La pintura visionaria española y sus influencias en el arte del siglo XX
Resum
L'objectiu fonamental del grup de treball és establir l'itinerari d'un determinat llenguatge artístic a través de les seves formulacions històriques: el de la pintura visionària espanyola. Per això, es partirà de l'herència greco-romana i, en especial, de la judeocristiana en l'escenari de la civilització medieval. A aquest escenari es remeten algunes de les estructures icòniques essencials per comprendre l'estètica visionària de la tradició espanyola.
En aquest sentit la presència d'elements simbòlics, escatològics, teològics i filosòfics de la ment medieval prefiguren aspectes posteriors del gran art i de la gran poesia místiques. A continuació, es tractaran de reconstruir les etapes del Renaixement i del Barroc que en major mesura incideixin en la construcció del llenguatge visionari. El tractament de l'experiència estètica renaixentista i dels seus recolzaments en els llegats neoplatònic, pitagòric, hermenèutic i gnòstic pot fer-nos entendre el clima de contrastos intel·lectuals i religiosos que precedeixen el Segle d'Or. És precisament en aquest moment climàtic de la cultura espanyola on s'encarna amb major força les línies mestres d'allò visionari. Per això, intentarem remetre cap a aquesta cruïlla essencial les investigacions del grup tant en el terreny de la pintura (des dels mestres medievals fins Ribera, Zurbarán i Velázquez) com de la poesia encapçalada per les obres de Santa Teresa de Jesús i de San Juan de la Cruz.
Realitzats aquests trajectes el nostre propòsit és contrastar la presència, a vegades manifesta, a vegades subjacent d'aquest llenguatge artístic visionari en l'època moderna. Podria dir-se, per tant, que el nucli del nostre projecte i, simultàniament, el seu aspecte més innovador, seria entroncar la gran tradició mística i visionària espanyola del Segle d'Or amb una determinada comprensió de la Modernitat en la cultura espanyola. Un tombant revolucionari en aquesta connexió és la figura i la poètica de Francisco Goya, artista clau, tant pel fet d'intentar integrar els elements més enèrgics de la tradició anterior, com pel fet de ser el far potser primordial de la Modernitat pictòrica, tant en el context nacional com internacional. En la perspectiva de Goya i del Romanticisme, l'interès del nostre grup és establir el trajecte modern d'allò visionari en la literatura i en la pintura. Territoris significatius d'aquesta projecció moderna es troben en les avantguardes del primer terç del segle XX, en la denominada Generació del '27 i, d'una manera més universal, en les obres de Picasso, Miró i Dalí.
El final de l'itinerari previst coincidirà amb els últims grans clàssics de la pintura espanyola, en especial els integrats en els grups Dau al Set i El Paso. Per aconseguir aquests propòsits entenem que és necessari posar en relació els àmbits del pensament, la literatura, la religió i la pintura, tant en una perspectiva diacrònica com sincrònica.
Com a continuació de les reflexions realitzades en les etapes anteriors, ens proposem l'extensió del tema a l'art del segle XX. En dues línies fonamentals: la primera ens incorporarà a les grans aportacions de la pintura visionària de la segona meitat del segle XX, des de Tàpies a Barceló; la segona, ens portarà a un estudi comparatiu el més exhaustiu possible entre la pintura espanyola i la pintura occidental al llarg de tot el segle passat.
Serà d'enorme importància la correlació de termes com abstracció, figuració i visió. També seria de gran interès endinsar-nos en les perspectives per a la pintura visionària en el segle XXI, quan l'"escenari occidental" està donant pas a l'"escenari global".
L'objectiu fonamental del grup de treball és establir l'itinerari d'un determinat llenguatge artístic a través de les seves formulacions històriques: el de la pintura visionària espanyola. Per això, es partirà de l'herència greco-romana i, en especial, de la judeocristiana en l'escenari de la civilització medieval. A aquest escenari es remeten algunes de les estructures icòniques essencials per comprendre l'estètica visionària de la tradició espanyola.
En aquest sentit la presència d'elements simbòlics, escatològics, teològics i filosòfics de la ment medieval prefiguren aspectes posteriors del gran art i de la gran poesia místiques. A continuació, es tractaran de reconstruir les etapes del Renaixement i del Barroc que en major mesura incideixin en la construcció del llenguatge visionari. El tractament de l'experiència estètica renaixentista i dels seus recolzaments en els llegats neoplatònic, pitagòric, hermenèutic i gnòstic pot fer-nos entendre el clima de contrastos intel·lectuals i religiosos que precedeixen el Segle d'Or. És precisament en aquest moment climàtic de la cultura espanyola on s'encarna amb major força les línies mestres d'allò visionari. Per això, intentarem remetre cap a aquesta cruïlla essencial les investigacions del grup tant en el terreny de la pintura (des dels mestres medievals fins Ribera, Zurbarán i Velázquez) com de la poesia encapçalada per les obres de Santa Teresa de Jesús i de San Juan de la Cruz.
Realitzats aquests trajectes el nostre propòsit és contrastar la presència, a vegades manifesta, a vegades subjacent d'aquest llenguatge artístic visionari en l'època moderna. Podria dir-se, per tant, que el nucli del nostre projecte i, simultàniament, el seu aspecte més innovador, seria entroncar la gran tradició mística i visionària espanyola del Segle d'Or amb una determinada comprensió de la Modernitat en la cultura espanyola. Un tombant revolucionari en aquesta connexió és la figura i la poètica de Francisco Goya, artista clau, tant pel fet d'intentar integrar els elements més enèrgics de la tradició anterior, com pel fet de ser el far potser primordial de la Modernitat pictòrica, tant en el context nacional com internacional. En la perspectiva de Goya i del Romanticisme, l'interès del nostre grup és establir el trajecte modern d'allò visionari en la literatura i en la pintura. Territoris significatius d'aquesta projecció moderna es troben en les avantguardes del primer terç del segle XX, en la denominada Generació del '27 i, d'una manera més universal, en les obres de Picasso, Miró i Dalí.
El final de l'itinerari previst coincidirà amb els últims grans clàssics de la pintura espanyola, en especial els integrats en els grups Dau al Set i El Paso. Per aconseguir aquests propòsits entenem que és necessari posar en relació els àmbits del pensament, la literatura, la religió i la pintura, tant en una perspectiva diacrònica com sincrònica.
Com a continuació de les reflexions realitzades en les etapes anteriors, ens proposem l'extensió del tema a l'art del segle XX. En dues línies fonamentals: la primera ens incorporarà a les grans aportacions de la pintura visionària de la segona meitat del segle XX, des de Tàpies a Barceló; la segona, ens portarà a un estudi comparatiu el més exhaustiu possible entre la pintura espanyola i la pintura occidental al llarg de tot el segle passat.
Serà d'enorme importància la correlació de termes com abstracció, figuració i visió. També seria de gran interès endinsar-nos en les perspectives per a la pintura visionària en el segle XXI, quan l'"escenari occidental" està donant pas a l'"escenari global".
Entitat finançadora: Direcció General de Recerca. Ministeri de Ciència i Tecnologia
Durada: des del desembre del 2003 fins al desembre del 2006
Referència: BHA2003-01827
Investigador principal: Argullol Murgadas, Rafael
Equip d'investigadors: Cirlot Valenzuela, Victoria; Djermanovich, Tamara, i Vega Esquerra, Amador