Vés enrere

Els Diàlegs Humanístics UPF es consoliden com una porta oberta a la reflexió social

Els Diàlegs Humanístics UPF es consoliden com una porta oberta a la reflexió social

Ja ha finalitzat la tercera edició d'aquest cicle, en el qual han assistit prop de 1.300 persones. S'ha convertit en un fòrum de debat i de reflexió sobre temes d'actualitat, amb les humanitats com a eix vertebrador.

11.04.2018

Els Diàlegs Humanístics, una iniciativa promoguda des de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, han celebrat la seva tercera edició, entre el 22 de gener i el 10 d’abril d’aquest 2018, amb l'assistència total de prop de 1.300 persones.

Els Diàlegs s’han consolidat com una porta oberta a tota la societat i a la comunitat universitària al debat i a la reflexió al voltant d’un conjunt de temes d’actualitat, amb les humanitats com a eix vertebrador.

Sota la coordinació de Tamara Djermanovic, professora del Departament d’Humanitats, i membre de l’Institut de Cultura (IUC), han consistit en una sèrie de vuit conferències (set a l’auditori de campus de la Ciutadella i una a l’auditori del campus del Poblenou) que han tractat tant temes de cultura general com de política, història, biomedicina, ètica, filosofía, psicologia o economia, sempre en format de diàleg entre dos experts pertanyents a diferents camps del saber.

Tamara Djermanovic planteja que, tot i que els Diàlegs tenen una presència del públic molt nombrosa (entre 100 i 360 assistents per cada sessió), cal atreure més als estudiants dels diversos estudis de la Universitat. “Els Diàlegs són una iniciativa participativa, on hauria de sentir-se implicada tota la comunitat universitària. Els estudiants haurien d’aprofitar els anys que estudien a la Universitat per completar la seva formació amb l’assistència a conferències que tracten tant temes de cultura general com dels diferents camps del saber que és poden estudiar a la UPF”, destaca.

Un repàs a les diferents sessions de l’edició 2018

Partint de la idea de posar a debat temes d’actualitat en els quals l’àmbit humanístic és l’eix vertebrador, el cicle d’enguany va començar amb el diàleg “Existeix l’envelliment saludable?(Jordi Camí i Nina Gramunt), en el qual es va parlar tant dels factors genètics en relació al tema, com del fet que la participació social, la generositat o l’estudi de llengües noves a una edat madura enriqueix la nostra xarxa cognitiva i obre la porta cap a un envelliment mes saludable.

La ciutat de Barcelona va inspirar el diàleg entre l’escriptor Eduardo Mendoza i el periodista Lluís Permanyer: “Barcelona: què ens queda de la ciutat dels prodigis?”. Amb l’evocació del títol de la novel·la de Mendoza inclosa en la llista de les 100 millors novel·les en llengua espanyola del segle XX, els convidats van fer un recorregut per l'evolució cronològica de la ciutat, des de 1888 fins avui, i van il·lustrar amb moltes anècdotes els ‘moments d’esplendor’ i els ‘períodes opacs’.

El tercer diàleg, “El preu dels errors històrics al vell i al nou món”, Josep Maria Fradera i Mauricio Tenorio Trillo van posar diversos exemples de com les relacions entre societats estan també mediatitzades pels prejudicis i el pes de la història, i com a vegades l’esforç de classificació -imperi, estat-nació, tribu, emigrant, refugiat- condueix a errors notoris d’interpretació, mai sense conseqüències.

Joan-Pau Rubiés i Manel Ollé van plantejar el debat històric en el seu diàleg “Cosmopolitismes per al segle XXI”. "La importància del cosmopolitisme, que neix com una rebel·lió contra el parroquisme, és que planteja els valors universals que superen les lleis locals", va ser la reflexió principal de la conversa.

Cinema i literatura: les amistats… perilloses?” va portar el públic, de la mà dels professors Xavier Pérez i Miquel Berga, a pensar sobre la convivència d’ambdues disciplines en l’era de la pantalla global i de la societat de consum. “És el serial televisiu una hipotètica reencarnació dels models arquetípics de la novel·la i el teatre?” “És l’assaig audiovisual una audaç prolongació de la seva tradició escrita?”, van ser algunes de les qüestions sense una única resposta plantejades durant el diàleg.

El dia que el cèlebre cantautor Paco Ibáñez va participar en la sessió “Cantar la literatura” –títol del sisè diàleg- amb el professor Josep Maria Micó, no només van parlar i cantar els convidats, sinó també el públic assistent. "Barques de paper", el poema de Salvador Espriu, va ser una de les peces que va interpretar el cantautor, seguides amb molta atenció per l'audiència.

El penúltim diàleg, “Internet i societat: com canvia la nostra manera de fer?” a càrrec de Miquel Oliver i Lluïsa Marsal, va ser l’únic que es va celebrar a l’auditori del campus del Poblenou. Partint del fet que Internet ha irromput en la nostra societat brutalment, van avançar que la xarxa pot arribar a ser molt mes fiable i segura en un futur pròxim. Aquesta esperança arriba amb el blockchain, una espècie de tecnologia antisistema, que no té una autoritat central ni intermediaris i que, a més, acabarà amb l’anonimat dels missatges i escrits a Internet.

Finalment, "Gens i neurones: humans 2.0", que va clausurar l’edició del any 2018,  va anar a càrrec de Gemma Marfany i Mara Diersen, ambdues científiques, però també conegudes per la seva contribució a la difusió de la ciència, En la sessió, que es va centrar en la genètica entesa com a potencialitat, les ponents van parlar de per què només amb la genètica no es pot explicar la complexitat de les nostres connexions neuronals, i també dels avenços científics que obren nous horitzons per conèixer millor l’ésser humà.