Mònica Terribas, professora titular del Departament de Comunicació de la UPF, ha estat distingida amb la Creu de Sant Jordi, que atorga el Govern català. L'acte de lliurament del guardó, un dels màxims reconeixements que pot rebre una persona per part de la Generalitat de Catalunya, va tenir lloc ahir, 13 de desembre.

El Govern ha distingit Terribas “per la seva trajectòria professional en el camp del periodisme i de la comunicació de masses, terreny en què ha esdevingut tot un referent.”. Forma part del total de 20 personalitats i 10 entitats que van rebre la Creu de Sant Jordi 2021, una distinció creada fa 40 anys amb la finalitat de reconèixer persones naturals o jurídiques que, pels seus mèrits, hagin prestat serveis destacats a Catalunya, en la defensa de la seva identitat o, més generalment, en el pla cívic i cultural. Enguany, l’elecció de les persones guardonades, que reflecteix la diversitat de camps en l’entorn social, ha preservat la paritat de gènere i la representació territorial.

Una periodista total amb ànima docent

Mònica Terribas Sala és llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1991) i es doctorà en ciències de la comunicació a la Universitat de Stirling (Escòcia) l’any 1993. Aquell mateix any s’incorporà com a docent a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on és professora titular del Departament de Comunicació des del 2003 i membre de la Junta dels Estudis de Periodisme, dels quals va ser vicedegana (2000-2004). És investigadora del Grup de Recerca en Comunicació Política, Periodisme i Democràcia (POLCOM-GRP) del Departament de Comunicació de la UPF. 

La seva carrera periodística s’inicià el 1987 a la ràdio i s’ha desenvolupat sobretot en els mitjans de comunicació audiovisuals públics de Catalunya. A Televisió de Catalunya ha col·laborat com a coordinadora, documentalista, guionista o ajudant de direcció en programes de màxima audiència, com ara Tres pics i repicó, Persones humanes o Temps era temps; va crear, dirigir i conduir l’informatiu diari La nit al dia (2002-2008) i ha estat codirectora i copresentadora del programa social Nexes. A Catalunya Ràdio va ser al capdavant d’El matí de Catalunya Ràdio durant set temporades (2013-2020). També ha col·laborat en mitjans escrits, com la revista Comunicació 21 i els diaris El Periódico de Catalunya i Ara, en el qual va escriure diàriament mentre va ser-ne consellera delegada i editora (2012-2013). Va dirigir Televisió de Catalunya entre el 2008 i el 2012, període en el qual la cadena va recuperar el lideratge i va posar en marxa els canals de TDT. El 2020 s’incorporà, com a productora guionista, al departament de no-ficció de Mediaproducció, SLU. 

És autora de nombrosos articles sobre comunicació i investigació, així com del volum D.O. Europa, reflexions sobre el futur de la identitat europea. Ha impartit conferències, sessions no regulades de docència i altres activitats de compromís social relacionades amb les seves àrees d’expertesa. És patrona de diverses fundacions, com ara la Fundació Catalana Síndrome de Down, i és membre del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. 

Ha rebut, entre molts altres reconeixements, el Premi Nacional de Cultura (2003), el Premi Òmnium al millor programa de televisió (2005), el Premi Ràdio Associació de Catalunya a la millor professional de ràdio (2018) i el Premi Cristina Requena i Giró de Periodisme (2020).