L'exposició “Verdaguer segrestat. La utilització del mite durant el franquisme”, la primera de les activitats de la "Primavera Verdaguer", organitzada conjuntament per la Facultat d'Humanitats de la UPF, el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) i la Fundació Jacint Verdaguer, es podrà visitar fins al 17 de juny del 2022 al campus de la Ciutadella de la Universitat.

La inauguració de la mostra, una producció de la Fundació Jacint Verdaguer i la Xarxa de Museus d’Història de Catalunya amb la col·laboració del MUHBA, que vol donar a conèixer quin tractament va tenir la figura del poeta Jacint Verdaguer durant el franquisme, tindrà lloc el 8 d’abril, a les 11.30 hores, a l’espai Reprografia (aula 20.047) de l’edifici Jaume I (on hi ha instal·lada l’exposició).

L’acte inaugural, obert a tots els membres de la comunitat universitària, comptarà amb l'assistència de Jordina Boix, directora de la Fundació Jacint Verdaguer;; Josep M. Castellà, degà de la Facultat d’Humanitats; Teresa Macià, responsable d’activitats del MUHBA, i l’historiador Carles Puigferrat i la historiadora de l’art Carme Torrents, comissaris de la mostra. També hi seran presents Maria Dasca i Jaume Subirana, professors del Departament d’Humanitats.

Després d’una benvinguda a càrrec de Jaume Subirana, i dels parlaments de Jordina Boix i Josep M. Castellà, Carles Puigferrat farà una breu visita guiada a l’exposició (12.00 h) per als assistents i un grup d’estudiants de l’assignatura Literatura Catalana del grau en Humanitats de la UPF.

Com Verdaguer va ser instrumentalitzat pel franquisme?

“Verdaguer segrestat. La utilització del mite durant el franquisme” abraça el període que va de la Segona República a l’inici de la Transició (1931-1977). A través d’una recerca exhaustiva d’articles periodístics, imatges, enregistraments i correspondència, mostra com el poeta va ser instrumentalitzat pel franquisme.

El govern de Franco, des del primer moment, va presentar Verdaguer com un geni de la nació espanyola. Com i per què es va utilitzar aquesta icona de la catalanitat per legitimar el govern franquista? Quins en van ser els protagonistes? Quina imatge tindríem del poeta si res d’això no hagués passat? Aquestes són algunes de les qüestions a les quals l’exposició aporta llum.

El recorregut per la mostra, que inclou un total de dinou plafons, estructurats en tres blocs, s’obre amb una presentació audiovisual i amb la reflexió de quin Verdaguer tenim en el nostre imaginar. Partint de l’etapa de la Segona República, donen a conèixer aspectes com ara el reconeixement del poeta durant aquesta etapa prèvia a la guerra, l’assimilació franquista del símbol, la commemoració oficial del centenari de la seva mort, la clandestinitat, les commemoracions a l’exili, el cinquantenari de la mort, la instrumentalització del règim, les relectures del mite, la reivindicació de la vocació religiosa del poeta a càrrec de l’església o les iniciatives de debat i memòria al voltant del poeta.

L'exposició arriba a la UPF després d'itinerar per diversos equipaments culturals del país: la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles, el Museu Comarcal de Cervera, el MUHBA Vil·la Joana, Casa Verdaguer de Literatura de Barcelona a Vallvidrera, el Museu Comarcal de Cervera, el Museu d'Història de Catalunya a Barcelona, l'Arxiu Comarcal de la Selva a Santa Coloma de Farners, el Centre Cultural de Terrassa, la biblioteca del Casino de Manresa, el Centre Cultural de Terrassa, el Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Compta amb el suport de la Diputació de Barcelona, la Fundació la Caixa, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el MUHBA, el Museu d’Història de Catalunya i la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris i l’associació Espais Escrits. Xarxa del Patrimoni Literari Català.

La “Primavera Verdaguer” aglutina diverses activitats al voltant del poeta

La mostra és la primera de les activitats de la “Primavera Verdaguer”, una iniciativa conjunta de la Facultat d'Humanitats de la UPF, el Museu d'Història de Barcelona i la Fundació Jacint Verdaguer, que es completa amb altres propostes de caire divulgatiu i acadèmic que transcorreran durant els mesos de maig i juny.

El 7 de maig, a la Casa Museu Verdaguer de Folgueroles (Osona), s’ha programat la sessió “Joan Amils i el bitllet de 500 pessetes”, una conversa entre l’historiador Joan Vilamala i el museòleg Florenci Crivillé, amb motiu de l’acte de donació del Fons Amils a la Casa Museu Verdaguer a cura d’Agustí Dalmau

El 9 de juny, sota la coordinació del professor Jaume Subirana, tindrà lloc la sessió acadèmica “National Poets, Cultural Saints”, a l’Institut de Cultura de a la UPF, amb la participació de Marijan Dovic, professor del Research Centre of the Slovenian Academy of Sciences and Arts (ZRC-SAZU).

L’endemà, 10 de juny, transcorrerà el seminari “Els altres Verdaguers d’Europa” al MUHBA Vil·la Joana (Vallvidrera, Collserola), amb la participació de Jean-Yves Casanova (Université de Pau), Marijan Dovic (ZRC-SAZU), Josep M. Domingo (UB), Mireia Freixa (UB), María Xesús Lama (UB), Jaume Subirana (UPF) i Magí Sunyer (URV).

Finalment, el 17 de juny, hi haurà una classe i una visita guiada al MUHBA Vil·la Joana. Casa Verdaguer de la Literatura de Barcelona, en el que serà la darrera classe de l’assignatura Literatura Catalana del grau en Humanitats de la UPF. La sessió inclourà un recital poètic i interpretacions musicals.