Vés enrere Ferrer Martin, Meritxell

FERRER MARTIN, MERITXELL

MERITXELL FERRER MARTIN
Departament d'Humanitats - Institut Universitari d'Història Jaume Vicens Vives
Investigadora postdoctoral

Meritxell Ferrer és historiadora i arqueòloga. La seva recerca s’especialitza en l'arqueologia de la Mediterrània durant l'Edat de Ferro — principalment la colonització grega i fenícia dins la Mediterrània occidental. Els seus interessos comprenen temes com les perspectives postcolonials, connexions i mobilitats antigues, poder i dinàmica de gènere  construides i representades a través de pràctiques rituals i diàries, i usos contemporanis del passat.

Va cursar un doctorat en Història a la UPF en 2012, va ser Premi Extraordinari de Doctorat, Beatriu de Pinós-Marie Curie Postdoctoral Research al departament de Clàssics i al Centre d'Arqueologia de la Universitat de Stanford (2013-2015). Des del 2015 està al Departament D'Humanitats de la UPF com a investigadora postdoctoral, primer com Beatriu de Pinós-Marie Curie (2015-2017) i, actualment, com a Juan de la Cierva (Ministeri de Ciència).

És membre de la Unitat de Recerca d’Arqueologia Social i de Gènere de la UPF. Aquesta unitat reuneix els investigadors de la UPF interessats en desenvolupar un millor coneixement de les zones de contacte, la mobilitat, i les connexions a través de l'estudi de la cultura material. Aquest objectiu s’aconsegueix a través de l'anàlisi de la cultura material quotidiana com a element crític en la construcció de les identitats socials i les dinàmiques de poder i de gènere, així com en l'estudi dels cossos (i el jo) en els espais colonials o multiètnics. Aquesta recerca té un enfocament comparatiu, a través de diversos períodes i geografies: la Mediterrània Antiga — particularment la península ibèrica (la regió d’Empúries, Eivissa, i badia de Màlaga), la Sicília occidental, i Egipte (aquesta recerca és en gran part realitzada pels investigadors associats al Grup de Recerca d'Arqueologia de la Mediterrània: Connexions, Materialitats i Escriptures-GRACME) — i els espais colonials moderns, principalment les illes Mariannes (Guam) del segle XVII al XIX i la frontera etiòpica islámico-cristiana del segle X al XV (aquesta recerca és feta principalment pels investigadors associats al Grup Colonialisme, Gènere i Materialitats-CGyM).