•  
 

3. Zoom

Els estudiants transformen les llars en els seus campus particulars

Des que els domicilis particulars han esdevingut les noves aules, els estudiants de la UPF han hagut de fer un gran esforç per adaptar-se a la nova situació, generar noves rutines i experimentar per primer cop la docència no presencial.

Del terra de formigó de la plaça Gutenberg, al campus del Poblenou, comencen a néixer petits poms d'herba que s’enlairen cap al cel. Recorren les juntes de les rajoles que s'estenen des de les escales que baixen de l’edifici Roc Boronat a La Fàbrica, que acull la Biblioteca/CRAI. Avui, la natura és l’única que contempla en silenci un espai que, durant tot l’any, és testimoni del traginar d’estudiants amunt i avall: dels que caminen ràpid per arribar a temps a classe, dels que prenen el sol en una pausa, dels que comparteixen moments al bar amb els companys… Ja no hi tornaran fins al curs vinent.

Aquest paisatge buit i trist és també el dels campus de la Ciutadella i del Mar des del passat 13 de març, quan el govern de la Generalitat de Catalunya va ordenar el tancament de totes les universitats catalanes per evitar la propagació de la COVID-19. Aleshores, les habitacions i, en ocasions, fins i tot els balcons, van esdevenir les noves aules dels 10.336 estudiants de grau, els 1.229 estudiants de màster i els 1.115 doctorands, que es van haver de quedar a casa, i les pantalles es van convertir en el seu lligam amb els docents i la Universitat. Tota la comunitat s’endinsava en un nou repte, ple d’incerteses i no lliure d’entrebancs; però amb la determinació de sortir endavant i acabar el curs en modalitat no presencial.

Hem parlat amb set estudiants de grau de la UPF perquè ens expliquin com s’han adaptat a la nova situació i quins reptes els ha suposat.

 

Pol Comas Pérez

Foto Pol Comas

  • Grau: Economia

  • Curs: Primer

  • Assignatures: Microeconomics I, Matemàtiques III, Introducció al Dret de l’Empresa i Introducció a la Comptabilitat

“Com que sóc estudiant de primer curs, crec que el canvi recent del batxillerat a la Universitat m’ha ajudat a tenir la sensació que es tracta d’un canvi més i que ens adaptarem. Si hagués estat a un curs superior hagués notat un canvi més gran, però encara no m’havia donat temps a adaptar-me ni a establir una rutina quan tot va tornar a canviar. Això m’ha ajudat a tenir una ment més oberta als canvis.”

Mateo Cabrero Giménez

Foto Mateo Cabrero

  • Grau: Dret

  • Curs: Segon

  • Assignatures: Dret Financer, Activitats de les Administracions, Dret Penal: Part Especial i Fundamentals of Private and Business Law

“La situació actual no ha afectat gaire el meu estudi. Els matins acostumo a fer classe i a les tardes, estudi autònom. Primer, dues hores d’apunts i, després dedico un parell d’hores a preparar seminaris. Encara no he fet tasca de memorització, ja que els exàmens finals queden lluny. Diria, fins i tot, que gràcies al confinament guanyo molt més temps del que disposava i em distrec menys sol. Això es materialitza en un estudi més eficient.”

Maria Almendros Viladerrams

Foto Maria Almendros

  • Grau: Humanitats

  • Curs: Segon

  • Assignatures: Literatura Francesa, Art del Segle XIX, Literatura Catalana i Història Contemporània

“Crec que qui és responsable ho és sempre, sigui de manera presencial o no. Així que, per a mi, és inevitable seguir preocupant-me. Potser a l’hora d’estudiar vas més relaxada; però segueixo prenent apunts i, en el seu moment, també faré resums del temari per preparar-me bé els exàmens. Diria, fins i tot, que la no presencialitat m’angoixa més pel temor a tenir algun problema tècnic i no poder solucionar-lo.”

Nerea Oliver Pallàs

Foto Nerea Oliver

  • Grau: Llengües Aplicades

  • Curs: Tercer

  • Assignatures: Idioma, Redacció i Traducció I (anglès), Idioma, Redacció i Traducció II (alemany), Multilingüisme, Ensenyament de Llengües i Serveis Lingüístics en les Organitzacions

“Durant el curs visc en un pis amb més estudiants i per mi anar a casa els caps de setmana era la forma de desconnectar de la Universitat. A Barcelona, anava a la biblioteca per sentir una mica aquesta ‘pressió social’ de posar-me a estudiar. Ara ho faig igualment però em distrec amb molta facilitat i em costa posar-me a fer feina aquí a casa.”

Joana Garreta Passola

Foto Joana Garreta

  • Grau: Periodisme

  • Curs: Tercer

  • Assignatures: Taller Integrat de Periodisme, Agències Informatives, Periodisme Polític i Periodisme Dinàmic en Base de Dades

“Des de primer curs, he estat a la Universitat entre 8 i 12 hores cada dia i passar d’estar-hi sempre a no estar-hi mai és difícil i xocant. El periodisme no és una ciència exacta i moltes vegades dubtes sobre com ho has de fer o si una paraula és l’adequada. Tenir gent al voltant ajuda molt en aquest sentit. Tots tenim diferents punts de vista i compartir-los és enriquidor La relació amb companys i docents és vital.”

Victor Ubieto Nogales

Foto Víctor Ubieto

  • Grau: Enginyeria de Sistemes Audiovisuals

  • Curs: Quart

  • Assignatures: Gràfics a Temps Real i Treball de Fi de Grau

“En el meu cas, la part més important de la feina és el treball de fi de grau i no tinc un horari específic. Més que l’organització crec que l’important és seguir tenint motivació per la feina i la forma de tenir-la és trobant l’equilibri entre el treball i el temps de lleure, marcar-te objectius i ajudar-te de la família i els amics quan no te’n surtis.”

Arnau Moral

Foto Arnau Moral

  • Grau: Enginyeria Biomèdica

  • Curs: Quart

  • Assignatures: Anàlisi d’Imatges Biomèdiques Avançades I: Segmentació i Qualificació, Planificació i Guiatge per Imatge d’Intervencions Mínimament Invasives, Modelat de Malalties Complexes i Neurociències i Humanitats

“És la primera vegada que faig classes en línia, però un cop superes la primera classe i ja entens com funciona tot i quina mena de problemes poden sorgir durant la sessió és com si les portessis fent durant anys. També hem de tenir en compte que per a la nostra generació és molt diferent. Jo crec que aquí, qui ha patit més són alguns professors.”

 

La metamorfosi dels espais

Les cadires d’escriptori han substituït els seients abatibles característics de la majoria de les aules de la UPF i el rebombori dels minuts abans de començar una classe ara és el murmuri de la resta d’habitants del domicili. Cada estudiant s’ha hagut de fer seu un espai, a vegades compartir-lo amb altres persones, i adaptar-lo per convertir-lo en la seva aula particular. “Estudiar a casa m’ha suposat un canvi perquè l’ambient és més calmat i em costa més posar-m’hi. A la Universitat, tot és molt més actiu, sents que estàs en l’entorn adequat i la gent que t’envolta et dóna vida i t’ajuda a seguir endavant”, explica Pol Comas, estudiant de primer del grau en Economia. Per a la majoria, l’espai ha suposat un canvi molt gran, més, fins i tot, que les noves eines per a la docència no presencial.

Abans del confinament, cada lloc semblava tenir la seva funció assignada. Les aules eren sinònim d’aprenentatge; la Biblioteca/CRAI, d’estudi i concentració; el domicili particular, de desconnexió. Ara, que tot passa entre les mateixes quatre parets les vint-i-quatre hores del dia, “ens ha tocat adaptar-ho tot a un mateix lloc”, diu Nerea Oliver, estudiant de tercer del grau en Llengües Aplicades. Per a l’Arnau Moral, estudiant de quart del grau en Enginyeria Biomèdica, la biblioteca era “un espai de concentració lliure de distraccions. Quan estudiava m’agradava anar-hi perquè, a vegades, el meu pis podia arribar a ser un autèntic guirigall”.

“Estudiar a casa m’ha suposat un canvi perquè l’ambient és més calmat i em costa més posar-m’hi. A la Universitat, tot és molt més actiu, sents que estàs en l’entorn adequat i la gent que t’envolta et dóna vida i t’ajuda a seguir endavant”.

Hi ha estudiants, com és el cas de la Joana Garreta, de tercer del grau en Periodisme, que pels horaris passaven gran part del seu dia a dia a la Universitat. “Feia tres anys que quasi hi vivia: estudiant, voltant amunt i a vall, parlant amb la gent, fent activitats… El canvi de ser-hi sempre a no ser-hi mai és difícil i xocant”, explica.

El canvi de paradigma en una generació digital

A l’assignatura Dret Financer, que s’imparteix al segon curs del grau en Dret, els docents fan classes virtuals a través de Collaborate, una eina que permet fer videoconferències i que els estudiants hi puguin participar i, simultàniament, compartir la pantalla, crear una pissarra compartida i comentar treballs directament en línia. També la utilitzen a Periodisme Polític, una assignatura optativa del grau en Periodisme, per impartir teoria, treballar la part pràctica i, fins i tot, portar convidats del món polític a les sessions. En les darreres setmanes, Collaborate s’ha convertit en el recurs estrella per a la docència no presencial, malgrat que la majoria era el primer cop que l’utilitzava. “Mai havia fet servir cap eina per fer classes virtuals, però en un parell de classes entens perfectament el seu funcionament. Són aplicacions molt intuïtives i molt completes, amb prestacions especialitzades com el botó d’aixecar la mà per demanar el torn de paraula”, explica Mateo Cabrero, estudiant de segon del grau en Dret.

La majoria d’estudiants de la UPF pertanyen al que s’anomena la generació “mil·lennista”, una generació digital, que ha crescut connectada a la tecnologia. No és estrany, doncs, que hi estiguin familiaritzats i que aprenguin a utilitzar les aplicacions fàcilment. “Crec que, aquí, qui ha patit més són els professors”, reflexiona Arnau Moral. No obstant això, que les dominin ràpidament no significa que sigui fàcil adaptar-s’hi, ja que, per a molts estudiants, també és la primera vegada que experimenten la docència a distància. “Estem acostumats a les classes presencials, i es nota molt el canvi”, considera Nerea Oliver.

“Crec que, aquí, qui ha patit més són els professors”

Des de petits, la seva imatge d’una classe ha estat associada a la figura d’un professor que impartia la lliçó físicament mentre ells l’escoltaven, prenien apunts i preguntaven dubtes. I malgrat que cada cop les classes en línia estan més esteses, el canvi de paradigma tan abrupte, amb l’afegit que cada docent ha buscat alternatives diferents per impartir els seus continguts, ha modificat la seva manera d’estudiar. “Pot semblar una bajanada, però portem des de sempre aprenent perquè algú ens ho ha explicat i, de sobte, sense triar-ho, ens trobem que hem de llegir materials i, d’allà, n’hem de treure el temari”, reflexiona Joana Garreta.

Diferents camins cap a l’adaptació

Les sensacions que els estudiants experimenten davant la nova situació són molt diverses i depenen de molts factors. “En el meu cas, no he notat massa canvi perquè, al cap i a la fi, el contingut acaba sent el mateix. Hi ha professors que han optat per classes virtuals i d’altres, per un estudi més autònom; però estan molt oberts a ajudar-nos amb qualsevol dubte per correu electrònic o amb sessions virtuals”, explica Mateo Cabrero. “Considero que els meus docents han organitzat i adaptat molt bé les assignatures. Tot i això, amb les classes presencials molta feina quedava feta a l’aula i, en canvi, amb les virtuals la sensació és de tenir-ne el doble perquè ho fem tot a casa i de manera una mica més autònoma”, creu Nerea Oliver. Víctor Ubieto, estudiant de quart del grau en Enginyeria de Sistemes Audiovisuals, admet que a vegades té “la sensació que les classes virtuals no funcionen”; però que, tanmateix, “és el nostre deure esforçar-nos, entendre la situació i ajudar els docents a normalitzar-la”.

Molts troben a faltar la relació propera amb els professors que els proporcionava la docència presencial. “Per a mi, la relació amb els docents sempre havia estat molt directa. Podies preguntar dubtes, comentar com t’havia quedat una cosa… Hi havia molt feedback i la proximitat suficient per no tenir por de preguntar i equivocar-te. Ara, també; però fer-ho a distància és més fred per a mi”, considera Joana Garreta. Per intentar mantenir al màxim aquest vincle, s’utilitzen eines de videoconferència com Hangouts o Jitsi per fer alguns seminaris, tutories o sessions de resolució de dubtes. “Crec que s’ha perdut certa fluïdesa a l’hora d’interactuar i crear certs debats entre docents i alumnes. Tot i això, en el meu cas els professors fan el possible per fer la classe més amena i que no ens quedem a mig camí”, considera Mateo Cabrero.

Maria Almendros, estudiant de segon grau en Humanitats, cursa l’assignatura Art del Segle XIX, on és molt important poder veure una obra d’art mentre se n’està parlant. “A vegades no ho puc fer perquè la meva wifi no és prou bona, i és frustrant”, confessa. L’accés als recursos és desigual i alguns estudiants s’enfronten a problemes tècnics com ara la pèrdua de connexió, càmeres que no funcionen bé o micròfons amb un mal so; entrebancs que abans no eren tan recurrents i als quals també s’han d’adaptar. “Jo prefereixo les classes que els docents enregistren a casa seva i després pengen a l’Aula Global. Les trobo més concises i organitzades”, explica, fent referència a una de les fórmules que molts professors estan fent servir.

També fer treballs en grup s’ha convertit en un gran repte. Tot i que la majoria ja estan familiaritzats amb fer-los a través de Google Drive, sovint no és tan senzill. “Jo necessito veure la cara de les persones per enfocar el treball, veure que anem tots alhora i després ja em va bé fer-ho a distància. Per això sense aquesta primera trobada se’m fa difícil”, explica Joana Garreta. Entre companys, fan servir les trucades i videotrucades de Hangouts, Skype o WhatsApp per treballar conjuntament, resoldre seminaris i exercicis i consultar-se dubtes.

El repte de fer assignatures pràctiques a distància

En determinats graus de la UPF, la part pràctica és, gairebé, tant o més important que la teòrica, i impartir algunes assignatures des de casa està suposant un gran repte. És el cas de Taller Integrat de Periodisme, una assignatura cent per cent pràctica de tercer del grau en Periodisme. Durant tot el curs, se simula una redacció real, integrada pels trams de ràdio, televisió, premsa i Internet on els estudiants experimenten com s’hi treballa. Aconseguir transformar-la a modalitat no presencial està suposant un gran desafiament, sobretot per als estudiants dels trams de ràdio i televisió, que utilitzaven els estudis de ràdio i el plató de l’àrea Tallers i diversos recursos de la Universitat com ara les càmeres. “Estem fent vídeos amb els mòbils des de casa, moltes vegades sense micròfon ni bona il·luminació. Fem servir plans com a recurs d’Internet i gravem les entrevistes per videotrucada”, explica Joana Garreta, que actualment està fent el tram de televisió. També, estan explorant nous formats d’entreteniment com ara Youtube, més enllà de les peces informatives. Per editar, utilitzen la plataforma MyApps. “Anem fent i ens n’anem sortint. És difícil; però, en el meu cas, hi ha maneres de fer el possible per seguir aprenent tot el que la situació permet”, diu.

També és un repte per als estudiants de quart que estan treballant en els seus treballs de fi de grau. Volumetric Rendering using Graphs és el projecte de Víctor Ubieto i consisteix a implementar un sistema de nodes perquè usuaris sense coneixements de programació puguin utilitzar un algoritme que els permeti visualitzar volums 3D sense la necessitat de programar cap línia de codi. En el seu cas, “ja havia avançat en el treball de camp i la investigació abans del confinament”, i l’únic entrebanc amb el qual s’ha trobat és que “ara em costa més trobar-me amb el meu tutor, ja que els docents tenen una sobrecàrrega de treball. No es pot fer res més que assumir-ho i intentar buscar solucions”, considera.

“Hem hagut de demanar a alguns dels protagonistes que es gravin ells mateixos responent les preguntes d’una entrevista i que ens enviïn els vídeos”

Per a aquells projectes amb una vessant més pràctica, com ara els d’alguns estudiants de comunicació, s’han hagut de buscar solucions creatives i trobar noves fórmules de filmar, per exemple, un documental. És el cas de la Mercè Alonso i l’Eva Jou, estudiants de quart de Periodisme, que estan fent un documental sobre la precarietat al món del teatre. “Hem hagut de demanar a alguns dels protagonistes que es gravin ells mateixos responent les preguntes d’una entrevista i que ens enviïn els vídeos”, expliquen. Quant a l’edició, la idea inicial que era fer-la juntes des dels ordinadors de la Universitat ha quedat descartada i s’han dividit la feina per blocs. “Per exemple, jo edito un bloc on quatre actrius parlen sobre que a determinada edat costa més trobar feina amb el MyApps i el penjo a Drive, des d’on la Mercè se’l descarrega i ho va ajuntant tot amb la prova gratuïta d’Adobe Premiere”, diu l’Eva Jou. Assumeixen que el resultat serà diferent al que tenien previst, però se n’orgulleixen que podran presentar un producte final.

Generant noves rutines entre quatre parets

Els estudiants de primer curs tot just feia uns mesos que començaven a tastar la Universitat quan es va decretar el seu tancament. Durant el darrer any, molts han encadenat canvi rere canvi i potser, per això, alguns s’ho han agafat amb més optimisme. “El salt de batxillerat a la Universitat m’ha ajudat a tenir la sensació que es tracta d’un canvi més al qual ens adaptarem. Encara no m’havia donat temps d’acostumar-m’hi ni d’establir una rutina quan tot va tornar a canviar”, reflexiona Pol Comas. Creu, però, que si fos estudiant d’un curs superior li hagués costat molt més.

“Encara no m’havia donat temps d’acostumar-m’hi ni d’establir una rutina quan tot va tornar a canviar”

Víctor Ubieto, que enguany acabarà el grau, troba a faltar la vida que tenia abans”; però “una pandèmia mundial és un motiu suficientment greu com per “acceptar la nova situació i continuar el millor que puguem fins al final”. Per a ell, la rutina no ha canviat dràsticament perquè actualment només està cursant una assignatura, tot i que “el temps que empro en l’estudi i a fer feina ha augmentat”. Tot i això, ara més que mai, la situació personal i familiar de cadascú és determinant i, a vegades, fa difícil que puguin establir una rutina d’estudi regular o adaptar la que tenien abans.

Alguns estudiants han pogut seguir l’horari que ja tenien establert. “M’organitzo de la mateixa manera: als matins i algunes nits faig feina i les tardes les tinc ocupades amb classes virtuals”, explica Nerea Oliver. D’altres, com la Joana Garreta, no s’han posat cap horari; de moment, “vaig fent com puc i quan puc, tot i que a la Universitat feia la feina més ràpid perquè hi tenia més recursos i el ritme agafat. La meva rutina depèn de la feina que tingui, la pressa que corri i del que facin a casa meva”. N’hi ha que mai no n’han tingut cap, com l’Arnau Moral, que explica que “més que un horari d’estudi, segueixo un horari de treball que fa que el meu dia a dia sigui més amè. Després de les classes, m’apunto els principals punts i veig com poden arribar a millorar els meus projectes”. Ell, a més, forma part d’UPF Makers, una iniciativa per imprimir viseres de protecció per als centres sanitaris a partir d’impressores 3D de la Universitat, i ho compagina amb els seus estudis. Admet que al principi podia produir-ne més que ara, que té més càrrega lectiva; però que van fent “a poc a poc, per poca cosa que sigui. Tot el que fem servirà d’ajuda en algun punt o altre de la ciutat”.

“Vaig fent com puc i quan puc, tot i que a la Universitat feia la feina més ràpid perquè hi tenia més recursos i el ritme agafat”.

Les estones d’estudi les combinen amb les activitats que acostumaven a fer durant el seu temps lliure i que també han hagut d’adaptar a un mateix espai. “Sempre he estat una noia molt activa que no parava en tot el dia i feia moltes extraescolars. Ara, faig esport al jardí o a dins de casa i també aprofito estones lliures per tocar el piano i el violoncel”, explica Maria Almendros. D’altres, aprofiten les primeres hores de la tarda “per llegir un bon llibre al sol al jardí, veure alguna sèrie o fer la migdiada”, confessa Mateo Cabrero.

La nova vida universitària

La Universitat va molt més enllà de la docència. La vida universitària és, per a la majoria d’estudiants, clau en aquesta etapa de la seva vida, i compartir temps lliure amb els companys i participar en les diferents activitats que s’organitzen durant el curs als campus és tan important per a ells com estudiar. Ara, tot això també s’ha traslladat a les pantalles, que s’han convertit en les noves places i bars on abans hi tenia lloc “la desconnexió dins la rutina”, en paraules d’Arnau Moral.

Per aquest motiu, molts reserven uns minuts cada dia per trobar-se amb amics i companys a través de trucades i videotrucades de WhatsApp, Hangouts o Skype. “Personalment, recomano concretar unes hores cada dia per poder parlar i divertir-nos”, diu Víctor Ubieto”. Tot i que no és el mateix que trobar-se tots junts a la Universitat. “Trobo a faltar veure les companyes, sobretot aquelles amb les quals no et portes tant com per fer una videotrucada, però amb qui a classe sempre comparties unes paraules abans que arribés la professora”, diu Maria Almendros. Per a l’Arnau Moral, la nova situació els ha privat “més enllà de les birres a la plaça, que també tenen un pes important” dels “‘què tal el cap de setmana’ dels dilluns a la classe, les mil històries i anècdotes que podíem compartir entre hores, les bromes i la rauxa que inundava, encara que fos per pocs segons, petits moments de desconnexió”. Moltes vegades són aquests petits moments, als quals abans no donaven tanta importància, el que més els costa d’adaptar.