L'acte, presidit pel rector de la UPF, Josep Joan Moreso, es va celebrar a les 19.00 hores, a la sala de graus Albert Calsamiglia de l'edifici Roger de Llúria, i va comptar amb la presència de l'autor i de Borja de Riquer, catedràtic d'Història Contemporània de la UAB, que va presentar el llibre. (a la foto de sota, d'esquerra a dreta, Borja de Riquer i Josep Joan Moreso en un moment de l'acte).

La presentació d'aquesta obra forma part dels actes en homenatge a Pompeu Fabra que la UPF està celebrant durant el present curs acadèmic perquè, Pompeu Fabra va ser, precisament, el president del Patronat de la Universitat de Barcelona autònoma, creada l'any 1933 pel Govern de la República, i per aquest motiu va formar part dels 122 professors represaliats i depurats a Catalunya pel règim franquista en els anys immediatament posteriors a la fi de la Guerra Civil espanyola.

"Atroz desmoche" va ser el qualificatiu utilitzat per Pedro Laín Entralgo per referir-se a la depuració franquista de les universitats espanyoles. El llibre de Jaume Claret, basat en un ingent treball d'investigació en els arxius, ens presenta un viu relat de com la ciència, a la qual es va voler allunyar dels corrents intel·lectuals de l'Europa del seu temps, va quedar sotmesa a la ideologia nacional-catòlica i es va procedir a assassinar, cessar, empresonar, traslladar, inhabilitar i sancionar a desenes de professors, les vacants dels quals es van convertir en botí de guerra per als addictes que superaven el filtre que la "adhesión inquebrantable" havia desplaçat al mèrit científic com argument per a l'accés a l'ensenyament.

Aquesta obra s'estructura en dues parts clarament diferenciades. Els primers quatre capítols presenten, respectivament, el projecte republicà en l'àmbit de l'educació, la formació del discurs nacional-catòlic, la constitució de l'aparell repressor i el procés depurador. En els capítols següents, l'autor efectua una aproximació exhaustiva i minuciosa a la repressió soferta a deu universitats —Salamanca, Valladolid, Saragossa, Santiago de Compostel·la, Oviedo, Sevilla, Granada, Barcelona, Madrid i València— de les dotze existents en aquella època. El capítol final valora el significat i l'abast de la depuració universitària franquista, que tan greus efectes va tenir sobre l'activitat científica i, en conseqüència, sobre el desenvolupament del país.

Jaume Claret Miranda (Barcelona, 1973) és doctor en Història per la Universitat Pompeu Fabra (2004) i llicenciat en Ciències de la Comunicació i Humanitats per la UAB i la UPF, respectivament. El present llibre és fruit de la seva tesi doctoral.