El llibre Cap al tard (1909) conté, amb Poemes bíblics (1919), el gruix de la poesia de Joan Alcover (1854-1926) en llengua catalana. Malgrat la importància de l’obra, la bibliografia crítica dedicada a la poesia de Joan Alcover és escassa, sobretot si es compara amb la dedicada a altres poetes catalans dels segles XIX i XX com ara Verdaguer, Maragall, Carner, Foix, Riba o Espriu.

El curs 2015-2016, a l’assignatura Literatura Catalana, una assignatura obligatòria que cursen els estudiants d’humanitats —i alguns estudiants de periodisme— de la Universitat Pompeu Fabra, vam treballar a fons el llibre Cap al tard. Vam proposar als estudiants la possibilitat de dedicar el treball de l’assignatura a comentar un poema del llibre, amb l’incentiu que els millors comentaris serien publicats en una web creada ad hoc. Vam idear una dinàmica una mica complexa: els treballs eren individuals, però un cop lliurada la primera versió al professor corresponent (Miquel M. Gibert i jo mateix) calia elaborar-ne una segona versió que incorporés les correccions proposades pel docent. Aquesta segona versió havia de ser revisada pels estudiants mateixos (cada estudiant havia de buscar dos o tres companys disposats a revisar el seu text i al seu torn corregir ell mateix dos o tres textos dels seus companys). Amb aquestes correccions, els estudiants van fer encara una tercera versió del comentari, que van tornar a lliurar al docent. Després d’aquests filtres, els millors textos són els que han passat a aquesta web.

Els comentaris que presentem són, doncs, fruit del treball col·laboratiu dels estudiants matriculats a l’assignatura esmentada. Amb aquests comentaris no assolim ni de bon tros la xifra total de poemes del llibre. En queden molts per comentar. Aquesta web, doncs, no està acabada. L’anirem completant al llarg dels propers cursos, a mesura que la dinàmica acadèmica ens permeti anar disposant de bons comentaris als poemes redactats pels estudiants de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

A classe hem parlat molt de la importància que té l’oralitat a l’hora d’aproximar-se a un poema. Els poemes d’Alcover estan pensats per a una elocució en veu alta. És per això que vam proposar als estudiants la possibilitat de recitar els poemes davant d’una càmera, per incorporar-ne l’enregistrament a la web. Uns quants estudiants s’hi van animar. Les recitacions corresponents formen part també d’aquesta pàgina.

La web que presentem obeeix, doncs, a dos objectius. D’una banda, pretén fer un servei a la comunitat acadèmica i al públic lector en general oferint-li alguns assaigs de lectura dels poemes d’un llibre massa desatès bibliogràficament com és Cap al tard; es tracta, en definitiva, de contribuir a renovar la lectura d’Alcover. De l’altra, la web vol constituir un estímul per als estudiants de l’assignatura a l’hora d’endinsar-se en l’obra poètica d’un creador excepcional com és Joan Alcover.

A l’usuari de la web (lector dels comentaris i espectador de les recitacions enregistrades) li demanem —no podria ser altrament— benevolència. Ni els comentaristes són investigadors o crítics professionals ni els rapsodes són actors. Uns i altres són joves estudiants d’humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Estudiants, això sí, amb entusiasme i talent.

Aquest projecte s’ha pogut dur a terme gràcies a la participació generosa de diverses persones. En primer lloc, gràcies al suport incondicional del meu mestre, amic i col·lega Miquel M. Gibert, amb qui comparteixo des de fa anys la docència de les classes plenàries de l’assignatura. En segon lloc, gràcies al suport tècnic de la Factoria de la Universitat Pompeu Fabra; particularitzo aquest agraïment en Vanessa Soria, Aitor Canal i Justí Torn, que han fet possible el projecte amb un interès extraordinari. En tercer lloc, agraeixo als estudiants Mireia Marimont, Sílvia Rabascall i Sergi Saranga la seva col·laboració desinteressada a l’hora d’editar els textos dels seus companys i posar-los en línia. Finalment, el meu agraïment més càlid a tots els estudiants de l’assignatura, hagin participat o no en el projecte. Sense l’interès que han manifestat per l’assignatura les promocions d’estudiants a qui he tingut el privilegi d’ensenyar literatura aquests darrers anys, aquest projecte no s’hauria desenvolupat. A tots, moltíssimes gràcies!

Ignasi Moreta (UPF)

Barcelona, juliol del 2016