En Josep-Maria Terricabras i Nogueras (1946-2024) ens va deixar el passat dimarts 16 d’abril als 77 anys. Fou un exemple d’intel·lectual públic compromès amb el bé comú, conjugant la seva recerca acadèmica amb la divulgació i el servei públic. La passió per la filosofia, la confiança en la tasca política i la defensa de la cultura catalana foren els fils conductors de la seva vida i de la seva obra.

Es va formar acadèmicament en Filosofia a la Universitat de Barcelona, obtenint el doctorat en Filosofia i Ciències de l’Educació per aquesta universitat i per la Universitat de Münster (Alemnya). Va realitzar estades de recerca al mateix Münster, al Saint John's College (Universitat de Cambridge, Regne Unit) i a la Universitat de Berkeley (Califòrnia, EUA). Arribà a ser catedràtic de la Universitat de Girona, a la qual continuava vinculat com a emèrit fins els seus darrers dies.

Inicialment, fou reconegut com a especialista en filosofia contemporània, especialment en l’obra de l’austríac Ludwig Wittgenstein (1889-1951). En efecte, va ser el traductor al català de les seves dues obres principals, el Tractatus logico-philosophicus (1981, Laia) i les Investigacions filosòfiques (1983, Laia). Els seus interessos de recerca incloïen  la filosofia del llenguatge, la lògica o l’epistemologia. Així mateix, fou l’introductor als Països Catalans del projecte “Filosofia 3/18 (Philosophy for Children)”.

Una de les seves fites acadèmiques més destacables fou impulsar la creació, el 2 de setembre de 1989, de la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani, en honor al destacat filòsof català Josep Ferrater Mora (1912-1991). A aquesta càtedra es va assignar la tasca d’organitzar cursos de pensament contemporani impartits per pensadors de prestigi reconegut a nivell internacional. El Josep-maria Terricabras en va ser el director fins el 2014, etapa durant la qual va supervisar l'actualització del monumental Diccionari de Filosofia, en quatre volums, originalment publicat el 1941 per en Ferrater Mora.

El Terricabras, però, també es va centrar i de manera important, en la reflexió ètica i política. En aquest sentit, per exemple, el seu vincle amb en Josep Ferrater Mora va més enllà de la càtedra homònima que va fundar, estenent-se al seu interès per l’ètica animal. Al igual que en Ferrater Mora, Josep-Maria Terricabras va defensar, fins i tot en els càrrecs institucionals que va ocupar, la tesi que els animals gaudeixen de drets, com a reclams correlatius a obligacions ètiques que els agents morals tenim envers ells. Així mateix, va insistir que aquests drets mereixien de protecció jurídica.

Com dèiem, en Josep-Maria Terricabras fou un intel·lectual compromès. De conviccions catalanistes i independentistes, va ser candidat per Esquerra Republicana de Catalunya en diferents conteses electorals, tancant la llista per Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 i essent escollit, com a cap de llista, a les eleccions al Parlament Europeu de 2014, on va exercir de diputat fins el 2019.

Mitjançant la seva tasca docent, en Terricabras ha estat fonamental per a la formació de diverses generacions d’estudiants a Catalunya. Mitjançant la seva tasca acadèmica i divulgativa, apareixent sovint en els mitjans de comunicació, va il·luminar l'àmbit cultural i social català. Amb la seva paraula i el seu treball, ha contribuït de manera significativa al debat públic sobre qüestions fonamentals per a la nostra societat.