerca The ideology of media. Measuring the political learning of Spanish news media through Twitter users’ interactions, publicada recentment a la revista Communication & Society de la Universitat de Navarra utilitza precisament les dades de Twitter per a identificar quina és la tendència política dels principals mitjans espanyols. Utilitzant un mètode de càlcul d’interseccions entre comunitats de repiuladors, i valent-se de les dades dels debats a la xarxa social de les eleccions generals de novembre de 2019, la recerca proposa una mesura de la inclinació ideològica dels mitjans.

El resultat final, que se serveix també de la percepció ciutadana de la ideologia dels diferents partits espanyols publicada al CIS, presenta un sector acusadament polaritzat, amb un gran nombre de mitjans al pol o clúster de la dreta política, una estructura semblant per a l’esquerra, i un nombre molt reduït de mitjans, entre ells la Vanguardia, el País o l’agència EFE, que se situen en una posició ideològica neutral. En general, aquests resultats confirmen les conclusions de recerques anteriors amb mètodes diferents, així com algunes de les percepcions populars sobre els biaixos ideològics de la premsa i els mitjans en general a l’Estat espanyol.

El resultat final presenta un sector acusadament polaritzat, amb un gran nombre de mitjans al pol o clúster de la dreta política, una estructura semblant per a l’esquerra, i un nombre molt reduït de mitjans que se situen en una posició ideològica neutral

Aquest treball, que fa anar quatre mesures diferents de similitud en el càlcul d’interseccions de comunitat de repiuladors, assigna, doncs, un valor ideològic a cada mitjà relacionat amb el que publica el CIS. Tot i haver limitacions i biaixos fruit de la naturalesa de la mostra, o del mètode mateix, és una mesura indirecta sense més intervenció de l’investigador que la identificació de les comunitats d’usuaris que repiulen contingut polític i contingut dels mitjans, amb una única suposició sobre el comportament ideològicament coherent dels usuaris en la difusió d’informació política.

Aquest treball és, doncs, una contribució més a l’anàlisi de la ideologia i el partidisme dels mitjans que pot ajudar a la clarificació d’una qüestió que, tant l’acadèmia com la ciutadania, debat i es planteja constantment.  

Multimèdia

Multimedia

Multimedia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

ODS - Objetivos de desarrollo sostenible:

SDG - Sustainable Development Goals:

Els ODS a la UPF Los ODS en la UPF The ODS at UPF