La nova estratègia
L’any 2015, coincidint amb la celebració del seu vint-i-cinquè aniversari, la Universitat Pompeu Fabra va decidir elaborar un pla estratègic per a un període de deu anys. Aquell pla va néixer amb l’ambició de guiar la UPF “en un moment d’inflexió, amb un canvi de paradigma a escala mundial” i, alhora, amb la voluntat de fer més visibles els trets propis i diferencials que la fan singular en el conjunt del sistema universitari català i espanyol. Una dècada més tard, no resulta agosarat afirmar que, gràcies a aquest pla i a l’esforç i la professionalitat de tota la comunitat, la nostra universitat ha sabut adaptar-se a un entorn cada cop més dinàmic, ha estat capaç de donar una bona resposta a la majoria de reptes que han anat sorgint i, en definitiva, s’ha consolidat com una universitat exigent amb ella mateixa, compromesa amb la societat i orientada a la captació i a la promoció del talent.
La nostra universitat s’ha consolidat com una universitat exigent amb ella mateixa, compromesa amb la societat i orientada a la captació i a la promoció del talent
Ara, però, ha arribat el moment de renovar el ferm compromís que va impulsar aquell primer pla i de continuar construint una universitat singular, de la màxima qualitat i de referència en els àmbits de la docència, la recerca, la transferència de coneixement i la gestió.
Renovar el ferm compromís de continuar construint una universitat singular, de la màxima qualitat i de referència
I, també, una universitat de la qual puguem sentir-nos orgullosos tots els membres de la nostra comunitat universitària i el conjunt de la societat. Aquest orgull ha de fonamentar-se també en el paper insubstituïble de la universitat pública com a motor i com a garant de la salut democràtica, d’espais de debat plural, de discrepància respectuosa i de defensa dels drets fonamentals. En un context cada vegada més marcat per la desinformació i la polarització, la Universitat Pompeu Fabra ha de reforçar el seu compromís amb la defensa de l’evidència científica, del coneixement informat i del rigor acadèmic com a béns públics essencials, al servei de la ciutadania i de les institucions.
Una universitat capdavantera, èticament robusta i impulsada per la cerca constant d’allò que la pot fer millor (..) una universitat intensiva en recerca, orientada a transformar el seu entorn i a tenir-hi un impacte significatiu per mitjà del conjunt de les activitats que duu a terme
Per això, la nova estratègia –que deixa enrere el concepte de “pla”, perquè es planteja com una orientació més general sota la qual puguin definir-se plans més específics– continua mirant endavant i s’articula al voltant de dues aspiracions principals: en primer lloc, mantenir la Universitat Pompeu Fabra com una universitat capdavantera, èticament robusta i impulsada per la cerca constant d’allò que la pot fer millor; i, en segon lloc, reforçar la seva posició com una universitat intensiva en recerca, orientada a transformar el seu entorn i a tenir-hi un impacte significatiu per mitjà del conjunt de les activitats que duu a terme. Per descomptat, la nostra universitat ha de saber adaptar-se al marc i a les condicions en què actua, però també ha d’avançar-s’hi i ha d’implicar-se activament per canviar-les, per tal de poder complir millor la seva missió i, de retruc, contribuir encara més a la societat, a l’entorn i a la cultura.
Per poder emprendre aquesta nova empresa amb rigor i amb garanties d’èxit, però, cal tenir molt presents les transformacions que s’han produït en els darrers anys, que dibuixen una realitat dinàmica molt diferent de la de fa una dècada. De manera sintètica, aquests canvis es poden agrupar en tres plans o nivells complementaris:
Cal tenir molt presents les transformacions que s’han produït en els darrers anys
En primer lloc, els canvis en el sistema internacional associats a la pèrdua d’influència dels estats amb relació a altres actors no estatals; el pes creixent de països i de regions no occidentals, molt especialment de l’Àsia oriental; l’agreujament de l’emergència climàtica; l’augment de les desigualtats; l’esclat de nous desafiaments transnacionals i globals, com la pandèmia de la covid-19, o la irrupció de moviments i de dirigents que propugnen una visió autoritària del món.
En segon lloc, els canvis en l’àmbit de l’ensenyament superior vinculats a les noves expectatives de les generacions més joves; les diferents necessitats d’un mercat laboral en transformació constant; l’envelliment de la població; els canvis sociodemogràfics; el pes creixent de les universitats privades en el sistema universitari espanyol i la irrupció d’algunes universitats de dubtosa qualitat; l’augment de la pressió regulatòria; la proliferació d’actors no universitaris que ofereixen programes de formació, o la revolució tecnològica que la intel·ligència artificial generativa comporta.
I, en tercer i darrer lloc, els canvis interns de la nostra pròpia universitat, entre els quals destaquen una major complexitat organitzativa, l’increment significatiu dels fons obtinguts en convocatòries competitives –fet que comporta un increment i una transformació de la gestió–, la jubilació d’una part important de la comunitat que va tenir un paper central en la definició inicial de la Universitat Pompeu Fabra o l’arribada de nous treballadors, que fan que la nostra comunitat sigui cada vegada més plural.
Llegir més