Va ser el curs 2009-2010 quan la Universitat, a través del Servei d’Atenció a la Comunitat Universitària (SACU), va organitzar la primera lliga de debat interna de la UPF (LDUPF). Prèviament, el 2006, la UPF ja va participar en el que era la segona edició de la Lliga de Debat Universitària de la Xarxa Vives d’Universitats (LDXV). 

La primera lliga de debat de la UPF (interna) va ser una idea impulsada per qui en aquells moments era una estudiant de ciències polítiques, Eulàlia Solé, que es va adreçar al SACU per buscar suport per tal de poder portar a terme l'activitat. Actualment, l'Eulàlia és professora d'oratòria del Departament de Ciències Polítiques i Socials i una de les persones que més ha ajudat a desenvolupar el projecte UPF de les lligues de debat.

D’aquesta manera, la Universitat Pompeu Fabra va començar a articular una estratègia per a la consolidació de les lligues de debat com una eina pedagògica i una activitat clau per a l’adquisició d’habilitats comunicatives.

Uns quants anys després, i tenint en compte els resultats aconseguits en les diferents competicions i la participació en augment, es pot dir sense cap mena de dubte que l’aposta institucional per les lligues de debat ha estat un èxit: sense anar més lluny, el curs 2020-2021 la Universitat va aconseguir el “doblet”, en proclamar-se campiona de la LDXV i alhora, l’Escola Ginebró, que representava la UPF a la fase final de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives (LDSB), també en va ser la guanyadora.

Les lligues de debat són una competició dialèctica que permet posar a la pràctica coneixements d’oratòria, subjecta a unes regles que cal conèixer per imposar-se a l’equip rival i convèncer el jurat. A la UPF, s’utilitza l’adaptació que la Xarxa Vives d’Universitats va fer de la normativa establerta per l’associació Jove Cambra de Catalunya, una tipologia de debats representatius de l’anomenat “model de debat acadèmic”.

En el marc d’EDvolució, el nou model educatiu de la UPF, les lligues de debat són una mostra del concepte inclusiu d’aprenentatge que abandera la Universitat.

Pablo Pareja, vicerector de Professorat i Relacions amb la Comunitat, explica que “les lligues de debat són una molt bona expressió d’allò que inclou i vol impulsar el projecte EDvolució. És una experiència que reconeix que l’aprenentatge no només té lloc en el marc de les assignatures que integren els diferents programes de grau o de postgrau, que situa clarament l’estudiant al centre del procés d’aprenentatge i que fomenta un tipus d’aprenentatge col·laboratiu”.

Segons el vicerector, les lligues de debat són un complement fantàstic a les moltes altres experiències d’aprenentatge en què participen els estudiants durant el seu pas per la Universitat, i que queden recollides en el Passaport UPF. “La UPF no és l’única universitat que darrerament ha apostat amb força per les lligues de debat, però sí que podem dir que és una de les que ha fet més esforços per integrar-les en l’experiència global d’aprenentatge dels estudiants. Cada any són més els que s’animen a participar-hi”.

Aquests esforços s’han canalitzat des del SACU, que organitza la logística, la competició, l’atenció als participants, la formació i el jurat de les lligues de debat a la UPF

Aquests esforços s’han canalitzat des del SACU, que organitza la logística, la competició, l’atenció als participants, la formació i el jurat de les lligues de debat a la UPF, i a més, ha adaptat aquests procediments a altres contextos, com la secundària i el batxillerat i els centres penitenciaris. “Les lligues de debat han esdevingut una peça clau en l’oferta d’activitats universitàries adreçades als estudiants”, apunta Gemma Garcia, cap del SACU. Segons ella, organitzar l’LDUPF i la fase local de l’LDSB “és un repte, una construcció col·lectiva de tota la comunitat universitària on participen estudiants, professors, experts...”. Per exemple, en el cas de l’LDUPF, habitualment hi prenen part més de 80 estudiants i una cinquantena de jutges i jutgesses.

Una eina estratègica que ha derivat en un model inconfusible

La planificació de les lligues de debat, que estan a la base del pla de millora que la Universitat està portant a la pràctica, s’articula al voltant de tres eixos estratègics: en primer lloc, les considera una eina formativa, a partir de la nova línia oferta a través de l’Aula de Participació i, especialment, del mínor en Oratòria; en segon lloc, una proposta de responsabilitat social, ja que la Universitat estén les lligues a col·lectius vulnerables, com ara les dones recluses o els joves de centres educatius d’alta complexitat, a través de projectes com Horitzons.

La tercera línia estratègica ha estat la concepció de les lligues de debat com una eina de promoció i captació de talent, que facilita la creació de xarxes d’interès: un espai dinamitzat per la xarxa d’associacions de la UPF i format per un grup mobilitzat d’estudiants i alumni. Pablo Pareja destaca que la Universitat potencia la participació en aquest àmbit especialment amb dues accions: “D’una banda, la implicació d’estudiants, tant individualment com a partir de les associacions, en les activitats de promoció, en el disseny i en l’organització de les lligues; i de l’altra, amb el programa de formació que acompanya les lligues de debat i que, amb molt d’èxit, lidera el SACU”.

Però aquesta aposta sostinguda de la UPF al llarg del temps per les lligues de debat, en quin tipus de model s’ha concretat? Segons Maria Teresa Albero, cap de projectes de la Xarxa Vives d’Universitats, “la participació de la UPF en les lligues de debat es diferencia per la implicació directa de la institució en la creació, l’acompanyament, la formació i el suport total als equips participants, amb personal específicament designat, tant del propi col·lectiu d’estudiants universitaris com de l’alumnat i els docents de secundària i batxillerat. I aquest esforç i aposta institucionals s’han traduït en equips finalistes i campions any rere any”.

Així, la UPF ha estat campiona de l’LDXV els anys 2012, 2016 i 2021, i l’equip de secundària i batxillerat de l’institut que ha representat la UPF s’ha proclamat guanyador de l’LDSB els anys 2015, 2018, 2019 i 2021, a banda d’obtenir diversos subcampionats, en ambdues modalitats. Maria Teresa Albero creu que “la UPF, a partir de l’experiència de la modalitat universitària, va saber aprofitar l’oportunitat per formar els seus estudiants, els futurs professionals; i l’evolució en els èxits assolits en el temps demostra que el model escollit ha estat el guanyador”.

la UPF, a partir de l’experiència de la modalitat universitària, va saber aprofitar l’oportunitat per formar els seus estudiants, els futurs professionals; i l’evolució en els èxits assolits en el temps demostra que el model escollit ha estat el guanyador

Per a Sergi Lostao, professor associat del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF, formador en oratòria de l’LDSB i capità de l’equip de la Universitat guanyador de l’LDXV 2021, “que la Universitat hagi fet una aposta institucional tan forta per les lligues de debat com a part fonamental de l’educació dels estudiants és clau. La implicació del SACU n’és la pedra angular, tant per la part organitzativa com per poder treballar amb una xarxa important de col·laboradors que poden oferir formació i suport en diferents àmbits. Cal destinar-hi temps i recursos, però els resultats ho mereixen”.

Quines característiques té el model de la UPF?

La cap de projectes de la Xarxa Vives d’Universitats dóna alguna pista de quins són els trets diferencials del model de la UPF: “Les principals característiques del model UPF a les lligues de debat es basen en l’ordre i el rigor en la preparació i l’exposició dels debats, en la bona gestió del valor de tots i cadascun dels membres de l’equip i de les diferents funcions que hi poden desenvolupar, així com en l’absolut respecte i l’’escolta activa’ cap als equips contraris”.

Des d’un punt de vista intern de la comunitat universitària, Gemma Garcia coincideix plenament amb Maria Teresa Albero, i opina que el “model UPF” es pot definir més com “un ball” que “un combat”: “És un estil basat en l’escolta activa i en el respecte a l’altre equip. També intentem que els nostres oradors siguin molt adaptatius i flexibles, amb uns valors allunyats del model de l’orador agressiu, que imposa però no convenç”, apunta.

És un estil basat en l’escolta activa i en el respecte a l’altre equip. També intentem que els nostres oradors siguin molt adaptatius i flexibles, amb uns valors allunyats del model de l’orador agressiu, que imposa però no convenç

Segons Sergi Lostao, que viu els debats des de dintre, “la UPF potencia un model on es valoren aspectes com la profunditat en els continguts, el treball en equip o una competitivitat sana entre els participants. Aquests són els elements marca de la casa”. Alba Vilanova, alumni UPF d’Humanitats, guanyadora de l’LDUPF 2019 i formadora de l’LDSB i de la lliga a Brians 1, creu que el model UPF “es caracteritza pel fair-play i el feed-back que s’ofereix en tot moment i que proporciona una evolució constant”. De la seva banda, Berta Solé, també alumni UPF d’Humanitats, que ha estat cap de jutges de l’LDUPF (de la qual també ha estat formadora), l’LDSB i l’LDXV, assegura que la clau del model UPF és “que ensenya a argumentar, a fer-ho de manera senzilla i a fer arribar el missatge de manera molt clara i directa”.

Les lligues de debat de la UPF i de la Xarxa Vives, un itinerari connectat per l’oratòria

Les dues darreres edicions de la Lliga de Debat de la UPF (LDUPF) van comptar amb 28 equips i 83 participants (el curs 2019-2020) i 16 equips i 46 participants (el curs 2020-2021). Oberta a tots els seus estudiants, la Universitat organitza l’LDUPF des del curs 2009-2010. Cinc anys després, el curs 2014-2015, la lliga va incorporar Societats a Debat, una competició organitzada per la Facultat d’Economia i Empresa, amb la inclusió a quarts de final d’una franja de debats de temes relacionats amb l’economia i uns premis especials.

Els equips de l’LDUPF estan formats per tres estudiants, i durant els dies de competició van passant per diverses fases eliminatòries i són puntuats per un jurat per arribar a ser l’equip guanyador. I si són escollits, van a competir contra altres universitats en representació de la UPF a l’LDXV: aquesta lliga està oberta a les 22 universitats que formen part de la Xarxa Vives, i en la darrera edició (en format virtual, a causa de la pandèmia), guanyada per l’equip de la Universitat Pompeu Fabra, hi van participar catorze universitats.

Quant a la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat (LDSB), cada equip està format per un mínim de tres i un màxim de cinc estudiants del mateix centre educatiu. Els equips s’han d’inscriure a la fase local d’alguna de les universitats membres de la Xarxa Vives. El capità de l’equip és un docent del centre educatiu i actua com a portaveu i com a intermediari. La fase local correspon a l’eliminatòria prèvia i té lloc en espais de la universitat de la qual depenen. Els equips guanyadors de les respectives fases locals representen la universitat de referència a la fase final. La UPF organitza la fase local, que sol tenir més participació i major nombre de preinscripcions: el curs 2019-2020, el darrer en què les inscripcions es van fer abans de la pandèmia, hi van participar 24 equips i 118 estudiants. El curs 2020-2021, en format virtual, hi van prendre part cinc equips i 40 estudiants.

Importació de la competició als centres penitenciaris Brians 2 i Brians 1

En el marc del conveni signat l’any 2015 entre la UPF i els Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya, la Universitat va proposar al Departament de Justícia un projecte pilot per tal d’adaptar les lligues de debat a un centre penitenciari, amb l’objectiu d’afavorir les competències comunicatives dels interns i les internes. Es va pensar que l’adquisició d’aquestes competències i habilitats podria ser de gran utilitat per al seu procés de reinserció, alhora que treballar amb aquest col·lectiu també podria significar un creixement personal i professional per a tot l’equip formador i organitzador de l’activitat.

El projecte es va iniciar el curs 2015-2016 amb l’organització d’una lliga de debat adreçada als reclusos del centre penitenciari Brians 2, que incloïa una setmana de formació prèvia en oratòria per als interns participants. Aquesta activitat es va dur a terme dins el marc de l’escola d’adults Centre de Formació Víctor Català (CFA Víctor Català). Després de quatre edicions a Brians 2, el curs 2019-2020 aquest model es va traslladar al centre penitenciari de dones de Brians 1, en col·laboració amb el Centre de Formació Artur Martorell (CFA Artur Martorell), que també n’acollirà la pròxima edició, el maig del 2022. En aquest cas, el projecte, coorganitzat amb la Unitat d’Igualtat de la UPF, treballa especialment la perspectiva de gènere, amb l’objectiu d’empoderar les internes que hi prenen part.

Funcionament i estructura de la competició dialèctica

En la majoria dels casos, uns minuts abans d'iniciar el debat, se sortegen les posicions (a favor o en contra) que cada equip haurà de defensar. En algunes competicions, com la Lliga de Debat de la UPF, el tema del debat, relacionat amb qüestions d’actualitat que generen controvèrsia, és informat 25 minuts abans de l’inici. A les lligues de la Xarxa Vives, el tema es anunciat amb antelació. Alguns dels temes de les darreres edicions de les lligues han estat si “L’actual sistema educatiu garanteix el progrés de les persones” (LDXV i LDUPF) i si “És compatible el creixement global de l'economia amb el respecte al medi ambient” (LDSB).

Un cop decidides les posicions, quins seran els oradors i quins els membres de taula de cada equip, s’inicia la competició dialèctica. 

Habitualment els debats s'estructuren de la manera següent:

Els debats tenen una estructura determinada que els equips coneixen de manera anticipada i a la qual adapten el seu discurs. És important la utilització correcta dels torns per treure el màxim partit de cada moment del debat. Aquests torns són els següents:

• Exposició inicial o introducció: es presenta l’equip i s’esbossa la línia argumental per defensar una tesi sòlida. Cada equip exposa la seva perspectiva respecte a la qüestió del debat, establint les línies generals de la seva argumentació.  Com que es tracta de la primera intervenció dels equips, és important fer una exposició amena i que cridi i mantingui l'atenció.

• Argumentació: en aquest torn es desenvolupen els arguments que s'han anunciat a la introducció, i d'aquesta manera es comença a exposar el gruix de la preparació del debat: els principals arguments, dades, exemples...

• Refutació: després d’escoltar el contrincant, hi ha el torn per a les refutacions, en el qual s’intentarà desmuntar l’argumentació rival, i es defensen fermament els criteris propis. En aquest torn, els rivals poden fer preguntes a l’orador per entorpir-ne l’explicació i difuminar-ne el contingut. És el moment de les rèpliques i contrarèpliques entre els dos equips.

• Conclusió: l’últim torn, el de les conclusions, servirà per recopilar els arguments dels dos equips, fer evident els punts febles dels rivals i acabar mostrant la pròpia tesi. És la darrera intervenció i en moltes ocasions és decisiva per al resultat del debat. 

Shelia Canudas, estudiant del grau en Dret, ha estat membre de l’equip guanyador de l’LDUPF (2020) i de l’LDXV 2021. Explica que durant la competició l’ambient és molt bo i els participants ho viuen molt intensament: “Els dies de competició són llargs i cansats, però valen molt la pena. Són l’oportunitat de conèixer gent d’altres equips, i de reforçar lligams amb el propi”. I afegeix: “S’hi aprèn moltíssim: en poca estona has d’informar-te sobre un tema, buscar arguments i contraarguments per refutar els de l’equip contrari, fonamentar-los amb dades, trobar una historieta per captar l’atenció del públic i el jurat...”. La Shelia destaca que “cal repartir bé les feines i posar-se d’acord, la qual cosa implica cedir, en moltes ocasions”.

Els dies de competició són llargs i cansats, però valen molt la pena. Són l’oportunitat de conèixer gent d’altres equips, i de reforçar lligams amb el propi

Els nois i noies de l’equip de l’Escola Ginebró, de Llinars de Vallès, participants en l’LDSB en representació de la UPF, i que es van proclamar campions en l’edició 2021, també en fan una valoració molt positiva:

La formació prèvia, clau de l’èxit de les lligues de debat a la UPF

Un dels àmbits determinants de l’èxit de la UPF en les lligues de debat, i que recalquen tots els seus protagonistes i les persones implicades en l’organització, és el de la formació prèvia en oratòria que s’ofereix als equips participants en les diverses modalitats. A l’LDUPF, la formació consisteix en dues sessions impartides per experts, en les quals els participants tenen l’oportunitat d’aprendre noves tècniques per parlar en públic i debatre. De fet, aquesta formació es considera la primera part de la lliga, mentre que la segona part és la competició en si.

Berta Solé, que ha estat formadora de l’LDUPF, recalca que “la formació prèvia t’ensenya en què consisteix el llenguatge oral, un seguit d’elements que entren en joc, com l’entonació, els silencis, l’expressió no verbal i paraverbal, etc. Cal treballar molt tot el que va lligat a l’argumentació, a la capacitat analítica, i a saber pensar bé i de manera crítica, per ajudar a trobar els arguments dèbils del contrincant”.

Sergi Lostao i Alba Vilanova, a banda de participar en les lligues, també han estat implicats en tasques de formació. El Sergi apunta que “els estudiants acudeixen amb competències o talents diferents, i la formació prèvia és essencial per poder anivellar aquestes diferències, així com per elevar el nivell del conjunt dels debats”. De la seva banda, l’Alba destaca que “la formació en oratòria ofereix una caixa d’eines molt útil per tal de comunicar-se, tant des del punt de vista verbal, com no verbal i en la construcció de discurs. Aquests coneixements són els que es perfeccionen després a la pràctica. A més, la formació prèvia cohesiona els estudiants i potencia el treball en equip”.

La formació prèvia a l’LDSB i a Brians 1 i 2 i el contacte entre formadors i participants

Enric Matamala és professor de l’Escola Ginebró i capità de l’equip del centre. Des del 2016 ha participat en totes les fases locals de l’LDSB a la UPF (excepte el 2020, que ho va fer amb la UB) i ha estat campió dues vegades, la darrera, el 2021. Segons ell, “la formació prèvia de la fase local de l’LDSB que ofereix la UPF és interessant, en tant que aconsegueix introduir l’alumnat en el món de l’oratòria de manera bàsica. Però el que és realment espectacular és la formació que la UPF dóna a l’equip guanyador de la fase local per preparar la fase final de la Xarxa Vives. La feina d’acompanyament i coaching que rep l’equip és intensa i de gran qualitat. Per als alumnes que han rebut aquesta formació, hi ha un abans i un després a l’hora d’afrontar el repte de la comunicació oral davant un auditori”.

La formació que adquireixen els participants a les lligues de debat de Brians 1 i Brians 2 té un significat especial. La Núria, mestra del Centre de Formació d’Adults (CFA) Artur Martorell del centre penitenciari Brians 1, present a les lligues de debat de Brians 2 i Brians 1, i responsable de l’escola en l’organització de la pròxima edició de la lliga de Brians 1, opina que “l’èxit de la lliga als dos centres està molt relacionat amb el procés de formació i de seguiment que fan els capitans i formadors de la UPF. Al llarg de tot el procés aconsegueixen captar l’atenció dels interns i les internes, milloren competències com l’oratòria; però també augmenta la seva autoestima i el sentiment de pertinença al grup”. La Núria també incideix en la tasca que fa el personal docent dels CFA, amb la implicació en tot el procés i formant part dels equips.

Al llarg de tot el procés aconsegueixen captar l’atenció dels interns i les internes, milloren competències com l’oratòria; però també augmenta la seva autoestima i el sentiment de pertinença al grup

Per a Alba Vilanova, que va ser formadora a la lliga de Brians 1, “s’estableix una experiència única, i a més, molt diferent, pel fet de ser no mixta. Amb les dones de l’equip vam crear una connexió molt especial que va donar els seus fruits en una gran competició de debat. Vam aprendre molt les unes de les altres”. A més, apunta que, “personalment, m’ha donat l’oportunitat de conèixer la realitat de les presons, que crec que són un reflex de la societat en què vivim, i trencar estigmes i prejudicis”.

La Núria valora molt positivament aquest contacte entre els diferents col·lectius: “La proximitat i l’empatia que mostren els capitans i els formadors de la UPF afavoreixen crear un espai d’aprenentatge, de treball en equip i de respecte, molt positiu per al desenvolupament de la lliga. Es creen bons vincles. Per als interns i les internes, aquestes experiències són molt enriquidores, ja que se senten importants, protagonistes dels debats on tenen veu i on aquesta veu és escoltada i valorada”, reflexiona.

La importància del feed-back dels jutges

Però si la formació prèvia és rellevant, no ho és menys el feed-back que els participants en les lligues de debat reben dels jutges que formen part del jurat durant la competició, ja que consolida l’aprenentatge, indica importants punts de millora i permet establir una comunicació fluida entre ambdues parts.

Tant Berta Solé, com Alba Vilanova i Sergi Lostao, que han estat jutges de les diverses competicions (el Sergi i la Berta com a caps de jutges) recalquen la importància d’aquesta comunicació: “El feed-back dels jutges al final del debat és un element formatiu per als participants, ja que els orienta sobre què poden millorar”, assegura la Berta, que esmenta els dos elements principals que tenen en compte els jutges a l’hora d’avaluar, a partir d’unes pautes: el contingut (tesi sòlida, bons arguments, etc. ) i la forma (claredat i coherència de l’exposició, interacció i capacitat de rebatre els arguments amb l’altre equip, etc). De tota manera, segons ella, “per molt que formalment la presentació sigui bona, si el contingut no és apropiat, difícilment es pot guanyar un debat”, sentencia.

A la Universitat s’està tendint a comptar amb un jurat amb experiència en les lligues de debat i fins i tot amb una certa formació en aquesta tasca, fet que millora els feed-backs i promou veredictes més justificats

El Sergi afirma que “a la UPF s’ha fet un esforç per tal que els jutges no es limitin a donar un veredicte i res més”; i afegeix: “A la Universitat s’està tendint a comptar amb un jurat amb experiència en les lligues de debat i fins i tot amb una certa formació en aquesta tasca, fet que millora els feed-backs i promou veredictes més justificats”, reflexiona.

Habilitats i competències que adquireixen els participants

La participació en les lligues de debat proporciona, a través de l’oratòria, un conjunt d’habilitats i competències comunicatives múltiples i variables, que poden ser útils tant des del punt de vista personal, com professional i docent. Shelia Canudas explica que “l’oratòria m’ha ensenyat molt més del que mai hauria imaginat en apuntar-me a la meva primera lliga de debat. He après a estructurar el meu discurs, a ordenar les idees, a no parlar ni massa ràpid ni massa lent, a canviar el to de veu segons el que estic dient, a ajustar les paraules depenent del públic al qual em dirigeixo, a entendre diferents punts de vista, a reaccionar ràpid o a fonamentar els arguments amb dades fiables i consistents, entre d’altres”. Considera que aquest conjunt de competències transversals l’han ajudat molt en les intervencions a classe, presentacions, entrevistes de pràctiques i de feina, i en les converses del dia a dia: “L’habilitat de comunicar-se és indispensable i realment útil en el món acadèmic i professional”, conclou.

Alba Vilanova enfoca els beneficis més cap a l’àmbit social i per al desenvolupament humà i personal: “La comunicació ens determina i ens diferencia com a éssers humans i la paraula té un poder important; cal saber-la utilitzar i millorar la societat en què vivim. Saber parlar i escoltar forma part del desenvolupament personal. Qui es coneix com a orador també es coneix a si mateix, amb les seves fermeses i febleses”.

En els àmbits de secundària i batxillerat i als centres penitenciaris, els beneficis també són evidents. Enric Matamala comenta que la feina de preparació de la participació en l’LDSB ja és una activitat excel·lent en si mateixa per a l’alumnat: “Treballen eines transversals molt importants, com ara el treball en equip, el rigor en la recerca d’informació, l’argumentació, les tècniques oratòries i les habilitats comunicatives, a més de valors com el respecte, la tolerància i el fair play”. Després, la part de la competició de la lliga, “aporta el plus de poder dur a la pràctica tot allò que s’ha treballat intensament, així com un creixement personal molt gran a l’alumnat, que va veient que les seves capacitats comunicatives i el control de la por escènica milloren a mesura que va avançant”. Sergi Lostao afegeix que actualment els centres de secundària cada cop incorporen més activitats d’oratòria i debat i es nota en l’augment del nivell que hi ha hagut els darrers anys.

Treballen eines transversals molt importants, com ara el treball en equip, el rigor en la recerca d’informació, l’argumentació, les tècniques oratòries i les habilitats comunicatives, a més de valors com el respecte, la tolerància i el fair play

Si ens centrem en l’àmbit penitenciari, la Núria recalca que els interns i les internes participants en un principi no són conscients de totes les eines que aniran adquirint al llarg de tot el procés. Però un cop acaba la lliga el balanç és fantàstic: “Parlen d’augment de la seguretat personal, de la pertinença a l’equip, de l’experiència de parlar en públic, de sentir-se escoltats i protagonistes; de millora, d’adquisició d’eines per enfrontar-se a converses i entrevistes, etc.”. Creu que sí que els ajuda a la rehabilitació: “Al llarg del procés de la lliga es crea un petit espai de llibertat, tenen la sensació d’aprofitar l’oportunitat. És una activitat que els dóna eines per a la seva vida en llibertat, per guanyar seguretat i sentir que poden aconseguir el que es proposen”.

L’Aula de la Participació i el mínor en Oratòria, un pas més enllà en la formació

L’Aula de la Participació de la UPF, activa des del curs 2018-2019, és un espai formatiu per a l’adquisició d’habilitats, competències i valors en l’àmbit de la participació i de la representació dels estudiants, però també comunicatives, i s’adreça als estudiants que vulguin exercir una participació estudiantil activa, efectiva i eficient. Ofereix activitats i mòduls formatius, amb l’objectiu d’ampliar els coneixements d’oratòria i complementar la formació oferta a l’LDUPF.

D’altra banda, des de l’UCA de Comunicació s’ofereix el mínor en Oratòria, un projecte coordinat per la professora Emma Rodero, adreçat a estudiants de centres integrats de la UPF i a titulats inscrits en el programa UPF Alumni, que els permet obtenir un títol propi. L’objectiu del mínor és oferir una formació especialitzada en competències de comunicació oral, perquè l’estudiant sigui capaç de fer presentacions i expressar-se oralment amb correcció i eficàcia en els àmbits acadèmic i professional. Ofereix assignatures de diferents estudis relacionades amb l’oratòria i diverses activitats universitàries al voltant de l’aprenentatge d’habilitats comunicatives, entre les quals les lligues de debat.

Sheila Canudas és una de les estudiants que el curs passat va fer aquest mínor, i n’està molt satisfeta: “Tant la lliga de debat com el mínor eren oportunitats clares de formar-me en retòrica i posar-ho en pràctica, i així ho vaig fer. A més, pel fet d’estudiar Dret, el professorat ens diu que en l’àmbit jurídic no és important només què dius, sinó també com ho dius”. De la seva banda, Alba Vilanova també el va cursar paral·lelament als seus estudis d’Humanitats: “El mínor és una oportunitat per demostrar acadèmicament els coneixements d’oratòria adquirits, tant des del punt de vista teòric com pràctic. He pogut divertir-me en assignatures com locució esportiva o de ràdio, on he après coses noves que no hagués fet mai!”.

El mínor és una oportunitat per demostrar acadèmicament els coneixements d’oratòria adquirits, tant des del punt de vista teòric com pràctic

El fet de cursar aquest mínor es pot considerar com una estació més d’aquest “viatge” al voltant de l’oratòria, que un estudiant pot començar a l’institut, amb l’LDSB; després, ja a la UPF, prenent part en l’LDUPF, en l’Aula de la Participació, cursar el mínor, formar part d’un club d’oratòria, de les lligues de debat als centres penitenciaris i educatius, o d’altres lligues de debat que s’estan plantejant (lligues en altres idiomes, etc.). També hi ha l’opció de ser jutge i formador/mentor.

Una motivació molt alta, que dóna un missatge d’optimisme de cara al futur

Si en una cosa coincideixen totes les persones que tenen diferents rols en les lligues de debat és en la motivació dels seus participants i en la bona valoració que fan de l’activitat. Gemma Garcia, com a cap del SACU, rep molts “inputs” en aquest sentit: “La majoria de participants destaquen la gran utilitat de les lligues de debat per desenvolupar les seves capacitats comunicatives d’una manera fàcil i divertida. A través d’una competició, una mena de ‘joc’, posen en pràctica els recursos que han après en la formació i se sorprenen molt gratament quan veuen les millores en el moment de parlar en públic”, assegura.

Són noies i nois que acaben dedicant moltíssimes hores a treballar i a preparar-se per afrontar el repte de la competició. I ho fan amb una alegria i disponibilitat enormes

Enric Matamala, que té la visió que li atorga estar en contacte amb els adolescents, assegura que “el grau d’implicació i compromís que assoleixen els membres dels equips de debat és extraordinari. Són noies i nois que acaben dedicant moltíssimes hores a treballar i a preparar-se per afrontar el repte de la competició. I ho fan amb una alegria i disponibilitat enormes”. El professor de l’Escola Ginebró conclou amb un missatge d’optimisme: “En un món cada vegada més polaritzat i maniqueu, el fet que estiguin disposats a entrar amb tanta disposició al món del debat, amb la millora de la flexibilitat mental i de l’esperit crític que això comporta, acaba representant, tot plegat, una alenada d’aire fresc i l’esperança que siguin una generació que pugui millorar moltes coses”.