Una recerca liderada per la UPF revela que el mill va arribar a Àsia meridional almenys cinc segles abans del que es creia, i va marcar els primers indicis de globalització alimentària al món antic
Una recerca liderada per la UPF revela que el mill va arribar a Àsia meridional almenys cinc segles abans del que es creia, i va marcar els primers indicis de globalització alimentària al món antic
Una recerca liderada per la UPF revela que el mill va arribar a Àsia meridional almenys cinc segles abans del que es creia, i va marcar els primers indicis de globalització alimentària al món antic
El mill perlat, un cereal de gra petit molt nutritiu, va arribar a la zona de la vall de l'Indus, situada a la regió del Pakistan (Àsia meridional), almenys cinc segles abans del que l'evidència científica havia determinat fins ara, segons un estudi liderat per investigadors de la Universitat Pompeu Fabra. La recerca, que ha permès situar l'arribada del cereal a la zona cap a l'any 2500 aC (i no al voltant del 1900 aC, com s'havia documentat fins ara), ha inclòs treball de camp al lloc arqueològic de Bhando Qubo (Sindh, sud-est del Pakistan), amb recollida de llavors i fruits carbonitzats i posterior anàlisi i datació mitjançant la tècnica del radiocarboni.
“Gràcies a la datació per radiocarboni, els grans de mill perlat identificats al nostre assentament es van datar al voltant del 2500 aC, contemporanis amb els primers registres d'aquest cultiu domesticat a l'Àfrica"
Els mills són un grup de cereals que estan guanyant atenció global com a cultius nutritius i resistents al clima, capaços de créixer allà on altres grans no arrelen. Entre aquests, el mill perlat (pearl millet), que és el més cultivat del món, destaca pel seu ràpid creixement, tolerància a sòls pobres i a una pluja escassa, condicions que el converteixen en un aliment i farratge vital a parts d'Àfrica i d'Àsia meridional. Actualment, aquestes mateixes qualitats el situen com un cultiu estratègic també per a Europa, especialment a les regions mediterrànies, on el canvi climàtic i l'escassetat d'aigua demanen sistemes agrícoles més resilients. Però, quan i com va arribar aquest resistent cereal a l'Àsia meridional?
L'estudi, realitzat per Carolina Jiménez-Arteaga, Óscar Parque, Carla Lancelotti, Marco Moderato i Marco Madella, membres del grup de recerca CASEs (Culture, Archaeology and Socio-Ecological Dynamics) del Departament d'Humanitats de la UPF, juntament amb col·legues de la Universitat Shah Abdul Latif de Khairpur (Sindh, Pakistan), ha estat publicat recentment a Scientific Reports, i dona llum sobre aquesta qüestió, ja que aporta evidència innovadora del lloc arqueològic de Bhando Qubo, situat a la baixa vall de l'Indus (Sindh, Pakistan).
Un dels primers exemples de globalització alimentària
“Gràcies a la datació per radiocarboni, els grans de mill perlat identificats al nostre assentament es van datar al voltant del 2500 aC, contemporanis amb els primers registres d'aquest cultiu domesticat a l'Àfrica. Aquesta troballa avança l'arribada del cultiu (i del seu ús com a menjar) a l'Àsia meridional en almenys cinc segles respecte del que es pensava anteriorment”, asseguren els investigadors.
Així mateix, recalquen que "aquests resultats mostren un dels primers exemples de globalització del menjar entre Àfrica i Àsia, i que la vall de l'Indus va exercir un paper clau com a corredor entre Àsia, Àfrica i Europa per a la difusió de cultius a la prehistòria. Aquest fet evidencia com les comunitats agrícoles intercanviaven plantes i coneixements entre continents milers d'anys abans de l'intercanvi més famós del segle XV entre Amèrica i Europa”.
El grup d'investigadors de la UPF ha dut a terme les excavacions (en col·laboració amb arqueòlegs pakistanesos vinculats a la Universitat Shah Abdul Latif de Khairpur a Sindh), i, amb el permís del director general d'Arqueologia de Sindh-, ha recollit mostres del material de plantes carbonitzat i les ha analitzat i datat. "Més enllà de l'arqueologia, el nostre descobriment subratlla la importància històrica d'un cultiu que continua sent crucial per a la seguretat alimentària i la resiliència a les zones seques avui dia", apunten.
Una recerca fruit d'una tesi doctoral i dins del projecte ModAgrO, coordinat per la UPF
L'article publicat és el resultat del treball doctoral de Carolina Jiménez Arteaga (primera autora del treball) en el marc del projecte ModAgrO, liderat per Marco Madella, coautor de l'article i director del grup de recerca CASEs.
La tesi doctoral de Carolina Jiménez Arteaga, codirigida per Marco Madella i Carla Lancelotti, té com a objectiu entendre les estratègies agrícoles i de preparació d'aliments vegetals a la zona baixa de l'Indus durant els períodes preurbà i urbà. Els resultats obtinguts suggereixen una economia vegetal més diversa i flexible a la zona del que fins ara s'havia reconegut.
El projecte ModAgrO, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d'Espanya i la Fundación Palarq, investiga l'origen de les comunitats agrícoles a la vall de l'Indus i les dinàmiques que van donar suport als processos d'urbanització, que van conduir a una de les tradicions culturals principals de la prehistòria: la civilització de l'Indus.
Treball de referència: Jiménez-Arteaga, C., Parc, O., Lancelotti, C. et al. (setembre de 2025), “New evidence reveals dispersal of pearl millet from West Africa to South Asia by 2500 BCE”, Scientific Reports (Nature) 15, 32931