Te prenguí oberta la mà,

i diguí, mirant ses ratlles:

–Ara sabré lo que em calles,

sens que ho puguis amagar.

Lo que jo veure fingia,

m'ho digué ta vermellor,

i em feres la confessió

de quelcom que no sabia.

Si et veus a tenir demà

amador que em succeesca,

no vulles, no, que llegesca

en el palmell de la mà.

Del passat acusadora,

la innocència et va trair:

no sies, com fins aquí,

innocent i pecadora.