Resum

L'objectiu fonamental del grup d'investigació és establir la genealogia de les idees, imatges, nocions i doctrines sobre Europa que s'han vingut establint en la cultura del nostre continent des de l'Edat Mitjana fins a l'època contemporània. Naturalment, hi ha una prehistòria del concepte europeu en l'antiguitat clàssica que haurà de ser tinguda en compte com punt de partida de tota la investigació. En conseqüència el nostre punt d'arrencada serà l'examen de les aportacions primeres tant en la tradició grega com en la tradició llatina. En la tradició hel·lena convindrà en especial aïllar els primers esbossos d'una configuració no només geogràfica sinó també mental de caràcter europeu tant en la historiografia com en la literatura i la filosofia. Així per exemple haurem de remetre'ns a Herodoto, la tragèdia atenesa i per descomptat als escrits de Plató i d'Aristòtil. Del marc romà interessarà fonamentalment tota la controvèrsia al voltant de la noció d'imperi amb els seus efectes organitzatius jurídics, morals i polítics. Precisament, aquesta qüestió de l'imperi marcarà amb posterioritat un dels territoris essencials del que serà l'aproximació moderna a la idea d'Europa.

Paral·lelament, la font de la tradició cristiana haurà de ser el complement lògic per identificar les fonts que posteriorment conduiran a una imatge unificada d'Europa. Després d'aquest preludi el nostre esforç principal s'adreçarà a recollir l'itinerari de les doctrines europees des del moment de la seva explícita formulació a partir de Carlemany. Per bé que és cert que de manera encara més específica el centre del nostre treball ha de donar-se suport en l'escenari de transició entre el final de l'Edat Mitjana i l'inici del Renaixement. Des del punt de vista intel·lectual i literari dedicarem un especial èmfasi a les obres de Dante i Petrarca així com a les successives enunciacions del moviment Humanista. Igualment, malgrat això volem establir una correspondència amb la construcció efectiva d'un art específicament europeu a partir del Romànic i del Gòtic i en el cas de la pintura a partir de Giotto. Assegudes les bases d'aquesta primera gran enunciació literària i artística de la qüestió europea, el nostre grup de treball es proposa indagar les grans aportacions estètiques que contribueixen a l'assentament d'una imatge unida d'Europa. Així per exemple serà fonamental establir l'origen de la novel·la en l'obra de Cervantes i la seva influència en el desenvolupament d'un gènere tan genuïnament europeu com ha estat la narrativa novel·lística. També serà de gran importància analitzar el que ha estat denominat cultura del barroc amb les seves enunciacions internacionals en diferents països europeus i la seva convivència amb el racionalisme. En fases ulteriors tant l'estètica de la Il·lustració com la del Romanticisme aporten nombrosos exemples d'escriptors, filòsofs i artistes en què el tema d'Europa va convertint-se en indiscutible. Autors com Montaigne, Descartes, Espinoza, Goethe exemplifiquen bé aquesta progressiva vertebració d'una idea. Així mateix la pintura, l'arquitectura i d'una manera particularment destacada la música des de Juan Sebastian Bach poden ajudar a comprendre l'aportació estètica a la noció global d'Europa.

La culminació del nostre treball hauria de ser el seguiment d'aquests diferents fils intel·lectuals en la civilització de la modernitat. És de primera importància indicar l'aportació de les avantguardes artístiques en aquesta direcció i establir un balanç del llegat dels escriptors i artistes del segle XX en l'època, precisament, en què s'inicia després de la Segona Guerra Mundial la temptativa política de construcció d'una Europa unida en què actualment estem immersos.

Entitat finançadora: Direcció General de Recerca. Ministeri de Ciència i Innovació
Duradad: des del gener del 2011 fins al desembre del 2013
Referència: FFI2010-16796
Investigador principal: Argullol Murgadas, Rafael
Equip d'investigadors: Cirlot Valenzuela, Victoria; Djermanovich, Tamara i Hoyos Gómez, Camilo
Altres investigadors: De Courcelles Lavedrine, Dominique (Escola Internacional de Filosofia, CNRS, França); Zambon, Francesco (Universitat de Trento, Itàlia) i Becanovic Nikolic, Zorica (Universitat de Belgrad, Sèrbia).