2. Comunitat

La universitat del segle XXI serà igualitària o no serà

La perspectiva de gènere ha entrat a les universitats per quedar-s’hi. Millora la qualitat de la docència i de la recerca, converteix les institucions en més democràtiques i les compromet amb la transformació de la societat.

Gènere

La Universidad Española en Cifras. 2016-2017, l’últim informe publicat per la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE), indica que en els últims deu anys hi ha hagut un augment sostingut de la presència de les dones com a professores a les universitats de l’Estat. Malgrat això, l’avenç és molt lent i no ha aconseguit acabar amb el desequilibri existent en determinades categories docents.

D’altra banda, l’informe La perspectiva de gènere en docència i recerca a les universitats de la Xarxa Vives d’Universitats, publicat el març del 2017 i coordinat per Tània Verge, directora de la Unitat d’Igualtat de la UPF, i Teresa Cabruja, professora de la UdG, indica que queda molt camí per recórrer en aquest àmbit i reclama més compromís per fer efectives les lleis d’igualtat.

“La universitat ha funcionat amb les inèrcies amb les quals es mou la societat en general; per tant, si a la societat hi ha pràctiques no igualitàries, estereotips de gènere i biaixos implícits, la universitat no n’està exempta”, explica Mònica Figueras, vicerectora per a la direcció de projectes per al compromís social i la igualtat de la UPF. 

Malgrat això, “s’està fent molta feina en els darrers anys pel que fa al sistema universitari català, a través del Consell Interuniversitari de Catalunya, especialment des de la comissió Dones i Ciència”, assegura la vicerectora. S’ha signat un conveni interuniversitari per traslladar gratuïtament l’expedient de les dones víctimes de violència masclista i dels seus fills i filles; s’ha treballat amb l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU Catalunya) per incloure la dimensió de gènere en els processos d’avaluació de la qualitat de les titulacions; i s’han elaborat indicadors de gènere estandarditzats per avaluar la composició dels tres col·lectius de la comunitat universitària i la carrera acadèmica. “La UPF ha liderat molts d’aquests projectes i col·laboracions interuniversitàries”, recalca Figueras. “Una universitat igualitària serà també una universitat de millor qualitat, més democràtica i radicalment compromesa amb la transformació social”.

“S’està fent molta feina en els darrers anys pel que fa al sistema universitari català, a través del Consell Interuniversitari de Catalunya, i la UPF ha liderat molts dels projectes i col·laboracions interuniversitàries”

La perspectiva de gènere és un principi d’actuació de totes les administracions públiques. En paraules de Tània Verge, aplicada a la docència i la recerca, “ajuda a millorar-ne la qualitat i la rellevància social perquè desenvolupa la capacitat per avaluar les desigualtats per raó de sexe, gènere i diversitat sexual i per dissenyar solucions”.

Cada vegada més, l’alumnat exigeix que la perspectiva de gènere es tingui en compte en la seva formació. Miquel Salbanyà, estudiant del grau en Dret en pràctiques a la Unitat d’Igualtat, reclama que “s’incorpori de manera transversal als plans docents, amb assignatures que abordin el tema des de primer curs, per evitar omplir la motxilla de rols de gènere i altres efectes de la socialització mentre dura la vida universitària”. Afirma que “les noves generacions pugen més conscienciades gràcies a la feina feta pel moviment feminista i pels moviments d’alliberament sexual i de gènere” i que “cal que la Universitat ofereixi més formació específica sobre la matèria amb l’objectiu de dotar els estudiants amb eines i alternatives per poder canviar el món en què vivim”.

Quin és l’estat de la qüestió a la Universitat Pompeu Fabra concretament? Per començar, fem una radiografia de la comunitat universitària.

Personal docent i investigador

 

Personal d’administració i serveis

 

 

Estudiants

 

  Grau Màster Doctorat
Total de Dones 6296 516 672
Total d'Homes 4113 387 609

 

Algunes conclusions que podem extreure a simple vista

Personal docent i investigador

  1. Hi ha una diferència considerable entre el nombre de PDI homes i el nombre de PDI dones, que s’acosta als 20 punts percentuals.

  2. En el cas de les escales docents més altes aquesta diferència s’accentua molt més, i arriba pràcticament als 70 punts percentuals en la categoria de catedràtics.

Personal d’administració i serveis

  1. Les dones són majoria en pràcticament totes les escales de gestió. En el còmput global hi ha una diferència percentual al seu favor de més de 30 punts.

  2. Malgrat això, no hi ha un biaix en relació amb les places de gestió més qualificades. El  percentatge es tradueix pràcticament a la perfecció.

Estudiants

  1. En el còmput global, hi ha més estudiants dones que homes, sobretot en els estudis de grau, en què la diferència percentual és de 20 punts.

  2. Malgrat que les dones continuen sent majoria en estudis de màster i de doctorat, hi ha una tendència progressiva a anivellar-se amb els homes, fins a arribar a una diferència mínima de 5 punts en el doctorat.

  3. En els estudis de grau, les dones són majoria en tots els àmbits, a excepció de Ciències Polítiques i Socials (44 vs. 56) i Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (30 vs. 70). Les diferències més importants en favor de les noies es produeixen en els àmbits de Comunicació, Traducció i Ciències del Llenguatge i Ciències de la Salut i de la Vida.

  4. En els màsters, Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions i Economia i Empresa tenen una presència de dones menor que la dels homes. D’altra banda, es mantenen els tres àmbits amb més dones –Comunicació, Traducció i Ciències del Llenguatge i Ciències de la Salut i de la Vida–, malgrat escurçar-se sensiblement les diferències.

  5. Finalment, en el doctorat la tendència s’inverteix i en cinc dels vuit àmbits hi ha més homes que dones: Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, Economia i Empresa, Ciències Polítiques i Socials, Humanitats i Dret. Els tres àmbits més feminitzats pel que fa a grau i a màster són els únics que mantenen aquesta tendència en el cas de doctorat.

El paper clau de la Unitat d’Igualtat de la UPF

Per combatre les desigualtats de gènere evidents en la radiografia de la comunitat UPF i que tenen translació a diversos aspectes de la vida universitària, la Pompeu Fabra va crear l’any 2017 la Unitat d’Igualtat, “un servei universitari especialitzat que assessora els òrgans de govern, desenvolupa diferents programes per impulsar les polítiques d’igualtat de gènere a la UPF i als seus centres adscrits i coordina les accions específiques que implementin en aquest àmbit els diferents òrgans, serveis i unitats acadèmiques i administratives”, explica Tània Verge, directora de la Unitat.

Segons Mònica Figueras, “la institucionalització de l’estructura d’igualtat a la UPF, amb pressupost, personal propi i una oficina d’atenció al campus de la Ciutadella, ha representat un salt qualitatiu en la implementació de la perspectiva de gènere a la Universitat”.

Lluïsa Rojas i Tània Verge

L’existència d’aquesta unitat ha assegurat que la perspectiva de gènere “sigui transversalitzada de manera més eficaç en el conjunt de les polítiques de la Universitat. D’altra banda, permet participar en espais interuniversitaris dedicats a aquest àmbit i facilita l’intercanvi de bones pràctiques i l’impuls de mesures dins el sistema universitari català”, afirma la seva directora.

“La institucionalització de l’estructura d’igualtat a la UPF, amb pressupost, personal propi i una oficina d’atenció al campus de la Ciutadella, ha representat un salt qualitatiu en la implementació de la perspectiva de gènere a la Universitat”.

L’eina amb la qual la Universitat desenvolupa l’estratègia que s’ha de seguir per avançar en l’equitat de gènere és el Pla d’Igualtat. “El Primer Pla, aprovat el 2008 pel Consell de Govern, va permetre situar per primera vegada a l’agenda de la Universitat les polítiques d’igualtat de gènere”, explica Tània Verge. “El Segon Pla, aprovat el 2018, ha ampliat el nombre d’eixos estratègics d’actuació. S’hi ha incorporat de manera destacada la perspectiva de gènere a la docència i a la recerca, la lluita contra la violència masclista i LGBTIfòbica, i la perspectiva LGTBI, que té en compte la diversitat en l’orientació sexual i en la identitat i l’expressió de gènere”.

Els cinc eixos estratègics del Segon Pla d’Igualtat Isabel de Villena (2018-2022): 

  1. Promoció d’una cultura d’igualtat

  2. Una docència, recerca i transferència de coneixement sensibles al gènere

  3. Igualtat d’oportunitats en l’accés al treball i a la promoció professional

  4. Participació i representació paritàries

  5. La UPF, una institució lliure de discriminacions i violències

En paral·lel a la creació de la Unitat d’Igualtat, s’ha reactivat la Comissió Permanent de Polítiques d’Igualtat de Gènere per tal de retre comptes de les activitats realitzades i recollir propostes de tots els col·lectius i coordinar polítiques amb els centres adscrits. Actualment, s’està impulsant la creació de comissions d’igualtat en l’àmbit dels centres.

La perspectiva de gènere en la docència i la recerca

Es tracta d’un dels eixos estratègics del Segon Pla d’Igualtat Isabel de Villena, perquè la seva rellevància social és cabdal: desigualtat en el reconeixement de les aportacions acadèmiques i científiques de les dones; manca d’atenció a com els fenòmens socials, polítics, econòmics, culturals i la tecnologia o la medicina tenen un impacte diferenciat en les dones i els homes; biaixos de gènere en l’entorn d’aprenentatge, etc.

Professora fent classe

La UPF ha emprès diferents mesures per implementar d’una manera efectiva la perspectiva de gènere en la docència. “S’ha incorporat com a competència transversal a EDvolució, el projecte del nou model educatiu de la Universitat”, explica Tània Verge. A més, “s’ha anat ampliant substancialment en els darrers anys l’oferta formativa especialitzada en gènere, incloent també la creació d’un mínor en Estudis de Gènere”, afegeix.

D’altra banda, s’ha potenciat que tot l’alumnat treballi aquests temes a través de la convocatòria del Premi al Treball de Fi de Grau a la Recerca en Gènere, que ja porta cinc edicions i que compta amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones. L’èxit de la iniciativa ha fet que enguany es creï el Premi a Treballs de Fi de Màster i Tesis Doctorals en Recerca en Gènere.

Per tal de facilitar que el PDI identifiqui com pot aplicar la perspectiva de gènere en les seves assignatures, la web de la Unitat d’Igualtat ofereix tot un conjunt de materials i recursos. Hi destaca la minisèrie de tres capítols Docència #AmbPerspectiva, que té com a objectiu explicar les bases d’una docència sense biaixos de gènere.

Minisèrie Docència #AmbPerspectiva 

A més, el Centre per a la Innovació en Aprenentatge i Coneixement (CLIK) de la Universitat ofereix cada any diferents cursos perquè el PDI pugui aprofundir en aquesta matèria. Finalment, s’ha creat la xarxa #AmbPerspectiva, integrada per més de trenta PDI de tots els àmbits de coneixement de la Universitat, per acompanyar tots els docents en la incorporació de la perspectiva de gènere a les seves assignatures.

Aquesta tasca, que es porta a terme des de la Unitat d’Igualtat, es veu acompanyada pel treball d’altres institucions. D’una banda, AQU Catalunya ha publicat recentment el document Marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària. D’altra banda, la Xarxa Vives d’Universitats ha editat recentment una col·lecció de Guies per a una docència universitària amb perspectiva de gènere, que inclouen diferents disciplines i àmbits de coneixement.

S’ha creat la xarxa #AmbPerspectiva, integrada per més de trenta PDI de tots els àmbits de coneixement de la Universitat, per acompanyar tots els docents en la incorporació de la perspectiva de gènere a les seves assignatures.

Recerca

En l’àmbit de la recerca, la feina que s’ha de fer també és ingent. “Fins fa molt pocs anys, a les carreres tècniques i en algunes disciplines científiques, ha estat molt mal vista la incorporació de les dones”, assegura Gema Revuelta, professora del Departament de Ciències de la Salut i de la Vida i membre del Centre d’Estudis de Gènere (CEDG) de la UPF. “La societat no ha propiciat històricament que les dones destaquin i es desenvolupin en cap carrera professional”, i això és un peix que es mossega la cua perquè implica que “no hi ha figures de referència per a les nenes, que sovint s’eduquen escoltant què és i què no és femení”.

En la carrera investigadora la bretxa observada en l’accés a la formació científica i tècnica es reprodueix, i es generen diferències importants en els càrrecs de responsabilitat, tal com es pot veure en la radiografia del PDI permanent de la comunitat UPF. Fins i tot, “en àmbits com el de les ciències de la salut i de la vida o en ciències socials, amb més presència de dones que d’homes, els càrrecs de responsabilitat no són ocupats per dones”, explica Gema Revuelta. Això no es resol promovent només criteris objectius de selecció “perquè fins i tot quan s’intenten aplicar –nombre de publicacions, per exemple– les dones es veuen penalitzades si han tingut una interrupció temporal a causa d’una baixa de maternitat”, esgrimex.

“La societat no ha propiciat històricament que les dones destaquin i es desenvolupin en cap carrera professional i no hi ha figures de referència per a les nenes, que sovint s’eduquen escoltant què és i què no és femení”

Per pal·liar aquesta situació, el Departament de Ciències de la Salut i de la Vida, en el marc del projecte María de Maeztu, ha creat una comissió de polítiques de gènere pròpia que treballa coordinadament amb la Unitat d’Igualtat. Amb l’objectiu de millorar la trajectòria en recerca de les dones científiques del Departament “s’ha establert una quota mínima de participació d’un 40% de dones en comitès i organismes decisoris”, indica Gema Revuelta. “També s’han impulsat ajuts econòmics de maternitat per afavorir la conciliació i s’han organitzat programes de formació específics per a dones per millorar la seva autoconfiança i l’adquisició de competències pròpies de projecció de les seves carreres professionals”, afegeix.

La UPF, una institució lliure de discriminacions i violències

Amb la voluntat que la Universitat sigui un entorn més igualitari i respectuós, on tothom pugui viure i desenvolupar la seva activitat formativa i professional amb plena llibertat, entre el 2017 i el 2018 la UPF es va dotar d’un procediment de canvi de nom per a les persones transsexuals, transgènere i intersexuals i d’un protocol per prevenir i solucionar conflictes en matèria de violència masclista, homofòbia, bifòbia i transfòbia.

Lluïsa Rojas, agent d’Igualtat de la UPF encarregada de la gestió del protocol, explica que es tracta d’una eina “per garantir la convivència i el benestar de tots els membres de la comunitat universitària. Malgrat que molta gent creu que a les universitats no es donen situacions de violència masclista i LGBTIfòbica, aquestes s’hi produeixen”.

Per a Mònica Figueras, la lluita contra la violència masclista és una línia prioritària: “Vam ser de les primeres universitats a elaborar un protocol que inclogués els tres col·lectius i també les situacions de LGBTIfòbia”. És important destacar que el protocol “cobreix les conductes violentes que es produeixin en qualsevol espai del campus o de les instal·lacions universitàries, o bé fora d’elles, quan la conducta tingui lloc en el marc d’una activitat o servei organitzat per la UPF, o quan aquesta conducta estigui vinculada a una relació derivada de l’activitat laboral o educativa”, afegeix Tània Verge.

La Unitat d’Igualtat compta amb diversos recursos d’acompanyament, tant si s’activa el protocol com si no, i independentment de si la situació s’ha viscut dins com fora de la Universitat. Lluïsa Rojas explica que “es facilita una adaptació curricular o s’ofereix un servei de teràpia i assessorament psicològic de manera gratuïta i absolutament confidencial. També es compta amb el Fons d’Igualtat a través del qual s’ajuda econòmicament en el pagament de la matrícula a les persones que hagin vist distorsionada la marxa dels seus estudis per una situació de violència masclista o LGBTIfòbica patida dins o fora de la Universitat”.

“Però el protocol té un límit d’actuació molt clar”, assegura Lluïsa Rojas, i “és el de respectar absolutament la voluntat de la persona que pateix violències d’aquest tipus; mai no es fa cap acció sense el seu coneixement i consentiment”.

 

Cyan Polo Sabat

Parlem amb Cyan Polo Sabat, estudiant del grau en Dret i del grau en Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció. Es va acollir al protocol de la UPF de canvi de nom de persones transsexuals, transgèneres i intersexuals.

Com valores que la UPF tingui un protocol d’aquestes característiques?

El fet que existeixi aquest protocol és molt positiu i té un impacte encara més positiu i profund en la vida de les persones trans i/o intersexuals (no són termes mútuament excloents) que demanen aquest canvi de nom.

El tràmit per canviar de nom legalment és farragós i lent, i en gran mesura depèn del fet que puguis demostrar que estàs utilitzant de manera pública i continuada el nom que sents, que vols que acabi sent el legal. Si no existís aquest protocol, mentre no ens concedissin el canvi de nom legal, hauríem de sentir-nos anomenar cada dia a l’aula i a l’entorn de la Universitat amb un nom que no ens representa, i això fa molt mal.

 

Què va suposar per a tu poder-te acollir en aquest protocol?

Personalment, tenir el carnet d’estudiant a nom de Cyan em va ser útil perquè el vaig aportar com a prova davant del Registre Civil. Més enllà d’això, em va servir per fer el canvi de nom dins la Universitat amb tranquil·litat, sabent que ja no era la meva paraula contra la dels altres, sinó que, efectivament, aquell nom em representava dins la Universitat de manera completa i indiscutible. Això estalvia moltes converses incòmodes i té un impacte positiu en l’autoestima i la salut mental. Acollir-me en aquest protocol em va fer sentir que tenia un suport institucional i que es reconeixia la meva autonomia sobre la meva identitat.

 

Creus que la societat en general és conscient del benefici que suposa?

Crec que encara no s’entén la rellevància que té per a una persona trans i/o intersexual que es respecti la seva identitat, en tots els sentits. Una cerca ràpida sobre estudis relacionats amb el col·lectiu trans i la salut mental és la millor manera per veure fins a quin punt és rellevant que s’utilitzi el nom i els pronoms de preferència d’una persona, i que se li faciliti tenir accés a tractaments hormonals i quirúrgics, si és que així ho desitja. Redueix la taxa de suïcidis dràsticament i millora significativament la salut mental de la persona en qüestió.

“Sortir de l’armari” és un pas difícil per tota la transfòbia que impera en la societat. Que la gent reconegui la teva identitat és de vital importància.

 

Com ha assumit el teu entorn universitari el canvi de nom?

En general, l’experiència ha estat positiva. Hi ha hagut alguna reticència i certes persones a qui he hagut de corregir ocasionalment perquè m’anomenaven pel meu necrònim; però, en general, les companyes de classe han estat receptives i els ho agraeixo molt. El fet que el meu nom es reconegués dins la Universitat, i que m’anomenessin com a Cyan i no de cap altra manera a la llista de classe, ha jugat un paper molt important.

 

Com valores la tasca de la UPF en l’àmbit de gènere?

Difícilment puc valorar la UPF en el seu conjunt, ja que és una institució molt gran i diversa. Ara bé, sé de primera mà que des d’UPF Igualtat s’està fent una tasca molt important en aquest sentit, i estan intentant que la comunitat universitària en general es posi les piles i adopti una perspectiva de gènere. Queda moltíssima feina per fer, però només es farà efectiva si cadascú assumeix la seva responsabilitat en aquesta tasca i deixa de derivar-la a tercers. Al final del dia, el sistema som les persones, i canviar el sistema passa per actualitzar els nostres hàbits, maneres de pensar i maneres de participar en espais d’activisme. 

 

La sensibilització de la comunitat, imprescindible

La sensibilització de tots els col·lectius de la comunitat universitària és essencial per, d’una banda, visibilitzar el problema i, de l’altra, per comprometre’ls en la cerca compartida de solucions. “Hem passat d’activitats esporàdiques, sense connexió amb moviments socials ni col·laboració amb associacions d’estudiants, a una programació estable, integrada i coordinada entre serveis de la Universitat”, explica Mònica Figueras.

Aquesta programació “té el seu punt àlgid amb l’organització de les activitats incloses en les tres setmanes de la igualtat que giren al voltant de tres dates significatives: el 8 de març, Dia Internacional de les Dones; el 17 de maig, Dia Internacional contra l’Homofòbia, la Transfòbia i la Bifòbia, i el 25 de novembre, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones”, apunta Lluïsa Rojas.

Però la sensibilització no és només de portes cap endins. A la Universitat hi ha iniciatives que van més enllà dels murs dels campus i, precisament, busquen canviar les percepcions de la societat en general. Un bon exemple d’això és l’àmbit d’Enginyeries i Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (ETIC). Fa anys que té un programa específic per a nenes vinculat al foment de vocacions científiques i tecnològiques emmarcat en el seu projecte María de Maeztu.

Entre les activitats que organitza destaca el concurs Wisibilízalas, una competició adreçada a col·legis i instituts que té com a objectiu trencar les barreres que encara associen ciència i tecnologia al gènere masculí. Els equips participants han de crear webs que visibilitzin dones que treballen en el sector de les tecnologies de la informació i les comunicacions. En aquesta mateixa línia, organitzen activitats sobre temes tecnològics destinades específicament a nenes i noies. És el cas, per exemple, del curs Girls in Data Science: Introducció a la Ciència de Dades, en el marc del programa d’estiu Campus Júnior UPF.

Foto premis wisibilízalas

Una altra iniciativa de sensibilització externa és Viquidones UPF, sorgida el 2016 de la Unitat d’Igualtat, l’ETIC, Amical Wikimedia –una associació sense ànim de lucre formada per persones que col·laboren en projectes de la Fundació Wikimedia–, Wikimujeres –grup oficial d’usuàries de la Wikipedia– i Dones en Xarxa. Amb trobades setmanals a la Universitat, la seva missió és detectar el biaix de gènere a la Viquipèdia i reduir-ne la bretxa publicant continguts i biografies sobre dones.

“Hi ha un ferm compromís polític, un full de ruta clar i un gran lideratge i expertesa de la directora de la Unitat d’Igualtat i de l’agent d’Igualtat. Ara toca formar i acompanyar els diferents àmbits de la Universitat per avançar de manera transversal i estructural en l’organització”.

“Hi ha un ferm compromís polític, un full de ruta clar i un gran lideratge i expertesa de la directora de la Unitat d’Igualtat i de l’agent d’Igualtat”, assegura Mònica Figueras. “Ara toca formar i acompanyar els diferents àmbits de la Universitat per avançar de manera transversal i estructural en l’organització”, afegeix. “No es tracta del mer compliment de la legislació vigent, sinó del fet que la Universitat se senti corresponsable de l’avenç cap a una societat més justa, en la qual el sexe i el gènere no condicionin l’accés a les oportunitats, als recursos i al reconeixement”.

Aquest compromís polític que esgrimeix la vicerectora, de moment, s’està assolint de manera força satisfactòria. Ho demostra la 8a. posició mundial de la UPF en promoció de la igualtat de gènere, segons el recent i innovador rànquing que ha publicat el Times Higher Education en relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides.