L’ús de l’irlandès segueix en declivi: només l’1,5% de la població l’utilitza diàriament

En un moviment sense precedents, més de 40 organitzacions de l’irlandès i de les àrees Gaeltacht d’arreu del país van organitzar una vaga de mitja jornada el 26 de febrer de 2025 per protestar contra les importants retallades en els fons i defensar una inversió equitativa en aquesta llengua per part dels governs de la República d’Irlanda i d’Irlanda del Nord.

La vaga va organitzar-se en resposta a una reducció recent del pressupost de 820.000 € anunciada per Foras na Gaeilge, l’organisme transfronterer encarregat de fomentar l’ús de l’irlandès. Aquesta retallada agreuja una qüestió de subfinançament pendent des de fa temps, ja que el pressupost de Foras na Gaeilge ha disminuït un 45% en termes reals en els últims 20 anys.

Un factor significatiu que contribueix a la crisi actual de finançament és el bloqueig reiterat del Partit Unionista Democràtic (DUP) a una proposta per modificar l’estructura de finançament d’An Foras Teanga (The Language Body), que supervisa Foras na Gaeilge. Actualment, el 25% del pressupost de Foras na Gaeilge prové d’Irlanda del Nord i el 75% de la República d’Irlanda. La proposta de modificació, acordada pels dos Ministres de Finances a través del Consell Ministerial Nord-Sud al setembre de 2024, permetria que qualsevol dels dos governs augmentés el finançament de manera independent. Tanmateix, el DUP ha impedit que aquesta proposta s’afegeixi a l’agenda de l’Executiu d’Irlanda del Nord en diverses ocasions des del mes de novembre i ha bloquejant el finançament per a l’irlandès a tota l’illa.

Les organitzacions en vaga han exposat diverses demandes clau:

• Adoptar de manera immediata el nou model de finançament: tots dos governs han d’implementar l’estructura de finançament proposada per garantir un finançament adequat per als beneficiaris de Foras na Gaeilge.
• Revertir la retallada de 820.000 €: prioritzar la restauració de la recent reducció pressupostària en qualsevol fons addicional que es rebi.
• Invertir 20.000.000 € addicionals: adjudicar almenys 20.000.000 € a Foras na Gaeilge, tal com es detalla al Pla de Creixement, una estratègia d’inversió acordada per 130 grups.
• Prioritzar els projectes que inclou el Pla de Creixement: assegurar-se que els projectes i beneficiaris mencionats al Pla de Creixement rebin prioritat en qualsevol nova assignació de fons.

La vaga subratlla la necessitat vital de trobar solucions sostenibles de finançament per donar suport a l’irlandès, la qual cosa reflecteix la determinació de la comunitat de preservar i promoure el seu patrimoni lingüístic. Cal destacar que el nombre de parlants d’aquesta llengua segueix disminuint. Avui en dia, aproximadament l’1,5% de la població irlandesa afirma que utilitza l’irlandès cada fora de l’àmbit educatiu formal. Aquestes xifres són molt preocupants, ja que posen de manifest la lluita contínua per mantenir l’irlandès com un idioma viu fora dels entorns acadèmics. Malgrat el gran suport que rep per la seva transcendència cultural, l’ús tan limitat que se’n fa diàriament suggereix que els desafiaments estructurals—com la manca d’oportunitats immersives, la preferència social per l’anglès i la implementació insuficient de polítiques—en continuen obstaculitzant la recuperació. Sense una intervenció específica i un augment de les aplicacions pràctiques en el dia a dia, el nombre de persones que normalment parlen irlandès podria seguir disminuint i posant-ne en perill la sostenibilitat a llarg termini.