Eixos transversals

Cal aprofundir la nostra internacionalització tant cap a dintre de la Universitat com cap a fora, amb l’objectiu de consolidar la UPF com una universitat catalana reconeguda arreu del món. Per poder assolir aquest objectiu cal que siguem una universitat plenament multilingüe, capaç d’atreure talent d’arreu i amb una sòlida reputació internacional per la qualitat de la recerca, el prestigi dels professors, dels investigadors i de tot el personal que hi treballa, la satisfacció de les persones i les fructíferes carreres professionals dels alumni. La promoció del multilingüisme ha d’anar acompanyada de la defensa del català, com a llengua pròpia de la Universitat, per potenciar-ne l’ús, garantir-ne la presència en tots els àmbits i prestigiar-la. Cal, també, que potenciem la mobilitat internacional, la col·laboració amb institucions científiques d’arreu del món i el treball en el marc de xarxes i iniciatives internacionals de primer nivell, i que en tinguem cura. La UPF ha de ser selectiva en l’elecció dels arcs de cooperació en què participa, i ha de tenir-hi un paper proactiu que ajudi a impulsar millores en l’àmbit de l’ensenyament superior i contribueixi a construir una societat més cohesionada, més equitativa i més justa.

Cal, doncs, que desenvolupem una cultura d’universitat internacional, amb un alt nivell de qualitat dels serveis, de rellevància de les nostres activitats i de prestigi del nostre professorat que impregnin l’estructura i el funcionament general de la Universitat.

Cal que continuem sent una universitat de mida mitjana i propera, sensible al nostre entorn, socialment responsable en les nostres relacions amb múltiples agents culturals, socials i econòmics i que aportem respostes a les necessitats del país i del món. Volem apostar per un model transformador de la responsabilitat social, de caràcter integral, que incorpori tots els àmbits de la nostra universitat i que aspiri a l’excel·lència.

Cal que promoguem i que garantim col·lectivament les múltiples dimensions de la responsabilitat universitària –la sostenibilitat ambiental, la consciència ètica, l’impuls de la llengua catalana, la perspectiva de gènere, la solidaritat i la cooperació, el voluntariat, la promoció d’hàbits de vida saludables o l’atenció a la diversitat funcional–, com a components essencials d’una universitat amb un esperit responsable, i que ens hi comprometem. Pensar la Universitat com un espai de reflexió crítica, accessible i obert a la societat és un requisit necessari perquè s’hi puguin sentir acollits diversos col·lectius, com ara la gent gran, els estudiants de secundària o els nostres veïns més propers. En els pròxims anys la UPF ha d’intensificar encara més la seva tasca científica i institucional per fer front als desafiaments inherents al benestar de la societat.

Cal desenvolupar encara més les capacitats col·laboratives entre els diferents col·lectius i entre les diferents unitats i serveis de la Universitat per tal de poder treballar de manera més personalitzada, flexible i integrada, tant internament com externament.

Cal que teixim vincles més intensos amb les entitats i les institucions del nostre entorn, a tots els nivells, al voltant de les qüestions que considerem prioritàries, que hi aportem valor i que aprofitem totes les oportunitats d’aprendre d’aquests intercanvis per millorar les nostres activitats vinculades a la docència, a la recerca, a la innovació, a la transferència de coneixement i a la gestió. La Universitat Pompeu Fabra forma part d’un ecosistema que, en la seva diversitat, la fa més forta i l’ajuda a treure el màxim rendiment de la seva especialització.

Cal multiplicar i aprofundir les relacions que la Universitat té amb els seus interlocutors del món professional, social, productiu o cultural i fer-hi aportacions diferencials, singulars, difícilment imitables, que contribueixin a enfortir la nostra reputació.

Per tal de fomentar aquest eix transversal –i també els altres– cal saber aprofitar al màxim les oportunitats que ofereixen els desenvolupaments tecnològics, i molt especialment els vinculats a la intel·ligència artificial generativa.

Cal refermar el nostre compromís rigorós amb la recerca i la transferència, amb la innovació docent i amb la millora contínua. L’excel·lència només és possible si la Universitat actua a partir d’evidències, si basa les seves decisions en dades fiables, en resultats d’avaluació i en una anàlisi crítica dels processos institucionals. Cal fomentar encara més una cultura organitzativa que valori la transparència, la reflexió i la presa de decisions informades, vetllant en tot moment perquè tots els àmbits de la Universitat –des de la gestió fins a la docència, la recerca i la transferència– estiguin orientats a l’excel·lència i a la millora contínua. L’autoavaluació sistemàtica ha de ser un element central d’aquest procés, que ens ha de permetre reconèixer allò que fem bé, identificar els punts forts i les àrees de millora i impulsar la innovació i l’adaptació als canvis del context acadèmic i social. En aquest sentit, cal entendre l’autoavaluació com l’expressió d’un compromís profund amb la voluntat de millorar, no com un exercici de fiscalització. Cal que aquesta vocació d’excel·lència vagi acompanyada d’un compromís permanent amb la qualitat i la responsabilitat, prenent com a referència els estàndards nacionals i internacionals més exigents. Cal, també, que la Universitat s’obri més a la societat, que col·labori activament amb els seus actors i que es posicioni com a referent en la generació de coneixement rellevant. L’autoavaluació no ha de servir només per millorar internament, sinó també per demostrar públicament la nostra trajectòria i els nostres resultats, per reforçar la confiança dels estudiants, dels graduats, del personal tècnic, de gestió i d’administració i serveis, del professorat, dels investigadors i de la societat en general. És així com la Universitat esdevé un espai de referència, obert, crític i compromès amb la qualitat i amb la millora contínua.