•  
 

2. Comunitat

La COVID-19 buida les aules de la Universitat

La situació excepcional provocada pel coronavirus ha obligat a convertir la UPF en una universitat amb docència no presencial, posant a prova tota la comunitat i l’estratègia de transformació digital iniciada fa deu anys

Foto aula Ramon Turró

Ningú no preveia la magnitud de tot el que ha passat. Des de la detecció del primer cas de COVID-19 al món, a mitjans de desembre, fins al tancament dels campus de la Universitat Pompeu Fabra i de la resta d’universitats catalanes, el passat 13 de març, han transcorregut menys de 90 dies. Menys de tres mesos perquè un virus que, inicialment, es percebia com a poc agressiu s’hagi escampat pel món de manera incontrolada, fent que milers de milions de persones s’hagin hagut de confinar a les seves llars i provocant unes conseqüències que han estat i seran notables i duradores en el temps.

Cronologia de la COVID-19

  1. Primers contagis a Wuhan (Xina)

  2. Primera mort oficialment reportada (Xina)

  3. Tailàndia: primers casos de persones infectades fora de Xina

  4. Japó: primers casos de persones infectades fora de Xina

  5. Tres primers casos de persones infectades a Europa (França)

  6. Primera persona infectada a Itàlia

  7. Primera persona infectada a Espanya (Illes Canàries)

  8. Primera mort oficialment reportada fora de la Xina (Filipines)

  9. La UPF comença a informar la comunitat universitària sobre el nou episodi de coronavirus

  10. Primera persona infectada en territori peninsular espanyol

  11. La UPF crea una web específica amb tota la informació relativa a la COVID-19

  12. La UPF constitueix el grup de seguiment de la COVID-19

  13. L’OMS declara la COVID-19 com una pandèmia global

    La UPF suspèn els exàmens presencials que s’havien de fer del 18 al 28 de març i aposta per potenciar sistemes alternatius d’avaluació

  14. El govern espanyol declara l’estat d’alarma i, entre d’altres mesures, es tanquen tots els centres d’educació

  15. La UPF engega el període d’avaluació del segon trimestre i es fan prop de 200 exàmens a distància

  16. La UPF comença la docència del tercer trimestre totalment no presencial

  17. S’arriba a la xifra del milió d’infectats arreu del món

  18. S’arriba a la xifra de tres milions d’infectats arreu del món

Es tracta d’una situació sense precedents recents que ha agafat tot el món, literalment, per sorpresa i desprevingut. L’afectació ha estat dispar segons el país; però moltes de les mesures preses per les autoritats competents han estat coincidents. Entre aquestes, el confinament de la població als seus domicilis.

En el cas concret de les universitats, ha obligat a suspendre tota la docència presencial fins a final de curs i ha modificat tot el sistema, de dalt a baix. El canvi ha estat abrupte i sobtat, pràcticament d’un dia per l’altre, i ha tensionat totes les institucions, conscients que l’objectiu és que el curs acadèmic continuï endavant de la millor manera possible.

“Hem mantingut l’activitat acadèmica del curs tal com estava programat perquè tota la institució s’hi ha implicat extraordinàriament. Es va superar el primer període d’avaluació no presencial i s’ha iniciat la docència no presencial del tercer trimestre a tots els graus i màsters de la UPF amb normalitat.” 

A la UPF, per a més inri, el tancament dels campus es va produir només cinc dies abans de l’inici del període d’avaluació del segon trimestre, un element afegit a la ja complicada situació, que va posar a prova l’agilitat i la flexibilitat de tots els col·lectius de la Universitat. Malgrat tot, per a Cristina Gelpí, vicerectora per a projectes de docència, la valoració general és positiva: “Hem mantingut l’activitat acadèmica del curs tal com estava programat perquè tota la institució s’hi ha implicat extraordinàriament. Es va superar el primer període d’avaluació no presencial, amb prop de 200 exàmens a distància sense incidències, que s’ha acabat completant durant el mes d’abril. I s’ha iniciat la docència no presencial del tercer trimestre a tots els graus i màsters de la UPF amb normalitat.” 

A finals del mes de febrer, la Universitat va constituir un grup de seguiment de la COVID-19, format per una dotzena de responsables de gestió de tots els àmbits de la UPF. Des d’aleshores, s’ha ocupat de preveure, analitzar i decidir les actuacions principals per gestionar la crisi. 

A principis de març, relata Gelpí, “ja vam intuir que la situació seria més greu del que podia semblar, i per això vam activar el pla de contingència per als exàmens del segon trimestre i per a la docència no presencial del tercer trimestre”. En aquest cas, afegeix, “haver-nos posat en el pitjor dels escenaris va ser positiu perquè en el moment d’activar el pla els centres ja havien previst les alternatives que s’ajustaven més a les seves necessitats”. 

Malgrat tot, els plans sempre poden tenir algun desajustament puntual, i la Universitat està molt pendent de tractar-los com pertoca: “És la nostra responsabilitat assegurar que mantenim els nostres paràmetres de qualitat, i per això posem i continuarem intensificant totes les mesures necessàries perquè aquest trimestre excepcional es pugui desenvolupar en les millors condicions possibles”, recalca Gelpí.

“És la nostra responsabilitat assegurar que mantenim els nostres paràmetres de qualitat, i per això posem i continuarem intensificant totes les mesures necessàries perquè aquest trimestre excepcional es pugui desenvolupar en les millors condicions possibles”

Però, com es passa de fer la docència presencial a no presencial en tant poc de temps? D’una banda, i en paraules de la vicerectora, “gràcies a uns equips humans excel·lents i molt conscients de la situació excepcional en què ens trobem, i a uns estudiants que són perfectament conscients també del moment que vivim tots plegats”; i de l’altra “perquè tenim la tecnologia i els instruments metodològics necessaris per fer tot el trimestre a distància”. De fet, una de les peces essencials perquè aquest pla estigui funcionant és el paper del Servei d’Informàtica, i especialment de La Factoria, que de manera coordinada amb els centres atenen les necessitats d’acompanyament del professorat i els dubtes dels estudiants. 

Una transformació digital planificada

Foto tablet

La reconversió de la docència presencial a no presencial en tant poc de temps ha estat possible gràcies a l’estratègia TIC que la Universitat ha impulsat per portar totes les aplicacions i les infraestructures al núvol (cloud computing). Aquesta estratègia va començar fa deu anys, el 2010, quan es va reconvertir el correu electrònic i es va passar a Google. 

Per a Mercè Cabo, vicegerent de l’Àrea de Serveis, Tecnologia i Recursos d’Informació, “la transformació digital és necessària per a qualsevol organització que busqui sobreviure en el futur, ja que permet tenir més avantatge competitiu en un entorn que canvia constantment a mesura que la tecnologia evoluciona”. I aquest procés de transformació va quedar específicament recollit al Pla Estratègic 2016-2025, reconeixent que representa una de les palanques que impulsen canvis organitzatius per facilitar l’avenç de la Universitat i la implementació d’una cultura innovadora.

Alguns dels exemples pràctics més rellevants d’aquesta transformació digital són la reformulació de l’Aula Global (l’espai virtual de docència de cada assignatura) l’any 2017, i la posada en marxa de MyApps, el 2018. Es tracta d’una plataforma al núvol que dóna accés a totes les aplicacions que la UPF posa a disposició dels estudiants de manera remota a través de connexió a internet, sense necessitat d’haver-les de descarregar a l’ordinador personal.

“L’estratègia seguida fins ara ens ha permès disposar d’entorns accessibles, flexibles, escalables, eficaços i eficients. El  núvol permet adaptar-se a les necessitats d’ús de cada moment, augmentant o disminuint el consum de recursos de manera fàcil i ràpida”.

En la situació actual d’excepcionalitat, “l’estratègia seguida fins ara ens ha permès disposar d’entorns accessibles, flexibles, escalables, eficaços i eficients”, assegura Cabo. I recorda que “el núvol permet adaptar-se a les necessitats d’ús de cada moment, augmentant o disminuint el consum de recursos de manera fàcil i ràpida”.

I les dades no enganyen. Durant el període de confinament s’ha multiplicat exponencialment l’ús de la tecnologia i de les aplicacions específiques per fer docència no presencial i treball a distància. L’augment de càrrega, però, s’ha pogut suportar amb normalitat.

Dades d’ús de la setmana del 30 de març al 5 d’abril: primera setmana de docència no presencial del tercer trimestre

  • 102.687

    Sessions establertes al Campus Global des de fora de la UPF (17.000 de mitjana, quan en un dia normal són 800).

  • 7.212

    Connexions remotes via VPN (1.200 de mitjana, quan en un dia normal són 110).

  • 1.443

    Videoconferències amb Google Hangouts Meet.

  • 11.134

    Participants a videoconferències amb Google Hangouts Meet.

  • 1.221

    Videoconferències amb Blackboard Collaborate (eina per fer docència no presencial).

  • 33.589

    Participants a Blackboard Collaborate.

  • 1.926

    Aplicacions utilitzades a MyApps.

  • 9.340

    Estudiants de graus diferents que han entrat a les plataformes en línia de docència (90,4% del total).

  • 3.830

    Nombre acumulat de materials docents de grau penjats a les plataformes en línia.

Totes aquestes dades van acompanyades d’una organització concreta de serveis als usuaris (front office), amb l’objectiu de donar resposta, precisament, a situacions com les que estem vivint aquests mesos. Com explica la vicegerent, “els front office s’articulen de tal manera que puguin prestar els serveis presencialment o en línia, de manera asíncrona i a distància”. En aquest punt pren especial rellevància durant aquests dies La Factoria, que té com a principals funcions donar suport en la plataforma d’ensenyament virtual al núvol, en la producció de materials multimèdia –especialment de suport a la docència– i en els serveis web.

L’acompanyament al professorat, imprescindible

“No podem negar que per fer el trimestre no presencial els professors també han de fer un esforç important, de canvi de metodologia docent, de canvi de rutines i dinàmiques… I és molt important que la Universitat els acompanyi adequadament”, explica Cristina Gelpí. “Les eines tecnològiques hi ajuden molt; però, sobretot, els hem de saber acompanyar en els canvis que han de fer per passar d’una assignatura presencial a una de no presencial”.

Com puc fer una tutoria a distància? Com puc substituir l’activitat de seminari per una activitat no sincrònica a través de l’Aula Global? Com puc gravar un vídeo i penjar-lo a l’Aula perquè els estudiants hi puguin accedir? Quin tipus de xat m’anirà millor per comunicar-me amb els estudiants? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals cal donar resposta.

Imatge del webinar Recomancions per planificar la teva docència no presencial

Per això, La Factoria, a principis de març, va crear una web específica sobre docència i avaluació no presencial que recull les eines que la Universitat posa a disposició del personal docent i investigador (PDI), així com tots els recursos de formació i autoaprenentatge, tant de la UPF com d’altres institucions. A més a més, també aglutina les directrius de gestió concretes elaborades específicament per diferents òrgans de la Universitat.

D’altra banda, s’ha programat formació específica per al PDI des de l’inici del confinament. “Vam començar amb un webinar dedicat als exàmens del segon trimestre”, explica Anna Magre, cap de La Factoria, “i, posteriorment, se’n van fer tres més dedicats a facilitar la preparació de la docència no presencial del tercer trimestre”. I la bona acollida per part del professorat va ser més que evident amb l’elevada participació en directe a cada webinar, entre 100 i 200 participants. “A més a més, per als qui no van poder seguir els webinars en directe, vam posar els enregistraments a disposició de tothom a través de la web de referència”. Finalment, afegeix que “un cop el professorat ja disposa de tots els webinars i tutorials de totes les eines disponibles, hem dissenyat accions més específiques de resposta a preguntes i dubtes concrets que anomenem webinars de consultes La Factoria-CLIK”.

Malgrat constatar que no tot el professorat tenia el mateix nivell de familiaritat amb l’ús d’eines digitals, Anna Magre assegura que “l’evolució ha estat molt ràpida i positiva, i en molt poc temps les consultes han passat de ser de caire general a molt més específiques sobre l’ús real de moltes de les possibilitats de l’Aula Global”.

“L’evolució del professorat ha estat molt ràpida i positiva, i en molt poc temps les consultes han passat de ser de caire general a molt més específiques sobre l’ús real de moltes de les possibilitats de l’Aula Global”.

L’organització del servei també ha estat clau per a l’èxit, amb una marcada voluntat de proximitat amb el PDI. No només s’ha mantingut l’horari i els canals habituals d’atenció a distància, sinó que s’ha activat una segona línia de telèfon i una sala de videoconferències per reforçar l’atenció a consultes més personalitzades. El repte, per a Magre, “ha estat respondre amb rapidesa i amb la màxima eficiència possible”. 

Només per fer-nos una idea del volum de consultes gestionades, entre el 30 de març i el 3 d’abril, primers dies lectius del tercer trimestre, La Factoria va atendre 254 trucades (51 diàries de mitjana), va rebre 331 correus electrònics (66 diaris de mitjana) i va fer 53 videoconferències (11 diàries de mitjana).

Foto aula

Com ho veu el professorat?

Hem parlat amb docents de diversos departaments que estan fent docència no presencial aquest tercer trimestre per saber com s’han adaptat als canvis, quins reptes han hagut de superar o com han acollit els estudiants el nou format de l’assignatura.

Tamara Djermanovic, professora del Departament d’Humanitats

Assignatures: Estètica i Filosofia de la Cultura, optativa del grau en Humanitats, i Subjectivitat del Discurs Literari, del màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament

Horacio Saggion, professor del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

Foto Horacio Saggion

Assignatura: Estructures de Dades i Algoritmes II dels graus en Enginyeria en Informàtica, Enginyeria de Xarxes de Telecomunicació, Enginyeria de Sistemes Audiovisuals i Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades

De presencial a no presencial?

Sobretot, els temes d’organització d'un curs de primer any, amb una quantitat important d'alumnes i docents, és el més complicat. Per fer el curs més eficient, els docents de cada grup ara tenen més responsabilitat a l'hora d'organitzar les sessions a l'Aula Global. Pel que fa a l'avaluació, no em preocupa tant l'avaluació contínua, que pot fer-se de manera efectiva en línia en un curs de programació com el meu, sinó més aviat l'avaluació final, sobretot en un curs de primer any, que és nombrós.

Reptes?

En el meu cas, en particular en aquest curs, depenc bastant de la feina a la pissarra que, de vegades, no es pot simular de manera efectiva amb els materials que tinc a casa, sobretot a l'hora d'escriure equacions o fer alguna demostració matemàtica en viu. El fet de no veure els estudiants també representa una dificultat afegida en classes de teoria nombroses, ja que mai no pots estar segur del seguiment del grup.

Ús de recursos UPF?

He participat a les sessions de formació en línia que s'han ofert des de la UPF (La Factoria i les USQUID), en concret sobre eines disponibles d'aprenentatge electrònic (e-learning), com el Collaborate, i sobre els mecanismes existents per facilitar l'avaluació no presencial dels estudiants. Les sessions han estat molt útils, no només per aprendre les eines en si mateixes, sinó també per l'experiència que els altres participants n’aporten.

Possibles limitacions?

Existeixen, sens dubte, molts desafiaments, ja que hi ha cursos que requereixen equips especials per desenvolupar les pràctiques i que, difícilment, poden suplir-se amb experiències en línia. En el meu cas, però, com que es tracta d'una assignatura de programació, el curs s'adapta prou bé a una modalitat a distància.

Rebuda per part dels estudiants?

És molt difícil saber-ho en aquest moment. Crec que haurem d'esperar encara unes setmanes per comprendre com aquesta moguda afectarà l'aprenentatge. Més encara amb tants factors en joc, serà també difícil d'avaluar els efectes d'aquesta modalitat no presencial. En el nostre curs el que ha canviat, fonamentalment, és la manera com es transmet el missatge.

Aspectes positius?

Alguna cosa positiva haurem de treure de tota aquesta tragèdia. Crec que la capacitat d'adaptar-se a situacions complexes com aquesta ens farà sortir reforçats. Seria molt positiu que s'invertís en la preparació de material propi en línia (videolectures, tutorials...) que permetin la seva reutilització en el futur. Això no només seria positiu per a la nostra universitat, sinó també per al conjunt de la societat.

Gabriela Pedranti, professora del Departament de Comunicació

Assignatura: Anàlisi de Missatges Publicitaris del grau en Publicitat i Relacions Públiques

Mar Carrió, professora del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut

Foto Mar Carrió

Assignatures: Biomedicina Integrada III als graus de Biologia Humana i Medicina, i Disseny d’Entorns Innovadors d’Aprenentatge al Màster en Formació de Professorat de Secundària

De presencial a no presencial?

En primer lloc, he hagut de repensar moltes de les activitats docents que tenia programades, ja que no es podia fer exactament el mateix que tenia dissenyat per al format presencial. També he dedicat molt de temps explorant totes les eines que tenim disponibles i, sobretot, elaborant nous materials docents. M’està portant molta feina, però he conegut noves eines que trobo molt interessants per a la docència.

Reptes?

En el cas del màster en Formació de Professorat de Secundària, els estudiants estaven enmig del seu pràcticum quan va començar el confinament; així que el van haver d’aturar. En tractar-se d’un màster professionalitzador, per a nosaltres el pràcticum és clau, és on més aprenen i on podem acreditar si han assolit o no les competències per ser bons professors i professores. Per això ha estat i continua sent el repte més gran. En alguns casos, els alumnes han pogut continuar-lo oferint docència en línia als instituts de secundària; però, en molts altres, no. Això implica que tenim casos molt diversos i estem buscant alternatives per poder avaluar les competències docents. De totes maneres, com que el Departament d’Educació ha decidit que després de Setmana Santa els centres oferiran docència en línia, estem posant molts esforços perquè puguin acabar el seu pràcticum en la modalitat no presencial. També hem intentat acompanyar tant com hem pogut els alumnes en el procés d’adaptació de la seva docència en el format no presencial, i això també ens ha portat força feina.

Ús de recursos UPF?

Sí, el tercer trimestre coordino una assignatura dels graus en Biologia Humana i Medicina que es fa amb la metodologia d’aprenentatge basat en projectes, en la qual els alumnes treballen en grups de vuit estudiants amb un tutor que els guia en el desenvolupament del projecte. L’estem fent amb el Collaborate, i la valoració és molt positiva. Els alumnes tenen una sessió de tutoria setmanal i deixem les sales de Collaborate obertes perquè puguin treballar en grup quan els vagi bé. De moment, l’experiència és bona. 

També he provat de fer un vídeo amb el Kaltura i m’ha semblat molt senzill. També hem dissenyat una activitat en la qual els alumnes hauran de penjar un vídeo presentant una tasca; la resta dels alumnes els hauran de veure i després farem una sessió sincrònica amb el Collaborate per discutir els vídeos que han elaborat.

Possibles limitacions?

Les pràctiques de laboratori són molt difícils de substituir. Hi ha laboratoris virtuals, amb els quals es pot aprendre molt bé com funcionen algunes tècniques de laboratori; però no es poden adquirir les habilitats manipulatives corresponents. De la mateixa manera, és molt difícil fer en modalitat no presencial les pràctiques clíniques i les activitats de simulacions clíniques, on es posen en pràctica les competències professionals de manera integrada.

Rebuda per part dels estudiants?

De moment, l’acollida per part dels estudiants ha estat molt bona. La impressió és que els agrada poder tenir alguna activitat sincrònica en la qual puguin interaccionar amb els companys i els professors i debatre sobre l‘assignatura. De totes maneres, em preocupa que no tothom tingui les condicions apropiades per fer-ho, ja sigui per la falta de recursos tecnològics o d’espai. Crec que hem de ser conscients que tant una cosa com l’altra pot suposar una barrera per a la seva participació a classe.

Aspectes positius?

Sí. Feia temps que parlàvem de reduir la presencialitat i buscar models d’aprenentatge més flexibles; així que penso que aquesta experiència ens servirà molt per veure quines activitats s’han de mantenir en el format presencial i quines es poden transformar. També serem capaços d’identificar i valorar molt millor quines són les limitacions que hem de tenir en compte en un futur per implementar aquestes modalitats docents.

Josep Capdeferro, professor del Departament de Dret

Assignatura: Introduction to Common Law del grau en Dret i del doble grau en Dret + Economia/Administració i Direcció d’Empreses

Marta Marfany, professora del Departament de Traducció i Ciències del Llenguatge

Foto Marta Marfany

Assignatures: Traducció entre les Llengües Catalana i Espanyola del grau en Traducció i Interpretació i Literatura de l’Idioma (literatura francesa), optativa del mateix grau

De presencial a no presencial?

Al principi, un trasbals: nervis i molta feina; però després de la primera setmana de classe ho vaig veure més clar i vaig pensar que podria funcionar bé. Com tothom, he hagut d’adaptar l’assignatura sencera, tots els materials i les activitats que ja tenia preparats. No és fer una assignatura nova, ni convertir-la en virtual; és una cosa diferent, com un entremig: reinventar-la perquè sigui per als estudiants tal com havies pensat (mateixos continguts, objectius, competències, etc.) i també perquè com a professor t’hi sentis còmode.

Reptes?

En general, tot ha estat un repte, sobretot familiaritzar-me amb recursos que no havia fet servir mai o gairebé mai, i haver de decidir quin d’aquests recursos podia ser més útil per a una activitat en concret. El repte durarà tot el trimestre. Crec que cap de nosaltres té experiència en aquest tipus de docència que no és ni carn ni peix, i per tant haurem d’anar provant coses i segurament descartar-ne d’altres que no sortiran bé. Jo ara no puc saber amb certesa què funcionarà i què no; per això dic que estem una mica en proves, com un prototip. D’altra banda, també ha estat un repte haver d’acostumar-me de cop a situacions estranyes i incòmodes, com, en el cas de Collaborate, haver de fer classe des de casa i deixar-hi entrar els estudiants... És com una invasió del teu món i, alhora, una pèrdua de la intimitat que tenies a l’aula. L’aula és l’espai privat del professor i dels alumnes. L’Aula Global i els recursos com Collaborate en poden suplir alguns aspectes; però allò que en diem el “grup classe” només existeix a l’aula física. Això es troba a faltar i crec que és insubstituïble: amb Collaborate i altres recursos tens al davant individus, no un grup classe.

Ús de recursos UPF?

He fet servir i continuaré fent servir Collaborate i altres eines que tenim a l’Aula Global com el xat i el fòrum. I en provaré d’altres. Valoro molt positivament el suport que hem tingut des de la UPF, tant des del CLIK com des dels serveis d’Informàtica i de Biblioteca. He assistit a alguns webinars organitzats per La Factoria-CLIK. Alguns m’han estat útils i d’altres, no tant; però, en general, sempre m’han servit per aprendre alguna cosa que no sabia. Les consultes que he fet a Informàtica me les han contestat al moment i sempre m’han solucionat el problema. Agraeixo molt haver tingut tot aquest suport en un període molt estressant.

Possibles limitacions?

Depèn de l’assignatura i del nombre d’alumnes que tingui. Jo, aquest trimestre, en faig una de traducció obligatòria i una de literatura optativa. Penso que en totes dues podrem arribar a resultats similars als de la docència presencial; però implicarà sense cap mena de dubte més feina. Per exemple, si a classe comentes una traducció que els estudiants han d’haver fet a casa, tu portes preparada la traducció amb totes les possibles solucions igualment vàlides i amb la previsió de les possibles dificultats o errors dels estudiants; en una classe presencial, vas preguntant als estudiants com han traduït aquella frase, quin criteri han seguit per traduir determinada terminologia, etc.; i, segons les respostes i les intervencions dels estudiants, es va construint la classe. En canvi, en la versió no presencial, això és més difícil: els estudiants no intervenen amb tanta facilitat, i perquè s’assoleixin els mateixos objectius una solució és demanar que t’entreguin abans la traducció, mirar-te-les totes i, a partir d’aquí, preparar la classe. Pel que fa a l’assignatura que faig de literatura francesa, en les classes presencials hauríem llegit Baudelaire, cosa que vol dir justament això: llegir, agafar un poema i llegir-lo entre tots, anar-ne descabdellant el sentit, les interpretacions possibles... Ara, tot això cal fer-ho d’una altra manera; els estudiants no hi participaran tant, o, en tot cas, serà una altra mena de participació.

Rebuda per part dels estudiants?

Els estudiants han acollit bé el nou format. En general, tothom és molt conscient que això és una situació excepcional i, tant professors com estudiants, fem el que podem per adaptar-nos-hi. Jo veig bona voluntat per part de tothom, i això és positiu. Pel que fa als canvis en la manera d’impartir l’assignatura, el principal és que no faig la classe sencera parlant, és a dir, faig servir Collaborate però no tota l’estona. Ho combino amb altres activitats (exercicis, vídeo, qüestionari, xat...), perquè em sembla que una hora i mitja de Collaborate a les sessions de grup gran pot fer-se pesat. A les sessions d’una hora, les de seminari, que encara no hem començat, veig més factible fer-hi servir Collaborate tota l’estona. D’altra banda, una cosa que enyoro és la pissarra, que normalment faig servir molt (la de Collaborate no és el mateix...).

Aspectes positius?

Sincerament, sí. Hi ha eines i recursos que no havia fet servir mai perquè no tenia temps per dedicar-m’hi i a més em feia una mica de mandra. Ara, els he hagut de conèixer i fer servir per força, i algun l’aprofitaré per complementar les classes presencials de sempre.  

Ricard Zapata, catedràtic del Departament de Ciències Polítiques i Socials

Assignatura: Ciutadania, Immigració i Diversitat, optativa del grau en Ciències Polítiques i de l’Administració

 

Un revulsiu per a EDvolució, el nou model educatiu de la UPF?

El Pla Estratègic 2016-2025 de la UPF concreta com una estratègia de l’àmbit de la docència la redefinició de la presencialitat en el procés d’aprenentatge: 

“de manera que s’hi incorporin totes les possibilitats que ofereix la tecnologia actual per separar els processos d’interacció i educació personal dels processos de descobriment i coneixement i que s’estableixin nous espais de docència. Cal aprofitar totes les possibilitats tant de la docència presencial i de la docència virtual com les metodologies híbrides o els nous models que aposten per un intercanvi de rols del professor i l’estudiant”.

I una de les concrecions més fefaents d’aquesta estratègia és EDvolució, el nou model educatiu que la UPF treballa des del curs 2017-2018 i que concreta, entre d’altres, la necessitat de reorganitzar-se per adaptar la Universitat als nadius digitals: eliminar entorns fixos de treball i substituir-los per espais líquids i flexibles que permetin mobilitat i connexió totals amb un paper clau de l’ús d’entorns i aplicacions digitals.

Segons Manel Jiménez, comissionat per a projectes d’educació i comunicació de la UPF i un dels responsables del projecte, “la virtualitat forçada en la qual malauradament ens trobem ens ha interrogat, amb moltes dosis de realitat i exhibint les seves actuals imperfeccions, sobre la robustesa de l’educació a distància”; però afegeix que “també ens ha convocat al repte i a l’exigència d’anar superant progressivament les dificultats que n’emanen. I ens hauria de deixar veure, amb la deguda perspectiva, les lliçons que n’hem après”.

“La virtualitat forçada en la qual malauradament ens trobem ens ha interrogat, amb moltes dosis de realitat i exhibint les seves actuals imperfeccions, sobre la robustesa de l’educació a distància”

“EDvolució i la UPF ja pensen des de fa temps en una universitat versàtil, experiencial, transdisciplinària, diversa, singular i singularitzant per a les persones. Ho va fer abans d’aquesta crisi”, afirma Jiménez, i la Universitat “ha demostrat la seva capacitat per assumir-ho també a través de l’expressió màxima de la seva política d’e-learning, acuitada per les circumstàncies i encara amb grans desafiaments per resoldre, no ens enganyem, però lluny d’una dinàmica d’Emergency Remote Teaching”, afegeix.

Sovint, les crisis, com la que ens toca viure actualment, fan aflorar oportunitats que no imaginàvem. En aquest cas, per exemple, alinear de cop a tota la comunitat de la Universitat a l’entorn de la necessitat d’explorar i d’explotar amb més eficiència i eficàcia l’aprenentatge en línia. “Malgrat que la UPF té una trajectòria dilatada pel que fa a la seva política d’e-learning
–virtualització de recursos, formació ad hoc del professorat o producció de formats d’aprenentatge no presencials, per exemple-, enmig de l'activitat quotidiana aquesta transformació pot haver resultat relativament desapercebuda”, recalca el comissionat. “Però és aquest canvi gradual –que permet parlar ara amb fermesa d’alguns principis d’EDvolució– el que possibilita plantejar avui la viabilitat de qüestions com la personalització de l’aprenentatge d’acord amb les necessitats individuals de l’estudiant; la flexibilització dels models, espais i temps d’ensenyament; la hibridació presencialitat-virtualitat en pro de l’optimització de les hores a l’aula, o la integració d’experiències no estrictament acadèmiques al currículum de l’alumnat”, assegura.

Malgrat les dificultats i els aspectes encara per perfeccionar, Manel Jiménez remarca que “els esforços i la col·laboració pacient de tota la comunitat UPF demostren que l’examen s’està superant amb escreix i la nostra institució continuarà EDvolucionant adequadament”. 

Foto aula