Taller sobre Estudis Culturales i Psicoanàlisi

  

Psicoanàlisi , sexuació i estudis de gènere

 

Al seu curs sobre orientació Lacaniana de 1997-8, el partenaire-símptoma, Jacques-Alain Miller ens ajuda a clarificar els molt importants canvis clínics i conceptuals introduïts per Lacan al Seminari XX: Encara.

Si prèviament, i de manera paradigmática al Seminari VII: l'ètica de la psicoanàlisi, mitjançant la seva lectura de l'acte d'Antígona- Lacan va concebre l'accés al gaudi en termes de transgressió, al Seminari XX aquesta transgressió es buida del seu pes fàl·lic: el gaudi, un gaudi específicament femení que Lacan estén posteriorment a tots els subjectes és, en contrast, per tot arreu.

En altres paraules, si el gaudi era, prèviament, el més enllà d'un amor essencialment narcisista, amb el Seminari XX s'inverteix la perspectiva de Lacan. És el gaudi, almenys en la seva forma masculina i fàl·lica, el que és autoeròtic, autista; i és l'amor, en allò femení indestriable d'un altre tipus de gaudi, el que obre la possibilitat d'un acostament a l'Altre com a tal. Com diu Lacan "L'amor suplementa la no existència de la relació sexual".

Aquestes són algunes de les definicions -i preguntes!- que guiaran la feina que farem enguany. Com sempre, els textos de Lacan en seran la base, però crucialment, també amb l'objectiu d'ampliar les seves idees cap als camps de la producció artística, literària i filosófica. El taller s'organitzarà al voltant de les presentacions dels seus membres i, ocasionalment, de ponents convidats.

 

Sessions:

10 d'octubre (aula 20.237), 14 de novembre (aula 20.237), 5 de desembre (aula 20.237), 16 de gener (aula 20.137), 13 de febrer (aula 20.137), 6 de març (aula 20.137), 3 d'abril (aula 20.237), 15 de maig (aula 20.237), 5 de juny (aula 20.237)