La Junta i el Comitè d'Empresa del PDI proposem la següent plataforma de demanda al candidat a rector, tot fent balanç del període 2005–2009 a partir de les nostres demandes de les darreres eleccions:

1. Mesa de negociació del personal de la universitat. Finalment la Mesa no s'ha constituït, i els procediments de relació amb els representants sindicals, tant des del punt de vista d'informació com de consulta, negociació i participació, no han funcionat, i els escassos acords no són respectats.

2. Pla d'estabilitat del professorat. La planta de professorat va finalitzar al gener de 2007, la corba d'estabilització del professorat és totalment plana i no hi ha cap compromís d'estabilització. La UPF era i continua sent la universitat espanyola amb un percentatge més alt d'inestabilitat entre el seu professorat. El repte de Bolonya pot agreujar l'ús de figures precàries que no consten a les estadístiques de professorat (becaris, ajudants, figures de recerca amb docència, etc.).

3. Pas del professorat lector a places definitives. En aquest sentit sí que s'acompleixen en general els compromisos; llevat d'algunes excepcions notòries en alguns departaments.

4. Evitar situacions injustes i discriminatòries en la distribució de la càrrega docent. En el darrer trimestre de 2008 es va avançar una mica en posar en marxa mecanismes de control eficaços, però com en el conjunt del mandat rectoral s'ha tractat més de propòsits verbals que de realitats tangibles.

5. Mesures de conciliació del treball i la vida familiar. Només s'han adoptat mesures genèriques i de cara a la galeria. A més, no s'han tingut en compte encara els resultats de l'enquesta d'avaluació de riscos psico-socials, de gran utilitat per detectar problemes laborals i, per tant, per avançar en les bones pràctiques de millora de la qualitat de vida laboral. També hem reclamat una acció més decidida per avançar en la disminució de les desigualtats de gènere.

6. Reduccions en el preu del restaurant universitari per al PDI. No s'ha fet res en aquest tema.

7. Pla de prejubilacions per al professorat. S'ha avançat per assimilar-nos a allò que ja s'està fent a altres universitats.

8. Estudi de les repercussions laborals de la implantació de l'EEES. Pràcticament no s'ha fet res en aquest sentit, i a més constatem:

   • La manca d'informació amb què s'està duent a terme el procés; tot i que de vegades també es produeix un excés d'informacions en sentit contrari o esbiaixat.

   • La poca participació dels col·lectius afectats. No hi ha preocupació per la creació d'organismes de debat i de preparació del nou escenari. Tot s'ha burocratitzat seguint la tònica dels organismes ministerials i les agències d'avaluació.

   • Decisions contradictòries que, afegides a la poca informació, creen desconcert i una gran confusió al voltant de l'EEES.

   • No s'ha fet un estudi de les repercussions sobre les condicions de treball: espai, hores de dedicació, etc. Les decisions sobre qüestions tan importants es descentralitzen i s'improvisen al darrer moment, generant moments de gran confusió i desencís, o de clar corporativisme que desequilibra encara més la distància entre els departaments i estudis grans i els petits, amb independència del treball realitzat.

   • En termes de dedicació, la manera com s'està portant ens fa témer que s'haurà de tirar endavant amb més voluntarisme per part del professorat que ja hi ha, i/o la creació de noves figures precàries de baix sou i alta dedicació.

Amb vista a les eleccions a rector del 26 de febrer, fem una crida al professorat i al personal investigador perquè consideri les diferents opcions i, amb la informació a la mà, exerceixi el seu dret a vot en conseqüència.