Vuit investigadors i investigadores de la UPF vinculats als departaments de Ciències Polítiques i Socials (Toni Rodon, Mariano Torcal i John Palmer), Enginyeria (Boris Bellalta i Davinia Hernández-Leo), Medicina i Ciències de la Vida (Jordi Garcia-Ojalvo i Francesc Posas) i Economia i Empresa (Gianmarco León-Ciliotta) van ser distingits el passat mes de desembre amb un ajut dins de la convocatòria ICREA Acadèmia 2024.

Els vuit membres del personal docent i investigador de la UPF formen part de la cinquantena de professors i professores del sistema universitari català seleccionats en el marc d’aquesta convocatòria, que ha concedit deu ajuts més que l’any passat. Tots ells rebran 40.000 euros anuals durant un període de 5 anys (200.000 euros, en total) amb la voluntat que puguin intensificar la seva tasca de recerca i dedicar-s’hi de manera prioritària.

Els ajuts, dotats pel Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya i gestionats per l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), estan destinats exclusivament al PDI contractat o funcionari que fa recerca a les universitats de Catalunya i, en especial, al que es troba en fase plenament activa i d’expansió de la seva activitat investigadora. Cal que estiguin en possessió del títol de doctor o doctora i tinguin una vinculació permanent i a temps complet.

Tots ells rebran 40.000 euros anuals durant un període de 5 anys (200.000 euros, en total) amb la voluntat que puguin intensificar la seva tasca de recerca i dedicar-s’hi de manera prioritària

Els vuit investigadors de la UPF i les línies de recerca que potenciaran amb l’ajut ICREA Acadèmia
Toni Rodon Casarramona és professor agregat del Departament de Ciències Polítiques i Socials, dins el qual és membre de centre Research and Expertise Centre for Survey Methodology (RECSM) i del Grup de Recerca en Institucions i Actors Polítics.

Una primera línia de recerca en què incidirà està relacionada amb l'impacte de la segregació espacial en les actituds i el comportament polític: és a dir, els grups humans no es troben aleatòriament distribuïts per l'espai, sinó que s'agrupen o se separen en funció de diferents factors (geogràfics, econòmics, ideològics, etc). “Aquesta distribució pot tenir un impacte en les nostres actituds i en el comportament polític, qüestions que convé estudiar amb més profunditat”, afirma. Una segona línia està vinculada amb l'estudi de l'opinió pública respecte a les polítiques de mitigació o adaptació contra el canvi climàtic: “En els últims anys hem après com d'importants son alguns factors a l'hora d'augmentar (o de disminuir) el suport a polítiques climàtiques, però encara convé una recerca més avançada per ampliar el nostre coneixement sobre quines polítiques públiques climàtiques tenen més (o menys) consens”, explica Toni Rodon.

Mariano Torcal Lorente és catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials, on dirigeix el Research and Expertise Centre for Survey Methodology (RECSM). Amb l’ajut ICREA Acadèmia, podrà aprofundir en la seva recerca sobre polarització afectiva, i se centrarà en la interconnexió d’aquest fenomen amb la competència de partits polítics i l'erosió democràtica. “La polarització sembla estar vinculada a les dinàmiques de la competència partidària, especialment durant els processos electorals. Tot i que aquesta dinàmica pot disminuir després dels resultats electorals, la polarització intensifica certament l'animadversió entre els partits, redueix la tolerància cap a l'"altre", enfosqueix els punts en comú i les oportunitats per a la deliberació i el compromís, i fins i tot pot instigar la violència”, assegura Mariano Torcal. I afegeix: “Encara més important, la polarització afectiva podria estar vinculada a la generació de dubtes sobre els processos electorals i els seus resultats, i es reconeix com a possible catalitzador de l'erosió democràtica, i fins i tot d’ l'inici de l'autocratització”.