L'estat d'emergència, d'acord amb pensadors com Carl Schmidt, Walter Benjamin i Giorgio Agamben, és al centre de qualsevol teoria política. Però actualment el problema no són les crisis a què ens enfrontem, que són utilitzades sovint pels governs per legitimar-se, sinó aquelles que el realisme polític no ens permet reconèixer com a emergències, des de la vigilància generalitzada vers el canvi climàtic fins els shocks sistèmics del neoliberalisme. Necessitem una manera de trencar l'ordre existent que impulsi accions radicalment democràtiques en comptes de reforçar l'status quo. En aquest llibre provocatiu, Santiago Zabala afirma que en una era en què l'emergència més gran és l'absència d'emergència, només la capacitat de l'art contemporani d'alterar la realitat ens pot salvar. 

La presentació tindrà lloc el proper dijous 9 de novembre a les 18:00, a la sala de graus Albert Calsamiglia i anirà a càrrec de l'autor i els professors Amador Vega i Antonio Monegal.

L'extraordinari llibre de Zabala colpeja ben bé al centre del nostre discurs espiritual. Des de les polítiques d'austeritat fins a les mesures de seguretat, tot està legitimat per l'axioma de viure en un estat d'emergència. La primera tasca de la crítica de la ideologia avui dia és, per tant, desterrar aquest mite de l'emergència- cosa que Zabala fa d'una manera brillant, combinant el rigor teòric amb una lectura d'allò més amena. 

Slavoj ŽžŽižek, filòsof, autor de Less Than Nothing and Absolute Recoil