Vés enrere Jaume Vallcorba, símbol de la passió per la cultura

Jaume Vallcorba, símbol de la passió per la cultura

El acto de homenaje al fundador de Quaderns Crema y Acantilado, y profesor del Departamento de Humanidades de la UPF, estuvo protagonizado por los elogios a su tarea visionaria y atrevida en los ámbitos académico y editorial.
11.02.2015

 

D'esquerra a dreta: Rafael Argullol, Javier Aparicio Maydeu, Josep Maria Castellà, Emilio Suárez de la Torre i Ignasi MoretaJaume Vallcorba, professor del Departament d'Humanitats de la UPF i del màster en Edició de l'UPF-IDEC i fundador de les editorials Quaderns Crema i Acantilado, traspassat el mes d'agost de l'any 2014, va rebre ahir un sentit homenatge de la Universitat.

L'acte, que va tenir lloc a la sala de graus Albert Calsamiglia de l'edifici Roger de Llúria del  campus de la Ciutadella, va acollir prop d'un centenar de persones de referència del món editorial i acadèmic, així com familiars. En l'homenatge van poder escoltar i compartir les reflexions sobre la seva persona i obra de companys d'universitat i de professió.

Hi van intervenir els professors del  Departament d'Humanitats de la UPF  Javier Aparicio Maydeu, delegat de Cultura de la Universitat;  Josep Maria Castellà, degà de la Facultat d'Humanitats;  Emilio Suárez de la Torre, director del Departament;  Rafel Argullol, catedràtic d'Estètica i Teoria de les Arts, i  Ignasi Moreta, també editor de Fragmenta.

Josep Maria Castellà, el va definir "com un creador de cànon en la seva faceta editorial i com el professor tipus que vol la Facultat d'Humanitats, amb habilitat per establir relacions entre els coneixements i per parlar de moltes disciplines alhora amb molta facilitat". Va afegir que "cal reivindicar-lo per la figura essencial que és en el món de la cultura del nostre país".

Per la seva banda, Ignasi Moreta, exalumne de Vallcorba, va començar la seva intervenció fixant les seves qualitats com a professor en explicar que "era brillant perquè a les classes tenia la gran habilitat de barrejar deliberadament informacions de primer ordre i de segon ordre, per captar l'atenció dels estudiants". A més, el sorprenia "el seu gust per manifestar criteris discordants amb els corrents crítics, amb una gran capacitat per jutjar amb criteri propi els valors preestablerts". En la seva vessant com a editor, Moreta va assegurar que "Jaume Vallcorba és el referent per autonomàsia per molts editors de la generació següent". 

Rafael Argullol va destacar que Vallcorba "era imbatible com a editor perquè reunia unes qualitats úniques. Tenia una cultura immensa, jeràrquicament molt ben organitzada, que abastava totes les èpoques; això ho combinava amb la seva passió per la bellesa i l'obra ben feta, i un gran olfacte per orientar-se en la vida pràctica". D'altra banda, va ressaltar el seu atreviment a l'hora d'editar clàssics "perquè tenia un compromís amb la cultura en el sentit més profund de la paraula".

Asssitents a l'acte acadèmic en record de Jaume Vallcorba En aquest sentit, Emilio Suárez de la Torre va reafirmar les paraules d'Argullol i va agrair "la bona vista de Vallcorba per saber valorar que val la pena donar a conèixer el món dels clàssics". També va destacar que "era un editor amb una gran intel·ligència per dedicar-se a allò important, per sobre dels negocis, amb un gran sentit de la tasca cultural".

L'acte el va cloure Javier Aparicio, delegat de Cultura de la UPF, que va ressaltar "el paper destacat que va tenir en la creació de la Facultat d'Humanitats de la UPF i la brutal injecció d'adrenalina que donava cada vegada que venia, tant als col·legues com als estudiants". Com a editor, "va ser un mestre que tenia molt clar que si no hi ha risc, no hi ha triomf" i va remarcar "la seva relació malaltissa, en el bon sentit de la paraula, amb els llibreters: lluitava pels seus llibres de forma personal, era una persona que tenia la cadena editorial molt al cap". Finalment, Aparicio va destacar que Jaume Vallcorba era una persona "cosmopolita i transversal que va potenciar el lligam entre la universitat i el món professional, element que caldria recuperar en l'actualitat".

Les últimes paraules de la intervenció de Javier Aparicio van servir per recordar la lliçó magistral de cloenda de l'edició 2014 del màster en Edició de l'UPF-IDEC, que Jaume Vallcorba va redactar poques setmanes abans de morir. 

Passió per l'àmbit acadèmic i editorial

Jaume Vallcorba i Plana (Tarragona, 1949 - Barcelona, 2014) va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va doctorar a la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre el poeta   Josep Maria Junoy i les primeres avantguardes europees.

Entre els anys 1994 i 2004 va ser professor de la UPF, on va impartir docència de literatura de tradició europea a la Facultat d'Humanitats, i també al  màster en Edició de l'UPF-IDEC. Anteriorment, havia estat  professor de literatura a la Universitat Bordeus III (França), l'Estudi General de Lleida (germen de l'actual Universitat de Lleida) i la Universitat de Barcelona.

Va ser un estudiós de l'estètica i la literatura medievals i d'avantguarda, unes disciplines sobre les quals va publicar articles científics i diversos  assajos, el darrer dels quals,  De la primavera al Paraíso: de los trovadores a Dante(Acantilado, 2014). La  poesia va ser una altra disciplina que va conrear, amb títols com  A l'hivern preus especials (1976), o  Postals (1981)

En la seva faceta d'editor, va fundar Quaderns Crema l'any 1979 i Acantilado el 1999, editorials que va dirigir des de la seva creació. A  Quaderns Crema va impulsar una línea editorial molt personal, atractiva i exhaustiva que combinava prosa i poesia, autors catalans i estrangers. En aquest segell va renovar les lletres catalanes, donant a conèixer tota una brillant generació d'escriptors, entre els quals Quim Monzó, Sergi Pàmies, Ferran Torrent, Empar Moliner o Francesc Serés.

Acantilado, el seu projecte en llengua castellana, va recuperar figures com Stefan Zweig o Joseph Roth; va obrir les portes a les lletres centreeuropees actuals (Imre Kertész, László Krasznahorkai, Adan Kovacsics o Ádám Bodor) i va aconseguir convertir en supervendes les traduccions de clàssics com   Memorias de ultratumba de François-René de Chateaubriand,   La vida de Samuel Johnson, de James Boswell o  Los ensayos de Michel de Montaigne.

Al llarg de la seva trajectòria, entre altres  guardons, ha rebut el premi Nacional a la Millor Tasca Editorial que li va concedir el Ministeri d'Educació (2002), la Medalla d'Or al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2004), el reconeixement al Mèrit Editorial de la Fira del Llibre de Guadalajara, Mèxic (2010) i el premi Nacional de Cultura 2014, atorgat per la Generalitat de Catalunya.

Galeria d'imatges de l'acte

Multimèdia

Categories:

ODS - Objectius de desenvolupament sostenible:

Els ODS a la UPF

Contact